El passat mes de juny es va complir el primer any de mandat després de les eleccions de maig de 2019. En el seu cas va revalidar l’alcaldia. Quina valoració fa d’aquests mesos (del nou mandat)? (Deixant la crisi de la Covid-19 a banda, en parlarem a la propera pregunta).
En aquesta legislatura hi ha hagut una renovació molt important dels regidors i regidores que formen part de l’equip de govern, i això, vulguis o no, fa que el primer any hagi estat per situar-nos. Tot i això, el fet que revalidés la legislatura anterior ha servit per fer de balança i perquè aquest primer any de mandat no hagi estat un annus horribilis, que es el que acostuma a passar quan entres nou a algun lloc. A més, hem pogut seguir amb el projecte que veniem treballant des d’Alcoverencs pel Canvi (ApC). Per tant, el primer any el dono per molt positiu, fins a arribar a la situació actual que, per desgràcia, ha sobrevingut a tothom.
Malauradament, i com deia, ens hem vist immersos en una greu crisi sanitària. Com s’està gestionant la pandèmia de la Covid-19 des de l’Ajuntament?
El xoc inicial que es va produir al març va ser important. El que va passar és que hi havia un desconeixement total de com s’havia d’actuar, com ha passat a tot arreu. Hi havia informacions i contrainformacions que van dificultar gestionar el dia a dia de la pandèmia. Tot i així, des de l’Ajuntament hem intentat ser molt coherents amb la gestió de la Covid-19, i sempre hem tractat de buscar la millor solució pels habitants d’Alcover.
He d’afegir que pel nombre de casos positius que hi ha hagut al municipi fins a dia d’avui (i toquem fusta) s’ha demostrat que Alcover ha estat una zona controlada. No ens hem desmarxat del que podria ser una situació de risc. Demà no sabem quina serà la situació, però el que hem fet fins ara ha estat prendre mesures necessàries. Quan encara no s’havien tancat equipaments, l’Ajuntament va prendre la decisió de tancar tot allò que era de competència municipal. Als pocs dies va ser quan es va tancar tot el país amb la declaració de l’Estat d’Alarma.
El sector del comerç i de l’Hosteleria s’estan veient molt afectats per la pandèmia. Quines mesures ha posat en marxa l’Ajuntament per fer front a aquesta situació?
En aquest aspecte podem separar dos tipus d’ajudes. Com bé deies, unes que van dirigides al sector comercial i de la restauració, i unes altres enfocades al sector assistencial, que és bàsic en època de Covid i que ha estat molt necessari.
Pel que fa a la restauració, des de l’Ajuntament hem donat ajudes amb les competències que són realment nostres. Pere exemple, una de les bonificacions que es van aplicar, i que segueixen i seguiran en vigor, és l’exempció de la brossa per tots els comerços que van haver de tancar. És evident que si un restaurant no genera activitat, per què ha de pagar la part proporcional de les escombraries?
Un altra de les bonificacions que hem aplicat ha estat l’exempció de pagar les terrasses en època de Covid i l’ampliació d’aquesta zona gratuïtament. M’explico, si reduïm la capacitat a l’interior dels locals, d’acord a la normativa per frenar la pandèmia, i el que volem és refer l’activitat econòmica, és necessari ampliar les terrasses, i sense cap cost pels propietaris dels locals.
Per altre banda, i pel que fa als comerços locals, el que es va permetre és que tots aquells que ho volguessin, poguessin col·locar els seus aparadors a l’exterior sense haver de pagar l’ocupació de la via pública, això sí, sempre que ho permetessin i avalessin els serveis tècnics de l’Ajuntament. A banda de l’exempció de les escombraries en moment de pandèmia que hem comentat.
El que també hem posat en marxa des del Consistori, i que s’ha aprovat fa uns dies, és una bonificació per ajudar a aquells que vulguin fer una reforma a l’interior del local. En aquest cas, l’impost de construcció queda bonificat al 95%, ja que la llei no permet que sigui al 100%.
Si parlem del tema assistencial, des de l’Ajuntament hem intentat donar sortida a les persones que han patit dificultats durant la pandèmia. En aquest cas vam detectar que hi havia mancança d’aliment fresc, i el que hem fet ha estat proporcionar-lo a totes aquelles famílies que ho han necessitat i que els serveis socials ho han avalat.
A banda, en el terreny de l’ensenyament, també hem pres mesures per tal de resoldre la “bretxa digital”. L’Ajuntament ha comprat ordinadors i s’ha dotat d’una connectivitat a Internet per poder oferir a qui ho ha necessitat. Una acció que potser hauria d’haver fet el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, però que nosaltres, com Ajuntament, no podíem esperar, i per tant ens vam avançar. Aquesta és una qüestió primordial, i de fet una de les primeres accions que vam prendre.
Parlem de la fira de Bandolers i la Festa Major que, malauradament, s’han hagut de cancel·lar. Què ha suposat això pel poble?
