L’Audiència de Sevilla ha confirmat una sentència prèvia que condemna a un any de presó a un home per agredir al fill d’una veïna, a la qual havia increpat, i atropellar després amb el seu cotxe a la dona.
En una sentència recollida per Europa Press, la Secció Setena de l’Audiència de Sevilla aborda un recurs d’apel·lació interposat per un home, contra una sentència del Jutjat penal número set de Sevilla que el condemna a un any de presó per un delicte de lesions amb instrument perillós amb l’atenuant de dilacions indegudes; i a una multa de 180 euros per un altre delicte lleu de lesions.
En concret, el Jutjat penal número set de Sevilla va declarar provat que la nit del 18 d’abril de 2015, l’acusat i altres homes no identificats “es trobaven esvalotant” en una plaça de Cantillana, la qual cosa va motivar que una veïna “els cridés l’atenció des de la seva finestra, responent els mateixos amb expressions com ara ‘baixa, i et prens alguna cosa, estreta’, la qual cosa al seu torn va determinar al seu fill a dirigir-se als mateixos per a recriminar-los la seva conducta, i després de mantenir una discussió amb l’acusat, aquest, amb ànim de menyscabar la seva integritat física, li va donar un cop de cap en la cara i amb posterioritat, després de fer-se amb un pal que tenia guardat en el seu vehicle que estava estacionat en les proximitats, li va colpejar al braç dret fins que va caure a terra, on li van continuar colpejant”.
La dona, mare de l’agredit, segons el relat de fets provats, “en presenciar tals fets va baixar des de la seva residència per a auxiliar al seu fill i, tractant de retenir a l’acusat, que pretenia marxar amb el seu vehicle, es va posar al mig, sent atropellada i caient a terra”.
A més de la pena de presó, a l’inculpat li va ser imposada l’obligació d’indemnitzar amb 9.650,47 euros a l’home víctima de l’agressió i amb 90 euros a la dona atropellada i mare de l’anterior.
I encara que el condemnat va interposar davant l’Audiència de Sevilla un recurs d’apel·lació contra aquesta sentència, la Secció Setena d’aquesta instància ha desestimat aquest recurs, exposant que “tot i que en el suplicatori del recurs se sol·licita l’absolució, aquesta petició ha de desestimar-se perquè no es conté en el recurs cap argument que sustenti l’absolució, ni critica els fets provats de la sentència ni a la fonamentació jurídica que motivadament i valorant la prova practicada sustenta la fallada condemnatòria”, que resulta confirmada.
