El veí d’Altafulla Manuel Tello Sancho rep la Medalla Centenària de la Generalitat

Es tracta d’una iniciativa del departament de Treball, Afers Socials i Famílies que reconeix la trajectòria vital de les persones de cent anys residents a Catalunya

0
107

L’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, i la segona tinent d’alcalde i regidora de Cultura, Montse Castellarnau, han lliurat aquest passat dissabte al migdia la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya al veí del municipi Manuel Tello Sancho.

Malgrat no haver pogut comptar amb la presència de cap representant dels Serveis Territorials del departament de Benestar i Família del Govern català, el conseller Chakir El Homrani ha fet arribar una carta a l’homenatjat per felicitar-lo en un dia tan especial i reconèixer la seva aportació a la societat durant aquests cent anys.

Una contribució que també ha destacat el batlle, Fèlix Alonso. Ha celebrat que “la seva trajectòria vital és un recorregut per la nostra Altafulla”, i s’ha mostrat molt satisfet de poder compartir aquesta celebració amb ell i la seva família.

Manuel Tello Sancho va néixer a la localitat de Crivillén, a la província de Terol, l’any 1919. Quan tenia set anys, els seus pares, el Manuel i l’Ángeles, es van traslladar a Barcelona amb ell i els seus dos germans, el Miguel i el Balbino. La fàbrica d’espardenyes on treballava el seu pare es va traslladar a Altafulla, i amb ella tota la família Tello. Van arribar al municipi el 17 de gener del 1936, però ben aviat van haver de marxar. L’esclat de la Guerra Civil els va obligar a tornar de nou al poble de Crivillén, que poc després va ser ocupat per les tropes franquistes. Amb només 17 anys, Manuel Tello va començar el seu periple per tot el territori, començant pel camp de concentració de San Gregorio. Les notes que prenia per allà on passava, ara permeten fer un seguiment dels seus moviments durant tot aquest període.

En acabar la guerra, es va llicenciar, però la Segona Guerra Mundial el va portar de nou al servei militar fins el 1942. Va ser l’any 1944 quan li van donar el ‘permiso ilimitado’, i va tornar a la fàbrica d’espardenyes d’Altafulla. Quan aquesta va tancar, va començar a treballar a la fàbrica de carbonat de magnesi de la Roca del Gaià. Posteriorment, l’any 1947, va fer de manobra amb el mestre d’obres Sumoy de la Riera de Gaià, i des del 1954 fins que es va jubilar amb 64 anys va treballar a la fàbrica Plasticel.

El 1956 es va casar amb l’Angelina Inglès, filla d’Altafulla provinent de Ferran, amb qui va tenir dues filles. Cap d’elles ha volgut faltar a l’acte d’homenatge d’aquest dissabte i s’han mostrat molt emocionades i agraïdes pel reconeixement.

També l’homenatjat ha expressat la seva satisfacció. Ha reconegut sentir-se “més que content” i “orgullós” per totes les persones que l’han acompanyat en aquesta commemoració.

FER UN COMENTARI