L’Arxiu Municipal de Reus apropa la Memòria Històrica als alumnes

Amb el títol “Herkunftsort: Reus. De Reus als camps nazis. Memòria, justícia i no oblit. Una proposta pedagògica des dels Arxius”, l’Arxiu Municipal ha iniciat un pla pilot sobre memòria històrica a l’Institut Salvador Vilaseca, concretament als alumnes de 1r de batxillerat i 4t d’ESO. La presentació s’ha dut a terme la setmana en què se celebra el “Dia d’Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i a totes les víctimes del nazisme d’Espanya’”, que és avui dia 5 de maig.

Aquesta activitat s’oferirà a partir del mes de setembre com a recurs pedagògic a tots els centres educatius de secundària i batxillerat de la ciutat. Ha estat elaborada per l’Arxiu Municipal i ha comptat amb la col·laboració de docents de Reus i d’Alemanya i historiadors, i s’ha coordinat amb personal tècnic de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Reus.

L’inici del procés de recerca històrica sobre la trentena de deportats reusencs als camps d’extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial porta implícita la voluntat de recordar i recuperar la memòria d’aquestes persones. Paral·lelament a aquesta recerca, des de l’Arxiu Municipal de la ciutat, s’ha emprès la tasca d’elaborar una proposta pedagògica, la finalitat de la qual és establir un vincle de relació Arxius-Educació.

La proposta té per objectiu fer “brollar” aquesta memòria, reivindicar-la, explicar-la, mostrar-la a través dels testimonis que ens han arribat.

Les accions que es proposen, si bé curricularment aniran orientades a la franja d’edat de 15-18 anys, contenen aspectes de fons que abasten tots els nivells: aspectes com la solidaritat, la diversitat, el respecte, els drets i deures…, són conceptes que s’han de treballar  transversalment i durant tota l’escolarització.

Més d’una trentena de reusencs van fer cap als camps nazis. D’on procedien, qui eren, a què es dedicaven, quin va ser el camí que van seguir, per què van fer cap als camps nazis, com hi van arribar i per què els van dur a aquell camp i no pas un altre, quines condicions van haver de suportar, com se’n van sortir -els que ho van fer-, quants en van sobreviure, on es van establir una vegada alliberats, quins testimonis ens han deixat, que n’expliquen els seus familiars?

Bona part d’aquestes respostes els alumnes han de saber que les poden trobar als arxius i en els testimonis orals de les víctimes – recollits en altres temps- i dels seus familiars.

També, a través de les fonts secundàries, consultant l’àmplia i extensa bibliografia que s’ha generat al respecte.

Des de l’Arxiu es proposen una sèrie d’activitats a través de les quals els alumnes podran comprendre la “utilitat” i la importància de les fonts primàries, i com a través d’elles poden reconstruir – encara que no d’una manera completa – el passat. Tot això utilitzant fonts properes que ens expliquen situacions viscudes per les persones que viuen a la nostra ciutat, que han pogut ser veïns de casa, del barri…

A l’hora de fer la proposta pedagògica als instituts de la ciutat de Reus, s’ha tingut en consideració el contingut del currículum de secundària i batxillerat pel qual es regeixen aquests centres. A partir d’aquí s’han dissenyat les accions i i s’han adequat als continguts i a les edats dels alumnes.

A través de la proposta pedagògica que es presenta es vol reivindicar la relació necessària entre Arxius i Educació. I a través de les diferents activitats plantejades, l’alumnat cercarà la informació demanada – aprendrà a utilitzar les eines necessàries per fer-ho-, extraurà les dades pertinents dels documents, reflexionarà sobre les qüestions que se li han demanat, aprendrà el valor que tenen els documents per conèixer no només situacions del passat si no per comprendre les del present.

I tot això ho farà amb històries viscudes per reusencs, que potser van viure al seu mateix carrer, que potser coneixien els seus besavis. Els alumnes descobriran la història més propera i comprendran millor la “gran història”, alhora que se’ls mostrarà que tenen un Arxiu ben a prop, un “arxiu de proximitat” que és d’on provenen alguns dels documents que han treballat a l’aula.