Dolors Farré: “Hem aprovat el pressupost més gran de la història, ara mateix tenim en marxa obres pel valor de 10 MEUR”

Parlem amb l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré per conèixer les inversions que han de marcar el segon tram del mandat i les seves prioritats.  

 

Arribem a l’equador del mandat. El full de ruta es manté?
És un mandat tranquil i en què hem acabat els projectes que vam engegar la passada legislatura. Va ser un goig poder obrir fa un any i mig el Museu Casteller i aviat posarem en marxa nous projectes. 

 

Enguany presenten un pressupost rècord.
És el pressupost més gran de la història de l’Ajuntament, amb 37,7 milions d’euros. Cal destacar que on destinem més diners és als serveis directes a les persones i les famílies (4,7 MEUR). En quatre anys hem augmentat aquesta partida un 40%. A més, destinem 15,8 MEUR en via pública, ja sigui en centre històric, equipaments, habitatge o sostenibilitat. I, finalment, posem molts esforços a les polítiques actives i d’ocupació. És el pressupost més alt a Vallsgenera perquè pensem que és molt important l’ajuda als emprenedors i les empreses.  

 

Quin és el mapa d’inversions?
En aquest moment tenim obres en marxa pel valor de 10 MEUR. Començarem pròximament les obres de la Muralla, amb la qual ja tenim mitja ciutat tancada, però la gent s’ha adaptat bé.  Pel que fa a aquestes inversions, dediquem molts diners al centre històric. A l’anella cultural tenim la Biblioteca, el Museu Casteller, Ca Xapes i ara tindrem l’escola de música Ca Padró. És important veure què podem fer pel centre històric. A banda de donar ajudes a aquells joves que vulguin comprar-hi habitatge, els equipaments municipals els fem al centre històric perquè el dinamitza i hi porta gent.  

“A l’anella cultural tenim la Biblioteca, el Museu Casteller, Ca Xapes i ara tindrem l’escola de música Ca Padró”

 

Quan creu que el centre històric ha de fer aquest “clic” perquè la gent el vegi d’una manera diferent?
Per sort tenim petits constructors que estan rehabilitant moltes cases. Com a Ajuntament fer habitatge és complicat, però vam signar un conveni amb Incasòl per a la construcció de dos blocs d’habitatges a l’aparcament que hi ha al carrer Sant Antoni. És important que hi visqui gent, hem de posar esforços en habitatge. Pel que fa a la Generalitat, ens van dir que posarà dos edificis al carrer de la Cort a lloguer. És una feina de formigueta i fa molts anys que hi invertim milions d’euros. Hi haurà un moment que farà aquest canvi. A més, segurament entrarem a la Llei de Barris i estem pensant quins projectes hi podrem destinar. Es notarà un canvi gran.  

 

La Generalitat planteja un projecte per construir 50.000 habitatges en solars buits del país. Valls cedirà algun solar?
Sí. Hem presentat diferents solars de la ciutat, però no és una cosa d’avui per a demà. Ho anunciarem més endavant.  

 

 

En campanya vam parlar dels contractes de neteja i bus. Què ha passat perquè ara es necessiti més temps?
El contracte de la brossa és complex. Volem treure un contracte perfecte. El teníem quasi acabat, però hi ha hagut algun canvi tècnic. Per a la recollida de la brossa al centre històric volíem els millors contenidors. Com ha anat millorant, ho hem canviat. Aquest any ha de sortir el contracte de la brossa tant sí com no. I el del servei d’autobús també.  

 

“Hem presentat diversos solars pel pla de la Generalitat per construir habitatge assequible”

 

Pel que fa a la recollida selectiva, quins sistemes plantegen?
És una ciutat molt gran i el porta a porta no el podem fer. Aquí no seria viable. Pel centre històric tenim un tipus de recollida amb què no hi haurà contenidors al carrer. Se’n diuen illes emergents, que es posen a les 8 del vespre i es treuen a les 7 del matí. Al polígon hem pactat amb les empreses que es retiraran tots els contenidors i cada empresa tindrà el seu reciclatge. A més, la deixalleria també s’ampliarà.  

 

I els contenidors tancats?
Ens ho estem plantejant. Potser no totes les fraccions, sinó començar de mica en mica. Qui recicla bé ha de tenir un premi. Has de pagar la brossa pel que tu generes. Si fas un bon reciclatge, tindràs uns incentius econòmics. Hem d’anar aquí.

 

En l’àmbit de seguretat els delictes han baixat lleugerament. Quina diagnosi en fan? 
En seguretat no podem abaixar mai la guàrdia. Hi dediquem tots els esforços. En els pròxims anys vam anunciar que volem ampliar la plantilla de la policia fins a arribar als 47. Com més policies tenim, més sensació de seguretat té la gent. Estem en uns nivells baixos perquè tant policia local com Mossos estan fent molt bona feina. De fet, els únics que han pujat són els delictes de salut pública perquè s’estan fent controls de drogaddicció. Estem en uns nivells baixos, però no podem abaixar la guàrdia.  

