L’Arxiu Municipal de Reus tanca el cicle dels deportats als camps nazis

Aquest dijous 13 d’abril, a les 19 h a l’Arxiu Municipal de Reus (Carrer de Sant Antoni Maria Claret, 3) es durà a terme la darrera activitat del cicle d’actes programats aquest quadrimestre dedicats als deportats de Reus i del Baix Camp als camps nazis. L’historiador Axel Baiget parlarà del resultat de la recerca sobre les persones dels pobles del Baix Camp deportades als camps de concentració nazis.

Fonamentalment, es tracta d’una recerca basada en tres pilars d’informació: la recerca arxivística, les fonts orals (localització i entrevista a familiars propers) i les fonts de documentació familiar (fotografies i documents escrits conservats pels familiars).

Baiget contextualitzarà aquestes fonts emmarcant-les dins un recorregut històric en què parlarà de la República, la guerra civil, l’exili, els camps de concentració francesos, la resistència a França, les companyies de treballadors estrangers fins a la deportació a camps de concentració nazis, l’assassinat o l’alliberament.

D’entre les activitats d’aquest cicle  destaca l’exposició “Feixisme, mai més! Del Baix Camp a l’infern dels camps nazis” que es podrà visitar fins al 15 d’abril al Museu de Reus (raval de Santa Anna, 59) i la conferència de la historiadora Rosa Toran centrada en els republicans als camps nazis.

Recerca sobre els deportats reusencs

L’Arxiu Municipal de Reus continua avançant en el projecte de recerca sobre els deportats reusencs als camps nazis. Un projecte que compta amb la col·laboració de l’historiador Joan Navais i que continua progressant amb l’objectiu d’identificar i documentar qui foren aquests reusencs que van sofrir l’exili i la deportació.  Una de les accions realitzades, fruit d’aquesta inventació, ha estat la col·locació de la primera Stolpersteine (llamborda) el passat 3 d’abril, en record de Pere Isern Anton.

El mes de juny es continuarà amb el procés d’instal·lació de les altres onze llambordes en record de cadascun dels deportats.

Actualment, i no és una xifra tancada, s’han identificat 35 persones, veïnes o nascudes a Reus, que van patir l’horror dels camps nazis. En el propers dos anys es continuarà el procés de col·locació de les altres llambordes vinculat a la recerca sobre llurs trajectòries vitals amb l’objectiu de recuperar-ne la memòria i fer un acte de justícia social.