Raquel Sans: “Li preguntaria a Puigdemont si tornarà a boicotejar un govern independentista”

Entrevistem a la candidata d’ERC per Tarragona i portaveu del partit, Raquel Sans. La vallenca parla amb La Ciutat explicant-nos com ha de ser el Camp de Tarragona i com van aquests últims dies de campanya.

Les enquestes no són molt optimistes per ERC.  Què es podria haver fet millor en els últims quatre anys per haver tingut ara una millor posició a les enquestes?
Jo crec que fins al 12 de maig a les 20:00 que es comenci a comptar vots, no coneixerem la realitat. Els sondejos, moltes vegades, tenen cuina. Els hi donem la credibilitat que els hi donem. El que sabem és que hi ha molta gent indecisa, perquè hi ha molt de soroll a la política. Segurament estem en un moment en què uns han centrat la campanya en si un se’n va, si l’altre torna i l’espai per poder explicar propostes per les comarques, per Catalunya, ha quedat relegat. La gent se sent desanimada i molt distant a la política, perquè la política s’ha convertit en un espectacle i els que estem intentant fer una política útil amb les negociacions a Madrid, amb les propostes que milloren la vida de la gent, tenim poc espai en aquest univers mediàtic i, per tant, el que s’hauria de fer és parlar d’allò que interessa a la gent i no allò que només interessa a algunes formacions polítiques. 

Ara mateix, com valoreu la vostra campanya?
Nosaltres valorem la nostra campanya fidel a allò que representem. Tenim un treball i uns valors col·lectius, creiem en un col·lectiu, creiem en els lideratges compartits que són els lideratges del Segle XXI i creiem que la ciutadania el que es mereix en aquesta campanya (i en totes) és que la gent li parli de propostes. De quina manera millorarem el seu dia a dia, de quina manera es millorarà els resultats de l’informe PISA a les escoles, que farem per permetre que moltes dones no hagin d’abandonar el mercat laboral per no poder-se permetre una llar d’infants, que farem en matèria de seguretat o d’habitatge… Valorem que és molt injust que la campanya se centri a parlar de personalitats i no se centri a parlar de propostes. 

Salvador Illa: “És una fórmula possible” sobre el tripartit amb ERC i Comuns. Què opineu?
Nosaltres tenim uns compromisos amb la ciutadania. Tres punts en concret. Un referèndum pactat amb l’estat per poder decidir lliurement sobre el nostre futur; un finançament singular per poder acabar amb aquest dèficit fiscal que ofega les nostres finances i que, al final, va de què nosaltres siguem capaços de recaptar els nostres impostos i pagar l’estat pels serveis que ens presten i donar la quota de solidaritat pertinent. No viure amb aquest desajust de les finances que fa que nosaltres representem un 17% de la població i rebem com si fóssim el 13. Hi ha una sèrie de serveis que no es poden pagar i que no es poden donar amb qualitat a la ciutadania catalana. L’última és l’enfortiment dels serveis públics i la defensa de la llengua catalana. Els pactes els volem per fer això, d’altres volen pactes per mantenir-se en el poder. Diem, “els pactes per fer què?”, nosaltres ho deixem molt clar i aquesta pregunta la faig al senyor Illa i al senyor Puigdemont. Esquerra diu: “si voleu pactar amb nosaltres aquests són els nostres compromisos” i ells, més enllà d’ells mateixos quina proposta tenen?

Arrel d’això. Si guanya Puigdemont, assegura que trucarà al president Aragonès. Com es troben les relacions amb Junts?
Està molt bé que durant la campanya es digui el que creus el teu electorat vol sentir, però la unitat no es predica sinó que es practica. Quan ERC ha hagut de fer president a diferents presidents de Junts, ho ha fet i no ha boicotejat el govern. Jo la pregunta que li faig al senyor Puigdemont és si tornarà a boicotejar un govern independentista com ha fet aquesta legislatura, trencant la lleialtat que esquerra no ha trencat mai. Per tant, està molt bé el que es diu en campanya, però després s’ha de ser conseqüent i jo crec que és evident que Junts i Puigdemont han preferit l’electoralisme abans que la responsabilitat. Tant amb la ciutadania com amb el projecte independentista. 

