El grup de recerca MIRMED realitza noves excavacions als aqüeductes romans del Camp de Tarragona

Durant el novembre passat, un equip del grup de recerca MIRMED de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) va dur a terme noves excavacions arqueològiques als aqüeductes romans del Camp de Tarragona. Els treballs han permès ampliar el coneixement sobre aquestes infraestructures, amb resultats que aporten dades significatives sobre el traçat i la construcció dels aqüeductes.

El Pont del Tupino, als Pallaresos

La primera actuació ha tingut lloc al Pont del Tupino, situat al terme municipal dels Pallaresos, molt a prop de Sant Salvador. Els treballs s’han centrat a conèixer millor les restes del pont romà que s’aixecava en aquest punt.

Durant l’excavació, s’ha descobert una part de l’estrep nord del pont i, al sud, un petit tram de l’aqüeducte. Les tasques han estat especialment complicades per les fortes pluges de principis de novembre, que van inundar la zona amb uns dos metres d’aigua. El mur de la carretera N-240 es va convertir en un dic temporal, i l’espai ara excavat va quedar totalment cobert.

Un dels descobriments destacats és un marge de pedra seca situat a mig metre de fondària, alineat amb el pont romà. Aquesta troballa suggereix que els basaments del pont podrien trobar-se molt més profunds i que l’orografia en època romana era molt diferent de l’actual, amb un barranc que ara està completament reblert de sediments.

La Cativera, al Catllar

Al Catllar, s’ha intervingut a la zona de la Cativera, propera a una cova amb importants restes prehistòriques, excavada parcialment per investigadors/es de l’IPHES-CERCA. Aquí, en prospeccions anteriors, ja s’havia localitzat un tram de l’aqüeducte de l’esquerra del Baix Gaià.

L’excavació s’ha centrat en un petit barranc sota la carretera que porta a la urbanització de la Cativera, a uns 500 metres al nord de la via de l’AVE. Per salvar aquest desnivell, els romans van construir un pont per fer passar l’aqüeducte. Els treballs d’excavació han inclòs el desbrossament de la zona i l’obertura de dues cales, una a cada extrem del desaparegut pont.

La sorpresa més destacada ha estat la identificació d’un petit pont de fusta. En un dels seus extrems s’ha localitzat el punt de connexió entre la séquia de fusta i l’aqüeducte d’obra. Aquest punt mostra el travertí fossilitzant la forma del calaix i una colada calcària amb estalactites i estalagmites formades per les antigues fuites d’aigua.

Un llarg tram a la Riera

A la Riera de Gaià, finalment, s’ha intervingut en una finca situada entre aquest poble i Ardenya. Aquí, s’ha identificat un llarg tram de 110 metres de l’aqüeducte de l’esquerra del Baix Gaià, el tram més allunyat fins ara del punt d’origen de la conducció, situat al terme municipal de Vespella.

El tram, localitzat en un terreny amb un fort pendent i cobert de vegetació densa, ha estat desbrossat i documentat gràficament. A més, en alguns punts, s’ha excavat l’interior del canal per conèixer-ne les característiques. La conducció està íntegrament excavada a la roca, amb unes dimensions d’uns 65-70 cm d’amplada i una profunditat de fins a 1,75 m.

Una campanya intensiva amb personal especialitzat

La campanya d’excavacions s’ha desenvolupat al llarg de dues setmanes i ha disposat d’un equip format per arqueòlegs, auxiliars, un topògraf i maquinària especialitzada. La direcció ha anat a càrrec del Dr. Jordi López Vilar, que els darrers anys ha centrat la seva recerca en l’estudi del proveïment hídric de Tàrraco i les vil·les del seu entorn.