Instal·len dos punts d’alimentació als Ports per afavorir la reintroducció del trencalòs

Cada setmana es diposita carn i ossos per facilitar l'adaptació d'aquesta espècie de voltor amenaçada

0
252
Pla general de la zona on es diposita el menjar al per als carronyaires, com a punt suplementari d'alimentació per al trencalòs, amb el tècnic de la brigada dels Ports arribant amb la motxilla del menjar. Imatge del 4 de març del 2019

El Parc Natural dels Ports ha habilitat dos punts d’alimentació suplementària (PAS) per fomentar la reintroducció del trencalòs, un projecte liderat per la Generalitat Valenciana. L’any passat es van alliberar, al Parc de la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat), dos polls criats en captivitat i dos adults capturats al Pirineu aragonès per recuperar aquesta espècie de voltor als Ports, on van desaparèixer, “per causes humanes”, a principis del segle XX. Un dels adults va tornar als pocs dies als Pirineus però els altres es mantenen a la zona de reintroducció. Als punts d’alimentació, situats a Tortosa i Horta de Sant Joan (Terra Alta), se’ls dipositen cada setmana deu quilos de peces de carn i d’ossos, procedents d’escorxadors locals, per suplementar la dieta d’aquests carronyaires. Hi ha set PAS més al País Valencià i Aragó.

L’any passat es va iniciar un projecte per a la reintroducció del trencalòs a les muntanyes dels Ports-Maestrats. El lidera la Generalitat valenciana i compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya, del govern d’Aragó, la Vulture Conservation Fundation, i de Ministeri de Transició Ecològica. El trencalòs, també conegut com crebalòs, és una de les quatre espècies de voltors que viuen a Europa. Fa més de dos metres i mig d’envergadura i és una de les aus europees més grans.

El trencalòs va desaparèixer dels Ports a principis del segle XX, com també en altres massissos importants de la península. “Es va extingir per causes humanes i està amenaçada a nivell global. Va desaparèixer per verins i persecució directa. És una espècie carronyaire i si, per exemple, es menja una rabosa enverinada, el verí queda als ossos i es transmet”, ha explicat Joan Mestre, tècnic del Parc Natural dels Ports.

Arran d’aquella forta regressió de l’espècie, el trencalòs només va sobreviure en zones limitades de la zona del Pirineu, un cop es va extingir a la zona de Cazorla, l’any 1986. A principis dels anys 80 només existien cinc o sis parelles a Catalunya i a través d’accions de protecció i projectes de recuperació es va incrementar el nombre de territoris amb presència d’aquests voltors. Actualment hi ha tres poblacions salvatges de trencalòs als Pirineus, a Còrsega i a Creta, i es treballa en la reintroducció als Alps, Andalusia i la serralada Cantàbrica.

“Volem ampliar la seva àrea de distribució a altres zones més enllà dels Pirineus, perquè és una espècie amenaçada i en perill d’extinció”, ha apuntat Mestre. Amb un espai tant delimitat els costa reproduir-se. “Aquest projecte interessava perquè Ports-Maestrat està a cavall entre les poblacions naturals del Pirineu i les poblacions reintroduïdes a la serra de Cazorla i pot fer de pont”, ha afegit.

Al maig de l’any passat, es van alliberar a la Tinença de Benifassà dos polls de trencalòs criats en un centre de Guadalentín, a Jaén. Es van alliberar amb el mètode del hàcking, que preveu que se’ls acompanyi en les primeres etapes de vida, proveint-los menjar i ajudant-los a adaptar-se al medi “de manera progressiva i exitosa”.

Els dos punts d’alimentació suplementària (PAS) que s’han instal·lat als Ports formen part d’aquest objectiu. La brigada del Parc Natural dels Ports ha construït dos habitacles d’observació, i mantenen els punts d’alimentació on, un cop per setmana, s’encarreguen de deixar uns deu quilos de peces de carn i d’ossos procedents d’escorxadors locals. És un suport a la dieta d’aquests voltors que comencen a habituar-se a l’entorn. A la part valenciana i aragonesa dels Ports hi ha habilitats set PAS més.

També a la Tinença de Benifassà, el novembre passat, es van alliberar dos exemplars adults no reproductors, capturats al Pirineu aragonès. Als pocs dies, un d’ells va tornar als Pirineus però l’altre es manté a la zona. Els tècnics en fan un seguiment geolocalitzat. Està previst que aquesta primavera s’alliberin més exemplars al Parc de la Tinença, seran tant polls criats en captivitat com adults no reproductors.

FER UN COMENTARI