El Museu de Valls inaugurarà aquest dissabte, dia 21 de juny, a les 12 del migdia, una exposició dedicada a la pintora Maria Ferrés Puig, vinculada a Valls i coneguda artísticament com a Maria Freser. La mostra «Maria Freser. Cròniques des del balcó» va ser produïda pel Museu de Vilassar de Mar l’any 2024, amb motiu de la commemoració dels 150 anys del seu naixement.
Al Museu de Valls a més la mostra incorpora vuit olis de la seva filla, la també pintora Elvira Homs, una artista desconeguda, però que en els anys vint i trenta, tenia una molt bona consideració. Va exposar a les prestigioses Galeries Dalmau, on hi van mostrar la seva obra els pintors més avantguardistes del moment, entre d’altres un jove Salvador Dalí.
La mostra ha estat comissariada per Mireia Freixa, catedràtica emèrita d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, en relació a Maria Freser, i per la historiadora Assumpció Cardona, pel que fa a la tria de les obres d’Elvira Homs. L’exposició reuneix més de cent-setanta obres que provenen del Museu de Vilassar i del Museu de Valls, centres on es conserva el més gran número d’obres de Maria Freser. En canvi les obres de la seva filla, l’Elvira Homs, provenen de la col·lecció dels seus fills i nets.
Maria Freser
Maria Ferrés va néixer a Vilassar l’any 1874 i va morir a Valls l’any 1964. La seva relació amb la nostra ciutat ve marcada pel seu casament amb l’arquitecte vallenc Lluís Homs Moncusí l’any 1899. Mare i filla van exposar diverses vegades a la nostra ciutat, en exposicions col·lectives.
Maria Freser va treballar diversos registres artístics, especialment l’aquarel·la, el dibuix i el gravat. Amb el seu traç precís, va dibuixar tot el que veia al seu voltant: les dones que venen del mercat, els treballadors de la mar, els nens jugant a la platja. També va registrar el món de la música i la dansa, que tant li va agradar i en tenia un bon coneixement, com es pot apreciar en les cròniques dels ballets o dels concerts al Liceu. A més, va deixar unes llibretes en les que va reproduir fidelment la Guerra Civil, tant els milicians republicans com les noies carlistes, sempre amb l’ull de la cronista que recull en uns fulls de paper el que l’envolta, sense establir-hi criteris de valor.
Aquesta mirada no treu però, que fes un bon nombre de peces sobre bruixeria, que ens porten a uns escenaris imaginaris d’angoixa, superstició i misteri. Són peces fetes cap als anys vint i que hem d’entendre com una aportació evident a l’art d’avantguarda, en un moment de creixement del surrealisme.
Elvira Homs
Filla de l’arquitecte vallenc Lluís Homs i de la pintora Maria Ferrés, de Vilassar de Mar, es va fer un nom en el món de l’art dels anys vint i trenta del segle passat, majoritàriament masculí, que tenia molts prejudicis envers les dones artistes classificades amb un cert to despectiu com a “pintores de floreros”.
Com a dona de família benestant, va tenir una educació exquisida, però precisament per la seva condició no van tenir accés -perquè no estava ben vist- a estudis reglats de Belles Arts. La seva formació artística, privada i autodidacta, va tenir com a primer referent tant a la seva mare com a Emília Coranty Llurià, pintora de flors d’abast internacional. També va rebre classes particulars del mataroní Rafael Estrany.
Tindrà una vida artística breu, molt reduïda. A partir del 1935 amb el seu casament, la seva condició de mare, la guerra civil i una llarga malaltia que la porta a la mort als 49 anys. Fa pràcticament setanta-cinc anys que no s’havia pogut veure un recull de la seva obra. L’última vegada que es va exposar va ser a Valls l’any 1951, en una mostra col·lectiva.