Mor el poeta, narrador i assagista Ramon Guillem

Guillem va ser autor de llibres de poemes com ‘D’on gran desig s’engendra’ (1985), ‘L’hivern remot’ (1987; reed. 2001), ‘Les ombres seduïdes’ (1990), ‘Terra d’aigua’ (1993; reed. 2017), ‘Solatge de sols’ (1999), ‘Maregassa’ (2002), ‘Celebració de la mirada’ (2005), ‘Abisme i ocell’ (2010), ‘La set intacta’ (2014), ‘La febre dels dies’ (2018), ‘Fugaç’ (2019) i ‘El llamp en la lluerna’ (2021).

A més, d’ell se n’han publicat les antologies ‘L’íntima realitat’ (1981-1996) (1998), ‘Desig que sempre mor (petita antologia)’ (2003) i ‘Plou cendra des d’ahir. Antologia. Poemes del medi ambient i la natura’ (2022).

L’autor ha estat traduït al castellà, a l’èuscar, al francès, al gallec, a l’hongarès, al rus i al xinès.

Com a narrador va publicar, entre d’altres, els dietaris ‘La cambra insomne’ (1992, Premi Antoni Bru d’Elx) i ‘Com l’angèlica’ (2007), el llibre de relats ‘Ahir van ploure granotes’ (1996, Premi Salvador Espriu) i les novel·les ‘A foc lent’ (2004, Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida) i ‘Una nit entre les nits’ (2006).

Ramon Guillem també va ser vicepresident pel País Valencià de l’AELC entre el 2005 i el 2013 i actualment dirigia la col·lecció de poesia d’edicions Perifèric.