Novetats als menjadors escolars: com funcionaran a partir d’ara?

En concret, no es podran vendre productes que superin un contingut màxim de cinc grams de sucre per porció envasada i que incompleixin els criteris recomanats per organismes com l’Organització Mundial de la Salut sobre els límits per a la ingesta de greixos, sucres i sal.

El text també limita els plats precuinats a una ració al mes i les fritures elaborades en el dia un cop a la setmana, tot subratllant que s’han de fer amb oli d’oliva o oli de gira-sol alt oleic.

A més, els centres escolars amb menjador hauran de garantir als estudiants un consum diari de fruita i verdura fresca, almenys el 45% de les quals de temporada. Es tracta de fomentar models de menjador més saludables i sostenibles i, alhora, de reforçar la producció local.

També es promociona el consum de llegums, en un context en què, segons dades aportades pel Ministeri a partir de la informació de les comunitats autònomes, fins al 14% dels centres escolars incompleix la recomanació de servir llegums almenys un cop a la setmana.

Reduir la desigualtat

A parer del ministre, el menjador escolar és una eina “fonamental” per “reduir la desigualtat” i “garantir” el dret dels menors a una alimentació de qualitat, així com per “adquirir hàbits nutricionals saludables per a la resta de la seva vida”.

Bustinduy ha recordat que un 46,7% dels alumnes entre 6 i 9 anys que pertanyen a famílies amb ingressos inferiors a 18.000 euros anuals tenen “excés de pes” perquè “no es poden permetre consumir més aliments frescos com fruites i verdures, ni fer esmorzars complets”.