Agafa el relleu a Jordi Cervera com a candidat a l’alcaldia. Com es presenten les eleccions?
Amb molt d’optimisme i amb un equip que està molt preparat. Hem sabut demostrar que Ara Reus ha estat un partit que, quan ha tocat, ha sabut aprendre a fer política des de l’oposició. I quan la ciutat ha necessitat fer passos valents hem estat al costat del govern, des de l’oposició i sense demanar res a canvi.
Som optimistes, ja que som un equip amb moltes ganes i il·lusió. A diferència d’altres partits on veiem llistes amb poca renovació perquè no hi ha capacitat de generar més equip, nosaltres en portem un totalment renovat, amb ganes i il·lusió. Per tant, si la gent valora una opció municipalista 100%, tenim les de guanyar.
Fa poc heu presentat, amb els companys de govern, la memòria d’aquesta legislatura. Quins han estat els projectes més destacats i dels quals n’esteu especialment satisfets?
Des d’Ara Reus hem administrat el 40% del pressupost municipal amb només dos regidors. En el cas del Jordi Cervera, mitjançant l’ària d’esports, i jo mateix, des de Medi Ambient i Ocupació, i Recursos Humans. En totes elles hem demostrat que amb imaginació i ganes de treballar es poden fer moltes coses.
Dit això, recentment hem presentat el projecte per excel·lència d’aquesta legislatura: el car sharing corporatiu, des d’on s’ha proposat un canvi de paradigma en qüestions de mobilitat. Disposarem de cotxes de tecnologia híbrida que es compartiran. La idea és poder utilitzar el cotxe i que, en deixar-lo, el pugui utilitzar algú altre. De moment, seran els treballadors de Serveis Socials i del Servei de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions de l’Ajuntament els que posaran a prova el servei amb els seus desplaçaments laborals.
S’ha de destacar que som la primera institució de tota Europa a posar a prova aquest projecte de mobilitat sostenible; una iniciativa que va néixer durant la meva legislatura i, concretament, a la meva regidoria. Que una de les primeres marques d’automoció (Toyota) s’hagi fixat en Reus, és sinònim de la potència que hi ha al partit i dintre del possible govern.
Per altra banda, vull destacar el nostre paper al Mas Carandell. Quan vaig arribar a l’Ajuntament la fundació tenia una pèrdua anual aproximada de 130 mil euros. Des que estem nosaltres al govern, portem dos exercicis tancant en positiu.
També, des del punt de vista de Recursos Humans i Organització de l’Ajuntament de Reus hem fet un pla de modernització. Aquest ha consistit en una revisió de totes les fitxes de treball, cosa que en els darrers 40 anys no s’ha fet. L’objectiu és fer de l’Ajuntament un ens molt més eficient, eficaç, proper a la ciutadania i transparent. Aquest pla de modernització serà el punt zero del que ha de ser l’Ajuntament del futur.
Una de les seves premisses és posar la política al servei de la ciutadania. Motius pels quals el seu partit procura mantenir-se al marge en qüestions com l’independentisme. Veu possible governar una ciutat sense tenir en compte aquests aspectes?
Aquest és el repte de la política nacional. Diria que la política nacional si ens ha dut fins on estem és perquè s’ha parlat d’ideologia i no de gestió. En el meu cas jo diria: menys tacticisme polític i més parlar de polítiques a les persones; menys estratègia i més parlar d’empresa; menys doctrina política i més parlar de futur; i menys manipulació i més parlar de ciutat.
La gent comença a estar cansada, el que vol són solucions reals. La política ha de ser una eina per servir al ciutadà. Hem de començar a parlar dels problemes reals. Al nostre partit hi ha gent independentista i gent que no ho és. Des del nostre partit no demanem que es renunciï a la ideologia política per formar part d’un projecte municipalista. El problema de tot això és que hem deixat de banda la paraula gestió. I és el que hem de fer: gestionar i aportar solucions als problemes de ciutat.
Quina valoració fa del pacte de govern entre PDeCAT, ERC i Ara Reus?
Ha estat un pacte positiu, en el qual hem estat còmodes per fer i desfer amb total llibertat. En cap moment ens hem sentit encotillats. Potser el que ha fallat una mica és que els companys de govern, en algun moment, no han governat per tota la ciutat. Jo em presento com alcalde de 2019 per un Reus de tothom; dels que m’hagin votat i dels que no. És el que deia abans: menys doctrina i més futur, menys estratègia i més empresa i menys tecnicisme i més persones.
El servei de recollida de residus és un tema delicat. Des del grup municipal de la CUP demanen, reiteradament, una internalització del servei. Vostès opinen diferent. Per què aquesta discrepància?