La decisió de suspendre-ho tot ha estat molt difícil. Però no hi havia altra opció. En el cas de la Fira de Bandolers, que és l’acte de promoció econòmica més important d’Alcover, no es podia tenir un control d’accés a totes les entrades del poble, així com tampoc del mercat artesanal del nucli, on els carrers són molt estrets, ni garantir les distàncies… era logísticament inviable. Ha estat una decisió molt dura que hem pres tots els representants polítics del poble, i això ha ajudat a que la gent del poble ho entengui.
Per altre costat, teníem el suport de fer una festa major adaptada, però dos dies abans va sortir el PROSICAT (Departament de Salut) anunciant el tancament de bars i restaurants. Per tant, vam haver de cancel·lar-ho tot. És un tema de responsabilitat, ja que la festa Major és una festa per socialitzar, i si tenim els bars i restaurants tancats… no té massa sentit. La nostra obligació, tot i ser trista, era la de suspendre, també, la Festa Major.
Finalitzat l’Estat d’Alarma, les destinacions rurals i entorns naturals han estat un reclam per molta gent. A Alcover, en concret, s’han hagut de prendre mesures restrictives per frenar l’allau de visitants al Niu de l’Àliga. Creu que s’haurien de prendre mesures més restrictives?
Aquí hi ha dos temes importants. La vall del riu Glorieta anterior al Covid, i la vall del riu Glorieta posterior al Covid.
La problemàtica als entorns naturals no és d’ara. Fa temps que al poble estem intentat aplicar polítiques per reduir, principalment, l’incivisme a la vall. A vegades són efectives i a vegades no… En aquest sentit, podem aplicar tota la imaginació i les polítiques que puguem, però arriba un punt en que és impossible. I precisament això és el que ha passat aquest estiu, quan ens hem vist desbordats per una massificació de persones.
Davant d’aquesta situació, hem hagut de ser més restrictius envers les entrades i sortides de la vall, i no només per la massificació, sinó també pel tema de l’incivisme i l’alt risc d’incendi. En aquest sentit, hem contactat amb el Departament d’Interior de la Generalitat per tal de buscar solucions. Però mentre això no arriba, el que vam fer en aquell moment va ser tancar l’aparcament de l’Ermita del Remei quan el seu aforament sobrepassava la meitat, i també l’entrada a la vall. D’aquesta manera vam minimitzar el volum de persones a la vall.
Que les muntanyes de Prades es declarin com a Parc Natural permetria un major control de la zona. Veieu viable aquesta opció per un major control?
Efectivament, però mentre això no passi, i amb el suport del Departament d’Interior de la Generalitat i de la Diputació de Tarragona, el que fem és generar unes ordenances municipals que ens permetin regular tota la vall. Unes accions que si tinguéssim el Parc Natural no ens farien falta.
El Parc Natural ha de venir lligat amb una aportació econòmica que ha de marcar molt clarament la Generalitat de Catalunya. I amb ell hem de poder regular totes les activitats que realment es poden fer dintre de les muntanyes de Prades.
Un dels grans projectes que ara mateix estan en marxa és la construcció de la central de biomassa. Un projecte que compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i que preveu múltiples beneficis com és la dinamització del sector forestal i l’impuls de l’economia circular. Ens en pot fer cinc cèntims del què significa pel poble la instal·lació d’aquesta central?
Aquest projecte va molt relacionat amb el que veníem comentant; amb el futur del que han de ser les Muntanyes de Prades. Una de les coses més importants que volem aconseguir amb la central de biomassa és eliminar el combustible fòssil que ens arriba de fora. Volem que l’energia es generi a través de recursos del nostre territori. I d’on traiem aquests recursos? De les muntanyes. Hem de treure estella dels nostres boscos.
Per situar-nos, el projecte de la central de biomassa va començar a plantejar-se l’any 2009. Tot i que vam rebre una subvenció de 350 mil euros per part de la Generalitat per tirar endavant la central, que té un cost de 700 mil euros, quan vaig arribar a l’Ajuntament al 2015, vam rebre una carta del president, en aquell moment Artur Mas, on deia que la central de biomassa és un bon projecte, que complíem amb les bases i que teníem concedida la subvenció, però que no hi havia diners per efectuar-ho. Davant aquesta situació vam decidir aparcar, temporalment, el projecte.
Des de llavors, han sortit altres vies de finançament, com és el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). En aquest sentit, la construcció de central de biomassa clavava al 100% aquestes línies d’ajut en l’àmbit mediambiental. Únicament ens fallava el ser un municipi de 5.000 habitants, i mínim, per presentar-te a un FEDER, es necessita una entitat supramunicipal o 20.000 habitants, i nosaltres no complíem cap de les dues.