El Camp de Tarragona ha de ser…?
Ha de ser motor del pais. De fet, ja ho som i tenim les potencialitats. Som la segona àrea metropolitana del pais, tenim una industria molt potent i les últimes inversiones que han arribat per part d’ERC han posat el focus i l’atenció al Camp de Tarragona. Tenim BASF La Canonja, l’ecoplanta del Morell, tenim Kronospan a Tortosa o Lotte a Mont-roig del Camp, han arribat moltes inversions perquè tenim la potencialitat per ser aquest motor. El que no hem de ser és el que no volen ser a Girona. Avui llegia unes declaracions de la candidata del PSC a Girona que deia “Hard Rock no és el model que volem per Girona”, la pregunta que li fem al PSC és: allò que no és bo per Girona és bo per Tarragona? Nosaltres defensem el nostre territori i la seva potencialitat i no volem allò que no volen la resta de territoris de Catalunya.

La pregunta que li fem al PSC és: “allò que no és bo per Girona és bo per Tarragona?”

Des d’ERC, cap on voldríeu que anés l’àrea metropolitana?
El projecte més metropolità que tenim sobre la taula és el del Tramvia. Ha estat una aposta del govern republicà i de fet estava inclos en els pressupostos del 2024 i ja s’han fet les primeres licitacions per la compra de convois. Quan Esquerra Republicana ha governat la cosa ha anat de debó. El que demanem és que la gent deixi de mirar-se el campanar, com hem viscut historicament en el nostre territori i aqui fem una apel·lació a l’alcalde del PSC de Salou que esta posant pals a les rodes al tramvia del camp de Tarragona i que pensem col·lectivament. El Tramvia del Camp de Tarragona ha de movilitzar 9.500.000 de passatgers anualment, que algú pot tenir una visió romàntica del tramvia, però estem parlant d’una eina de mobilitat pública i sostenible que ha de mobilitzar gent treballadora i ha d’unir diferents ciutats del territori. Aquesta ha de ser l’aposta clara i per nosaltres ho és. 

Aquests últims mesos han crescut les plataformes de protesta contra Rodalies. Que pot fer el govern de la Generalitat per ajudar a aquella gent afectada? Quina és la solució?
Des de Catalunya, quan ERC és decisiva a Madrid, parlem d’independencia, però també parlem dels trens. I per això hem negociat el traspàs de Rodalies cap a Catalunya, perquè entenem que la millor manera de gestionar els trens és fer-ho des d’aquí i fer totes les inversions que els diferents governs de l’estat no han fet en matèria de trens. Hem tingut una politica erronia, perquè és igual que hagi governat PP o PSOE, que no s’han prioritzat les inversions en rodalies i s’ha prioritzat l’alta velocitat. I encara estem pagant també els errors del passat, perquè ens van situar la estació d’AVE a La Secuita, només s’ha invertit un 10% en Rodalies i regionals i un 90% en Alta Velocitat. Tenim una decadencia absoluta de les vies. Alguns diuen “la responsabilitat de les freqüencies és de la Generalitat”, ja, però ficar més freqüencies en una via on dia sí dia també hi ha incidencies i on els maquinistes depenen de Renfe i per tant depenen de l’estat, és impossible gestionar-ho. Què podem fer des d’ERC? Situar aquest tema com una prioritat política com hem fet a ERC, destinar-hi tots els recursos que mereixen les nostres infraestructures i sobretot planificar. Si ara els trens van malament i estan saturats, nosaltres advertim que quan es fiqui en funcionament el corredor mediterrani i el tercer fil acabarà saturant més aquesta via, perquè multiplicarà per vuit la freqüencia de trens de mercaderies per la línia de passatgers. Aquí fem un clam al govern de l’estat que des de l’abril del 2023 havia de presentar un informe de viabilitat d’un traçat de mercaderies per l’interior i ni està ni se’l espera. Volem demanar gestionar les infraestructures en materia ferrioviaria perquè és la unica garantia de què hi haurà tots els recursos que pertoquen. 

Hi ha hagut moltes crítiques sobre la Conselleria de la Llengua Catalana. Per tal com es va presentar la proposta i, per saber realment que farà la conselleria. En quina situació situeu el català? És necessària la conselleria?
És totalment necessaria i, en campanya, és el moment d’explicar les propostes d’explicar les propostes. La campanya anterior recordo que vam explicar ERC que creariem la primera conselleria d’igualtat i feminismes, ens van fer confiança i ho hem executat. És la campanya electoral quan s’explica quines propostes tens. En materia de llengua catalana ens hem trobat una situació molt delicada. Els que ens havien precedit en materia de responsabilitats sobre la llengua, en aquest cas Junts, havien amagat el cap sota l’ala i havien amagat les dades i havien fet veure que tot anava bé. Quan realment ens trobavem amb una llengua que anava reculant entre els joves i els infants. Què hem fet des d’ERC? Analitzar la situació real i hem vist que la situació era preocupant. Després, hem fet polítiques en aquest sentit, per exemple, triplicant els ajuts a l’audiovisual en català. Això s’ha traduit en més titols en llengua catalana que a més a més han tingut molta audiencia i això té un impacte, perquè crea referents en català. Hem reobert el canal Super3…

