Montblanc és la capital de la comarca de la Conca de Barberà, una de les comarques interiors de la demarcació de Tarragona amb més encant paisatgístic i més patrimoni històric i arquitectònic. De fet, la mateixa ciutat de Montblanc és un baluard històric de primer ordre, la principal senya identificativa de la seva majestuosa muralla i tot el que significa.
A banda, Montblanc i la Conca de Barberà s’enfronten a reptes importants com la creixent despoblació, pal·liada, potser, per una obra tan important com és el túnel del Coll de Lilla.
Pep Andreu, alcalde de Montblanc, ho explica en aquesta entrevista per a La Ciutat.
Com a tot arreu, el mandat municipal arrencava amb el sotrac que ha significat la pandèmia. Com heu gestionat aquesta situació des de l’Ajuntament de Montblanc?
Jo diria que si la pandèmia creat una situació complicada per a tothom, a Montblanc encara ho ha sigut més perquè abans de la pandèmia ens van haver d’enfrontar a les destrosses que va fer la riuada de l’octubre de 2019. Aquesta riada va ser molt intensa a Montblanc i per acabar-ho d’adobar, els ponts i edificis que es van veure afectats són de titularitat municipal: el Molí del Pas, el Pont Vell, tots són municipals i és clar, se’ns ha fet molt difícil recuperar-los i arreglar els desperfectes que van patir. Ara bé, les obres ja estan licitades i pensem que veiem la fi d’aquest episodi. Per altra banda, la pandèmia va venir a complicar un temps que ja no era fàcil. Per sort, ara sembla que tot es va normalitzant. Crec que ens en sortim bé. Vull aprofitar per agrair el sobreesforç que han fet els sanitaris, els equips mèdics, el personal de les residències, per tal de minimitzar el mal i procurar que tots plegats ens en sortíssim el millor possible. També el personal de l’Ajuntament, que no va parar en cap moment, les brigades de neteja, protecció civil i altres serveis municipals que es van organitzar per millorar la situació. Ara bé, està clar que han sigut dos anys llargs molt difícils per a tothom.
Com ha respost l’Ajuntament davant el repte que representa la recuperació econòmica i social necessària després de la pandèmia?.
La pandèmia ens ha obligat a gestionar la incertesa i anar resolent el dia a dia sobre la marxa. Per exemple, quan va començar la pandèmia estàvem fent un pont provisional per substituir el que s’havia endut la riuada i és clar, ens vam trobar que tot s’havia de parar. Llavors vam dir que aquest pont s’havia de fer sí o sí i per tant, aquesta és una de les obres que vam continuar. A part d’això, el primer lloc on vam posar el nostre focus va ser en l’atenció especial que necessitaven moltes persones a les que també calia ajudar a resoldre el seu dia a dia.
Tanmateix, no tot ha sigut negatiu i altament preocupant, no alcalde?
Efectivament. El 15 de febrer de l’any passat vam tenir una grandiosa notícia i és que, després de 17 anys, la Comissió Territorial d’Urbanisme va aprovar el Logis Montblanc, que és un polígon d’unes 100 hectàrees que feia molts anys i moltes legislatures que li anàvem al darrere i ara, a la fi, està aprovat i en marxa. El 15 de novembre de 2021 vam posar aquesta plataforma logística a disposició per si alguna empresa hi estava interessada. La que va interessar-se va ser Bon Preu Esclat que va fer una oferta de 82€/m2 i per tant, estem parlant de 42 milions d’euros i la creació de prop de 500 llocs de treball. Aquesta és una notícia sensacional per Montblanc i per la Conca.
Com passa a algunes comarques d’interior, a la Conca us enfronteu a un problema de despoblament?
Així és. Des del 2007 la Conca ha anat perdent habitants. El punt àlgid va ser el 2007, abans de la crisi econòmica, que teníem 21.500 habitants, però en el cens del 2010 havíem perdut un 8% de la població. A més, tenim una piràmide d’edat molt elevada. A Montblanc conservem els 7.500 habitants, però pels pèls. Ara hem tornat a recuperar aquesta xifra perquè han vingut una trentena de persones d’Ucraïna, però a tota la resta de pobles de la comarca el nombre de població està baixant. Això vol dir que ha de venir un revulsiu i aquest pot ser el projecte de Bon Preu Esclat. A la Conca no ens podem permetre baixar dels 20.000 habitants, perquè això portaria conseqüències com la pèrdua d’un servei tan fonamental com és el servei social, ens afegirien a una altra comarca, i alguns dels serveis que ens presten des del consell comarcal els perdríem. Si podem omplir d’empreses i per tant de llocs de treball aquest polígon, la situació es pot revertir i millorar de forma substancial.
