Parlem amb Luc André Diouf, diputat del PSOE al Congrés dels Diputats, sobre els prejudicis associats a la immigració, abordant els discursos de l’extrema dreta que vinculen la presència d’immigrants amb delinqüència i pèrdua d’identitat.
Què li diria a totes aquelles persones que ens estan llegint que vinculen immigració amb delinqüència, robatoris, pèrdua d’identitat pròpia…?
Jo ho portaré a la realitat del Partit Socialista. A vegades el conjunt de la ciutadania ens deixem portar pels discursos de l’extrema dreta. La veritat objectiva és que les mateixes dades policials indiquen que les acusacions de l’extrema dreta són falses. Els i les socialistes no podem abaixar el cap quan parlem d’immigració perquè som nosaltres qui vam tirar endavant la primera llei d’estrangeria, del Govern de Felipe González, la millora legislativa en matèria immigratòria, que va elaborar l’executiu del president Zapatero, i ara amb el president Pedro Sánchez estem millorant la vida dels espanyols i també dels espanyols d’origen immigrant. Les mentides, les infàmies, el racisme es poden rebatre amb arguments i amb la realitat. És important fer pedagogia i explicar la veritat.
Doncs fem pedagogia, quina és l’aportació de la immigració, per exemple, en el sosteniment del sistema públic de pensions?
Doncs miri tenim tres milions d’immigrants que estan cotitzant a la Seguretat Social espanyola. Però no pensem només en termes econòmics, pensem en l’aportació de la immigració en l’àmbit cultural, en l’àmbit social. Qui pot pagar a un treballador de la llar que està atenent una persona gran que pateix Alzheimer o que no es pot valer per ella mateixa? Això no hi ha diners que ho pagui. Això permet que la família pugui, per exemple, tenir una vida més autònoma o sortir sabent que hi ha una persona que està vetllant pel seu familiar. No tenim en compte el vessant cultural de la persona immigrant que està treballant com a vetlladora d’infants i que li canta una cançó bressol a un nen en un altre idioma, que li dona un menjar diferent del que està acostumat… això tampoc té preu.
No mesurem tan sols l’aportació de la immigració en termes econòmics, quan jo parlo d’immigració parlo de projectes personals, el que agafa una embarcació ve amb un projecte personal, però també darrere d’aquest projecte personal hi ha un projecte familiar. Els immigrants no hem vingut a delinquir, no venim a robar, en el 2008 la població immigrant va aportar la meitat del desenvolupament econòmic d’Espanya, sense això una altra situació hauríem patit. I en el desenvolupament actual del país molt té a veure la població d’origen immigrant. Imagineu-vos que els tres milions d’immigrants s’aturessin un dia… què seria de Barcelona, què seria de Madrid? Qui ens lliura el menjar a casa? Qui tindria cura dels nostres majors? Qui treballa a l’hostaleria l’estiu? A Port Aventura?, etc.
Què li diria a la gent que veu a aquestes persones que arriben en una embarcació com un perill a la seva identitat, a la seva llengua, a la seguretat…?
Els diria que recordin el que és la mateixa història d’Espanya, de l’aportació dels espanyols que els anys, 40, 50 i 60 van anar a treballar a països europeus… estem a Catalunya, doncs bé, quina és l’aportació dels catalans d’origen andalús o extremeny al progrés econòmic de Catalunya?
Jo visc a Canàries, molts canaris van anar a guanyar-se la vida a Amèrica, Veneçuela es considerava la vuitena illa de les Canàries, i per què tot això? Perquè hi havia carències en aquest país, perquè va haver-hi una guerra civil i després una brutal dictadura que va fer que milions d’espanyols sortissin fora del país a guanyar-se la vida. Això que va provocar que sortissin els espanyols és el que provoca ara que arribin els llatins i els africans; l’enteniment ha d’existir perquè, insisteixo, parlem de projectes humans, personals i familiars. El que no té res a menjar no pensa a delinquir, el que té a la seva família esperant a final de mes el que pugui enviar va a treballar, a suar, per donar diners als seus fills i filles.
Una tercera part dels votants de l’extrema dreta són joves menors de 30 anys, en bona mesura segons diuen les enquestes, pel rebuig a la immigració, què els diria a aquests joves que es deixen seduir pels discursos racistes?
Estem en un món actual on una part de les xarxes socials ens tenen atontats a tots, només cal veure a tothom pendent del telèfon mòbil en el transport públic sense parlar entre ells… quan un no li explica el seu fill a la història del seu país perquè correm el risc de tornar a viure episodis lamentables. Pensem que ara, enguany, celebrem el 50è aniversari de la mort del dictador, és important recordar-ho, els joves no poden oblidar mai el que va suposar la negra nit del franquisme. Jo visc a Canàries, he estat en commemoracions de persones que tan sols per defensar els seus ideals democràtics van ser assassinades i llançades en pous, i la recuperació de les seves restes va propiciar aquestes commemoracions, això mai ha de tornar a passar. I aquesta joventut que creu que tot el seu benestar els cau del cel han de saber que en aquest país va haver-hi una guerra civil, en aquest país va haver-hi una dictadura, i que la llibertat s’ha de defensar. La joventut no pot oblidar-ho per evitar que el pitjor de la història es torni a produir. El racisme i la xenofòbia no tenen cabuda a Espanya.
Vostè és diputat al Congrés, quina és la política del Partit Socialista amb relació a la immigració?
Ho he dit, nosaltres no podem reformar la llei d’estrangeria perquè és una llei orgànica i no tenim una majoria com per poder fer-ho. El que ha fet el Govern ha estat reformar el reglament d’estrangeria, primer tenint en compte als menors no acompanyats per evitar que es quedin sols i abandonats als carrers sense documentació. En el passat hem vist com els autèntics delinqüents els empraven per vendre droga per caure en xarxes de proxenetes i en la prostitució. El Govern del president Pedro Sánchez ha introduït les modificacions pertinents per evitar que aquestes situacions d’explotació es produeixin. També intentem alleugerir els tràmits burocràtics perquè els immigrants que faci dos anys que treballen i vivint a Espanya puguin obtenir el permís de residència. El Govern sap de l’aportació de la immigració i de la seva importància perquè sabem que tenim una població autòctona envellida, necessitem treballadors, però no hi ha naixements, l’hivern demogràfic d’Espanya és molt acusat, i l’aportació de la immigració és necessària.
Ara bé, també treballem perquè aquesta aportació de la immigració sigui segura, ordenada i regulada. També estem pensant amb la col·laboració al desenvolupament dels països d’origen de molts immigrants, col·laborant també amb els països de trànsit. Per exemple, hem posat en marxa un instrument molt important com és la immigració circular, pels treballadors de temporada. Està funcionat amb el Marroc, s’estan fent també programes pilot amb Senegal, Mauritània i Gàmbia i amb països llatinoamericans. La immigració és aquesta realitat que tenim amb un Govern socialista i un president que es preocupa d’aquesta realitat migratòria i entre tots hem d’aconseguir que la vida de tots aquells que venen al nostre país a treballar i a contribuir al seu desenvolupament sigui la millor.