A Reus deia que han deixat sense dibuixos als nens…
No, és que és molt seriós, perquè jo tinc una filla de 10 anys i tinc fills de 5. I amb la meva filla de 10 anys no hi havia manera de què mirés res en català perquè no hi havia productes de qualitat en català. Els nens que ara viuen la reinversió del canal Super3, ara miren el Titó i són super fans i tenen un referent en català. Si no hi destines recursos no hi passen coses. També hem creat la plataforma “Supercampus”. Els nens avui dia no fan els deures mirant l’enciclopedia com feia jo a la meva època, sino que busquen a YouTube. I clar, ens vam trobar que tot el contingut que hi havia era en castellà. S’han destinat 600.000 euros per part del Departament d’Educació, juntament amb la Corporació, perquè així nens i nenes tinguin continguts audiovisuals en llengua catalana. També s’han fet cursos de formació pel personal sanitari, més de 3.000 treballadors formats en materia lingüistica. Fer-ho tot això sota el paraigua d’una Conselleria, segurament farà prioritzar més els temes linguistics, perquè per nosaltres la llengua és el ciment de la nació. Entenem que ara Catalunya és la dels 8 milions, així que per nosaltres tothom ha de tenir les mateixes oportunitats, com quan els meus avis van arribar. 

“Per nosaltres la llengua és el ciment de la nació”

Podríeu haver fet més per pal·liar la sequera que pateix Catalunya?
Jo el que vull recordar és que portem 40 mesos de sequera, és la pitjor sequera de la història del país. Vam viure una semblant a mitjans dels anys 2000 i es van aplicar restriccions al cap de 18 mesos a l’aigua de boca, ara portem 40 i no s’han aplicat restriccions. Sempre tot es pot fer millor i qui més ha rebut l’impacte és la pagesia i això és una situació que té un impacte en les seves produccions. Voldria recordar que fins fa un any i mig la responsabilitat en matèria d’aigua era de Junts x Catalunya, que sembla que no hagin estat al govern. Nosaltres hem heretat aquesta manca d’inversions i hem d’assumir la nostra part de responsabilitats. El que no poden és eludir les seves responsabilitats i hem tingut una herència de manca d’inversions molt gran. Sempre es pot fer millor, però el que no es pot fer és eludir responsabilitats quan les has tingut. Ens hem trobat que amb l’ACA, també el que passava és que moltes de les subvencions que és donaven s’acabaven perdent. Es donava un ajut del 50% per construir una depuradora a Ajuntaments, però clar l’ajuntament no podia ficar l’altre 50%. Hem hagut d’agafar les línies de subvencions i ficar el sentit comú que no tenien.

En educació està clara l’aposta. 0-3 gratuït. Però, per aquells joves en edat d’estudis superiors, que els espera?
Els hi voldria dir que matricular-se avui a la universitat és més econòmic que fa tres anys. Les taxes s’han reduit notablement, gràcies a una ILP que va presentar el món estudiantil i que ERC hem aplicat, perquè creiem que tothom s’ha de permetre anar a la universitat. Calien preus més competitius. Els hi diria que si avui et matricules a aquest preu, pensa que sense Esquerra Republicana seria el doble. No només universitats, també la FP és un repte que tenim, perquè la gràfica que tenim al país és que tenim molta gent amb estudis universitaris, molt poca gent amb estudis de FP i molta gent amb estudis bàsics. Quan parles amb les industries ja t’ho diuen que falten persones amb Formació Professional. Per sort, molts dels joves que ho estudien, no han acabat el seu grau i ja han començat a treballar. 

En habitatge teniu com a proposta augmentar el parc de lloguer assequible de Catalunya en 10.000 nous habitatges cada any. Quantes aniran destinades al Camp?
Prop d’un miler al Camp de Tarragona, perquè durant també 10 anys no s’havia construit cap habitatge de lloguer social o assequible i el que hem treballat és per posar a disposició aquests habitatges. Ara fa poc es va presentar un bloc de Constantí, que estava desocupat, i l’adquirit la Generalitat i ja són 19 lloguers assequibles a Constantí. Tractem de fer-ho així -es construirà on calgui-, fent una feina quirurgica per trobar habitatges buits i reformar-los per destinar-los al parc de lloguer assequible.