Pot ser que un dels factors a tenir en compte sigui la connectivitat de Montblanc i la Conca de Barberà?
Tenim bones notícies en el sentit. Fa uns 8 anys va arribar la fibra òptica, que ja és un gran pas endavant, i ara tenim un programa experimental per desenvolupar que inclourà el 5G a la Conca de Barberà. En aquest aspecte estem contents perquè totes les altres revolucions que han arribat al nostre país, a la Conca sempre han trigat més. Per exemple, a Barcelona hi havia gas fa més de 100 anys i a la Conca ens va arribar fa només 25 anys. L’any 1996 va arribar el gas a Montblanc. En canvi, el tema fibra ha sigut molt més ràpid. En cosa de 5 anys ho hem tingut aclarit. Això vol dir que com tot s’ha globalitzat, aquestes diferències es minimitzen i coses que abans trigaven tant en arribar a l’interior, doncs ara han anat moltíssim més ràpid.
El Coll de Lilla és un obstacle en molts aspectes, però també està en vies de solució. Què ens en pots explicar?
Pel que fa al Coll de Lilla, a banda de la connectivitat de xarxes, a finals d’aquest any o a molt trigar el primer trimestre de l’any vinent s’obrirà el túnel del Coll de Lilla. Les obres van a bon ritme i és factible que es compleixin els terminis.
El túnel del Coll de Lilla el va projectar el gran geògraf català Pau Vila en el temps de la República, l’any 1932. És a dir, fa 90 anys que estem parlant d’aquest túnel i és una obra que fa 90 anys va tenir els primers planells. Ara ja pràcticament la toquem amb els dits. Jo crec que aquest túnel serà un abans i un després per a la Conca i també per l’Alt Camp, perquè nosaltres que estem a l’Alt Camp a nivell administratiu. Aquest túnel escurçarà el trajecte de Valls-Montblanc, que quedarà en 9 Km de trajecte molt més fàcil. Evitem 6 km plens de revolts, pujades i baixades. Fins a Tarragona tindrem només 30 minuts i això ens beneficiarà a tots afavorint la mobilitat cap a la resta de comarques i ciutats que tenim a la vora.
Un dels grans projectes en el que actualment estan treballant molts ajuntaments és la descarbonització i l’ús cada cop més sovintejat d’energies verdes. Com ho teniu a Montblanc?
La Conca de Barberà contribuïm i molt a la generació d’energia verda, energia eòlica i també hi ha el projecte d’una futura implantació de parcs fotovoltaics que ens fan més que autosuficients. A Montblanc estem treballant un projecte que és Montblanc Energia, en el que l’Ajuntament hi participa, juntament amb les altres grans empreses. Es farà al costat del parc logístic de Montblanc i es destinaran 60 hectàrees a la instal·lació de panells fotovoltaics. En aquest aspecte tenim un gran suport de les empreses, particularment de Bon Preu, que vol fer una planta sostenible des del punt de vist energètic generant electricitat verda, en especial a les naus frigorífiques. A banda, tenim llums led, plaques solars… estem procurant fer-ho molt bé en aquest sentit.
Montblanc és la població que té més hectàrees del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i volem ser la porta de les muntanyes de Prades. Aquesta és una de les nostres projeccions més ambicioses com a Ajuntament.
Què ens pots explicar a nivell cultural? Com s’està produint la recuperació dels actes més tradicionals del calendari festiu montblanquí?
Aquest últim Sant Jordi ha sigut una celebració que ha entrat dins la normalitat, però a banda, Montblanc té una riquesa patrimonial extraordinària a nivell arquitectònic i històric. Aquest any obrim la torre del portal de Sant Francesc i el pas de ronda de la muralla, que l’allarga uns 100 metres més, a banda de l’adquisició d’immobles. Crec que és l’obra més important, tant en metres com el pressupost, que s’ha fet fins ara, d’ençà que duren els treballs de restauració de la muralla de Montblanc.
La muralla és l’emblema de la vostra ciutat.
Si, la restauració va començar l’any 1960. A Montblanc i ha sigut un gran esforç de molts ajuntaments consecutius que han continuat aquest enorme projecte. Això implica, no només qüestions pressupostàries sinó també emotives, sobretot en l’aspecte de les expropiacions. Fins el dia d’avui, cap expropiació ha sigut forçosa sinó de mutu acord i a més, no s’ha fet de forma lineal sinó quan s’ha pogut.
Econòmicament, en els darrers anys, ens hem nodrit de l’1,5% cultural, que són subvencions que dona el Ministeri de Foment de l’Estat espanyol. La generalitat ha sigut més incisiva amb Montblanc i s’ha pogut restaurar el convent de l’Església de Sant Francesc.
Encara tenim molta feina per fer en els propers anys que vindran i una gran esperança posada en el futur.