A partir d’aquí, vam decidir contactar amb la Diputació de Tarragona, que van veure amb bons ulls presentar el projecte conjuntament amb altres 8 centrals de tota la província de Tarragona. Si no hagués estat per la Diputació no ens haguéssim pogut presentar als FEDER. De fet, van veure tant de valor en el projecte, que van decidir participar amb un 25% del pressupost. Per tant, amb el 50% de la subvenció FEDER, i el 25% de la Diputació, l’Ajuntament assumirà el 25% restant.
Dit això, la central en si, si no podem treure estella dels nostres propis boscos, no té sentit. Si la fem portar d’Itàlia, per exemple, que guanyem? Res, ja que estem tenint uns costos i amb el transport emetem Co2 i no tindrem cap benefici pel medi ambient. Per tant, hem d’intentar liderar i aconseguir que els nostres propietaris forestals puguin extreure estella dels boscos i treure’n un benefici. Això com s’ha aconseguit? En ser socis de l’Associació de propietaris forestals de Tarragona, des del Consistori hem demanat subvencions al Departament de Boscos de la Generalitat de Catalunya perquè ens permeti dur a terme la redacció d’un pla de gestió conjunta forestal sostenible. I per això demanem a tots els propietaris forestals que s’hi apuntin, per poder obtenir el pla de gestió a cost zero, ja que la diferència entre la subvenció i el 100% se’n farà càrrec l’Ajuntament. Un cop es tingui aquest pla de gestió ja es podrà extreure l’estella per vendre-la.
Per tant, és important recalcar que estem treballant en un projecte molt global. No són només 4 parets. La central de biomassa és un impuls per treballar l’economia circular, per poder aconseguir que els nostres propietaris forestals puguin extreure un benefici d’uns boscos que, a dia d’avui, estan abandonats. A més a més, també reduirem el risc d’incendi forestal. I tot això és bàsic per solucionar els problemes que comentàvem abans de massificació. Per tant, estem davant d’un projecte molt més important del que, aparentment, ens pensem.
El Convent de les Arts és una de les joies del poble. Ara mateix toca la fase de rehabilitació d’una de les plantes on està previst posar-hi habitacions per als artistes, un menjador i una sala d’estar. En quin punt es troba?
Ara mateix, estem treballant en la restauració d’una de les ales del convent. Aquesta zona tindrà una capacitat per acollir a un total de dotze persones, i disposarà d’una gran terrassa, des d’on es pot veure tot el camp de Tarragona, així com zones comunes com pot ser una cuina, zones de descans…
De fet, aquesta part de les obres de recuperació han començat aquest dilluns, 26 d’octubre, i esperem tindre-les enllestides d’aquí uns quatres mesos. Quan finalitzin, el Convent de les Arts veurà la llum com a residència d’artistes.
Dit això, cal recordar que les dues primeres fases es van dur a terme en una època en la que no estàvem en crisi, però quan hi vam entrar vam haver de replantejar les coses i fer projectes més petits. A banda d’estudiar la viabilitat del projecte que hem demostrat que és real.
El Convent de les Arts ens fa únics a tot el territori i això ens permetrà seguir endavant per aconseguir l’objectiu final.
Fa molt poc vau anunciar el projecte guanyador dels pressupostos participatius. Enguany la participació ha estat de 131 vots. Satisfet amb el nivell de participació de la ciutadania?
Aquest any han estat poc participatius. Tot el tema del Covid ha afectat molt. Els anys anteriors han funcionat molt bé, ja que hi havia propostes que venien suportades per una entitat. El primer any pel Club Esportiu d’Alcover, i el segon va estar liderat per l’escola Mare de Déu del Remei. Enguany hem sumat tots els condicionants negatius que hi poden haver. Vam entrar en Estat d’Alarma quan s’havien de fer les votacions inicials dels pressupostos participatius. Vam haver de modificar el reglament per canviar les dates, ja que quan s’havien de fer estàvem confinats… Tot un seguit de circumstancies que han complicat el projecte, provocant un desgast i una no acceptació per part de la població, ja que ara mateix les preocupacions són altres. Tot això ha fet baixar la participació.
Dit això, també hem de fer autocrítica i buscar altres maneres per captar l’atenció de la gent i incrementar la seva participació.
La proposta guanyadora ha estat la de les cobertes per aixopluc als dos accessos de l’escola i llar d’infants. Quin és el calendari previst per a fer realitat aquest projecte?
Tenim intenció que estigui fet a finals d’any, principis del següent.
Per acabar, com a alcalde, quin missatge vol donar als alcoverencs i alcoverenques en aquest moment?
Demano tolerància i paciència. A vegades es prenen decisions que no són de l’estima de tothom, però quan es prenen són per un bé global. I també tenir en compte que és una situació que no és agradable per a ningú, però passarà, i el nostre poble tornarà a veure la llum i podrem gaudir, novament, del nostre entorn. Esperem que, de mica en mica, recuperem els ànims.