 

“Qui recicla bé ha de tenir un premi. Has de pagar la brossa pel que tu generes”

 

El carrer de la Cort té més de la meitat dels locals tancats. Quina estratègia tenen per evitar aquesta tendència?
El tema del comerç el patim arreu. A Valls tenim un comerç singular i de proximitat, però la gent ha canviat les formes de comprar. A través de Vallsgenera posem en contacte persones que tenen locals buits i els ajudem a fer que els posin al dia i els lloguin a joves emprenedors. D’aquí ja hi ha gent que s’ha instal·lat en aquests locals. D’altra banda, estem col·laborant amb el comerç local a través de campanyes. No pararem de donar suport al nostre comerç, que és un actiu.  

 

En aquest país surt a compte ser emprenedor?
Aquí els joves emprenedors tenen l’ajuda de Vallsgenera. És un avantatge ser un jove emprenedor i tenir un organisme com Vallsgenera, que et fa un seguiment i t’ajuda.  

 

 

Tot i que Valls no és obligatori, plantegen estudiar la Zona de Baixes Emissions. Amb què treballen?
Totes les ciutats hem d’acabar amb Zones de Baixes Emissions. No ens pertoca, però hi estem treballant. Pròximament posarem les càmeres a les entrades de la ciutat que falten i al centre històric. Abans de dir què fem hem de tenir una diagnosi amb els lectors de matrícules. 

“Farem una diagnosi per saber com fer la Zona de Baixes Emissions”

 

És una política a vegades impopular. 
Sí, però hi ha veïns i comerciants al centre històric que ho volen. Quan es prengui la decisió de com es farà es parlarà amb els veïns i comerços del Barri Antic i el Portal Nou. És una decisió que prendrem entre tots. 

 

Aniria amb consonància amb la de Tarragona i Reus en temes com els horaris?
Totalment.  

 

El servei ferroviari és a l’ordre del dia. Quina és la situació de Valls?
Amb els trens portem anys de dèficit. De totes maneres, amb les obres del túnel de Roda ens van posar set trens d’anada i set de tornada. Em preocupa sobretot el futur. Per això, estic negociant amb Renfe el després. Demano trens compatibles per anar a estudiar i treballar a Barcelona  al matí i al vespre i, si pot ser, que siguin directes. Si tenim un bon servei de matí i vespre, podem estar contents. Estic en contacte amb l’Antonio Carmona, que sempre m’ha atès i ha donat la cara.  

 

“Demano trens compatibles per anar a estudiar i treballar a Barcelona”

 

Com veu el debat entre Vila-seca i Tarragona sobre l’estació intermodal?
Quan és una infraestructura que afecta tot el territori, s’ha de parlar en una taula amb tots els agents implicats. Ara l’alcalde de Salou també ha sortit amb què ha d’estar al costat de l’aeroport. El tema s’ha de reconduir, hem de parlar-ho tots i prendre la millor decisió pel territori. No només per una ciutat o una altra.

  

Entén que l’alcalde de Tarragona no hi vulgui renunciar?
No jutjaré el que digui l’alcalde de Tarragona.  

 

 

Creu que el conflicte era suficient per deixar les reunions del grup impulsor?
És una cosa molt personal. Com deia, no jutjaré mai el que faci un alcalde. 

 

“(Sobre la intermodal) hem de prendre la millor decisió pel territori, no només per una ciutat”

 

Més enllà d’aquest problema, com creu que s’està desenvolupant l’àrea metropolitana?
S’han fet unes taules de treball i a l’última reunió hem encarregat el pla d’actuacions. L’àrea metropolitana és un espai de debat en què es poden prendre decisions on tots podem sortir guanyant. Pot donar un bon resultat, però encara està en una fase embrionària i s’ha d’avançar.  

 

Hi ha qui critica que s’hagi confeccionat a través d’aquesta aliança entre alcaldes i no per altres vies com el Parlament. És l’opció correcta?
Hi ha el grup impulsor on sí que som els alcaldes, però després hi ha les taules de treball on es debat el què i el com. Són taules més tècniques.  

 

“Estem tancant la modificació urbanística pel parc sanitari, però el més important és el mentrestant”

 

Com és la relació amb el nou Govern de la Generalitat?
Tinc una bona relació amb aquest Govern. Sempre que ha vingut un conseller aquí ens ha escoltat i amb l’entrevista amb el president Illa vam estar parlant d’habitatge, de l’ampliació del polígon i d’un dels temes més importants com el parc sanitari. Estem tancant el plec per fer la modificació urbanística, però el més important és el mentrestant. Em va dir que s’ho miraria i estic segura que ho tindrà en compte. A més, en tres setmanes vindrà la consellera de Salut.  

 

Quan creu que es podrien desencallar mancances del mentrestant? 
Quan m’assegui amb la consellera de Salut i tingui una reunió prevista amb un cap de gabinet de la Generalitat, veurem com posar fil a l’agulla i començar a calendaritzar-ho. La relació és bona.