Abans de res vull comentar que mai hagués pensat que la discrepància política acabés en un atac personal. Que la CUP pensi que la municipalització és el futur i que suposa un estalvi no justifica, en absolut, els atacs personals que han afectat, directament, a la meva família. M’he vist obligat a demanar ajuda a la justícia, ja que he sentit atacat el meu honor i la integritat, i també pel fals testimoni. A l’inici entenia que era fruit del debat municipal, del plenari, dels nervis… Però que es faci de manera reiterada i en roda de premsa… és quan dic que no. Per tant, màxima contundència contra les fake news que la CUP ha utilitzat contra la meva persona.
Parlem ara de números. L’1,3 MEUR que comenta la CUP és el que diu l’estudi que hi ha d’estalvi si es municipalitza el servei. Però s’ha de dir que aquest ens fa una fotografia d’una contracta en un moment molt concret (l’any 2016), i també demostra que hi ha més debilitats i amenaces que fortaleses i oportunitats. Per tant, quan veiem que hi ha més punts negatius que positius ens hem de preguntar si ens hem de tirar de cap a la municipalització.
Hi ha una sèrie de factors econòmics que afecten i que demostren que aquest 1,3 d’estalvi no és cert. El primer és el factor humà. Hi ha un grup de treballadors (més de 220) que haurien de passar un procés de selecció, i per tant s’està posant en risc a moltes famílies, ja que per ser treballador de l’Ajuntament s’ha d’opositar. Hi ha personal que porta tota la vida treballant i amb un contracte fix, i deixarien de ser-ho per veure si passen, o no, el procés de selecció. En cas de no fer-ho passarien a l’atur. En segon lloc, el conveni laboral de l’Ajuntament de Reus té menys hores laborals que el conveni laboral del sector de la recollida de neteja. L’impacte econòmic està calculat en aquest estudi perquè tota la gent que passaria a l’Ajuntament passaria a tenir, aproximadament, 1500 hores laborals envers les 1800 hores que es tenen a l’altre conveni. Això són 600 mil euros que hauríem d’aportar al capítol 1, a la massa salarial de personal, per contractar més persones. Per tant, el 50% de l’estalvi ja ens l’hem ventilat. Tercer punt: l’Ajuntament de Reus no pot crear una altra empresa municipal. Això ve donat per una llei de l’Estat. Arribats aquí, jo em pregunto, a quina empresa municipal col·loquem tot aquest personal? És una limitació administrativa a tenir en compte.
És a dir, hi ha tota una sèrie de factors que afecten el suposat estalvi. És cert que l’estudi parla d’1,3 MEUR, però això és una frase d’un estudi de 200 pàgines.
Ens pot fer cinc cèntims de quin serà el full de ruta a seguir d’Ara Reus?
Nosaltres sempre treballem a partir de tres besants: idees, persones i projectes; i de tres àries: persona, entorn i empresa. Amb aquests criteris desenvolupem un programa electoral amb més de 200 propostes amb quatre àmbits molt ben definits: l’administració, que és la part de transparència, participació ciutadana, recursos humans… Una segona part de territori on parlem de medi ambient, de desenvolupament… Un apartat de societat on parlem de cultura, benestar social, esports… I una darrera part que és la d’economia i empresa.
Però per damunt de tot això, que és l’esquelet, hi ha una paraula: capitalitat. Reus ha de recuperar la capitalitat, no només de la comarca, sinó del país. L’hem perdut perquè hem tingut partits d’obediència deguda a partits polítics de Madrid o Barcelona. La prova està en el fet que la quarta pista del Prat de Llobregat està a Girona i no a l’aeroport de Reus. També en què no tenim clar on ha d’anar l’estació intermodal, ja que als programes de la Generalitat de Catalunya no hi està. I això és responsabilitat dels líders polítics de Reus i del territori que no han anat a Barcelona i a Madrid a aixecar la mà perquè Reus i el territori tingui els serveis que necessita. Per tant, per damunt de tots els punts que tenim hi ha la recuperació de la capitalitat.
El nostre programa, per altra banda, no és només de quatre anys. És de llarga durada, projectat amb punts que tindran vigència durant els propers 10 / 20 anys.
Arribat el moment, amb quins partits estaria disposat a pactar?
Sempre hem estat molt clars: no pactarem mai amb la CUP i tampoc amb VOX. Som un partit de ciutat i plural. Però l’important no és parlar del qui sinó del què. És a dir, si no parlem de persones, d’empresa, d’entorn… no hi haurà pacte. Hi ha aspectes que han de ser prioritaris pels que haurien de ser socis de govern, altrament vol dir que no són vàlids per liderar la ciutat de Reus.
