Dídac Nadal, alcaldable per Junts per Tarragona a l’Ajuntament de Tarragona: “El canvi generacional a Tarragona és inevitable”

0
328
L'alcaldable per Junts per Tarragona, Dídac Nadal. Foto: Cedida.

Es veu preparat per assolir l’alcaldia?

Estic en un moment de la meva vida que d’alguna manera em permet la possibilitat d’estar preparat. M’explico, tinc 42 anys, els meus fills són grans, la meva dona m’està donant un bon cop de mà i la veig capaç d’assumir totes les càrregues que pugui comportar arribar a l’alcaldia. D’altra banda crec que estic aguantant bé tot el que se m’està posant al damunt, i insisteixo, tinc 42 anys i una situació professional i familiar ben consolidada que em permet estar preparat per tirar–me al damunt del govern local.

En què s’han basat per confeccionar la llista?

No sóc una persona que li doni especial importància a la llista perquè no vull pensar que una vegada l’has fet, una persona que s’hagi pogut quedar fora deixa de ser útil. Per confeccionar la llista ens hem basat, sobretot, en el fet que sigui gent que s’estimi la ciutat. Personalment tenia moltes ganes de rodejar-me de gent jove, perquè entenc que el canvi generacional a Tarragona és inevitable. Hi ha una sèrie de dèficits a la ciutat que requeriran no només d’un canvi d’actitud, sinó d’un canvi de mentalitat. També tenia moltes ganes de portar a les llistes més dones que homes, més enllà del protocol de les llistes cremallera. En definitiva, la llista està composta per persones molt preparades i que s’estimen la ciutat.

Creu que és suficientment forta com per poder governar la ciutat?

Crec que tots ells són experts en cadascuna de les matèries que són rellevants per la ciutat. A partir d’aquesta especialització, a mi el que em permet és tenir una visió molt més global. Sóc expert en advocacia, en el món de l’urbanisme i en tot allò que la meva vida professional m’ha portat a conèixer. És evident que això no ho és tot, per això la llista que proposo em complementa, seran persones que em podran assessorar i ajudar i d’alguna manera seran els meus ulls en aquella matèria. Persones com la Cristina Guzmán en temes de seguretat i associatiu, o com l’Elvira en temes de contractació pública, i així amb tota la llista, on cadascú és expert en la seva matèria.

Quins són els pilars bàsics del programa electoral del seu partit?

Nosaltres proposem una ciutat moderna, viva i molt oberta. Aquestes tres paraules podrien definir la ciutat que volem. Moderna perquè en temes de participació ciutadana, culturals i festius hem d’aconseguir una ciutat que es pugui comparar amb ciutats del nostre volum i situació. S’ha de ser capaç de veure el que s’està fent fora, copiar-ho i portar-ho a la ciutat. Una ciutat viva, amb més mobiliari urbà, menys cotxes i més espais per vianants. Si tot això, a més, ve acompanyat d’una reactivació de la il·lusió, també serem capaços d’activar el comerç local. La ciutat està adormida per la falta de tenir una figura que doni ànims. Jo sempre dic que Tarragona no depèn d’una sola cosa, hem de despertar-la des de molts punts i ser capaços de donar-li un nou esperit.

Ha proposat augmentar la participació ciutadana i crear la figura del regidor de barri.

A Suïssa l’administració local el que fa és donar una resposta immediata als mateixos anhels de la societat. Amb aquest mecanisme el que fas és oferir una resposta directa i corresponsabilitzar a la gent d’allò que està passant a la ciutat. La meva generació l’únic que demana és que hi hagi una plataforma de participació directa i creïble, que es respongui des de l’administració. I després està el tema de la creació de la figura del regidor de barri, que neix per la necessitat de la gent en demanar proximitat. Els tarragonins volen una persona que sigui responsable del que succeeix al barri i demanen un telèfon en el qual algú directe i automàticament assumeixi la responsabilitat de coses que estan passant al seu entorn més proper. El regidor serà la persona que rebrà la queixa i l’haurà de gestionar cap als departaments interns de l’Ajuntament.

A nivell general, què creu que passarà en aquests comicis, tenint en compte la diversitat de forces polítiques que hi ha avui en dia?

M’he compromès amb mi mateix en aixecar-me tots els matins amb el meu equip i picar tota la pedra que puguem. Amb això vull dir que no estem pendents d’enquestes ni de previsions, i en qualsevol cas, encara que en coneguéssim alguna el que faríem l’endemà seria exactament el mateix, picar pedra. A diferència del que creuen la resta de polítics, a mi la fragmentació de la dreta i l’aparició de Vox, no és que em satisfaci, en cap cas m’agrada veure que tenim ultradreta passejant pels carrers, però sí que pensar que érem l’únic estat d’Europa on no existia un partit així era quan menys sorprenent. Per tant, he arribat a la tesi que realment tota aquesta gent ultradretana existia al país i se’ns camuflava per diferents partits que vénen disfressats d’obertament democràtics. Quan un llegeix una mica d’història es dóna conta que el problema de l’Estat espanyol era la fragmentació de l’esquerra, i ara la dreta comença a patir el mateix. Crec que és molt important que tots siguem molt visibles i diguem obertament quins són els nostres principis, així veurem que els principis de la ultradreta són donar la total llibertat a les armes i discriminar a la dona encara més.

Com seria Tarragona governada per Dídac Nadal?

Tal com hem començat, una ciutat moderna, oberta i que generi confiança i orgull als seus ciutadans, sempre defensant la il·lusió. I això implica anar a qualsevol lloc i defendre que la millor ciutat del món és la teva, i l’avantatge que tenim els tarragonins i tarragonines és que realment disposem d’una ciutat amb un potencial extraordinari. Hauríem de ser capaços d’estar a l’alçada de la ciutat i del Patrimoni que tenim.

Arribat el moment, amb quins partits estaríeu disposats a pactar?

Amb el PP i Ciutadans mai. Els meus avis eren socialistes i la majoria de la meva família ve del PSUC i del PSC, d’aquell partit socialista que era molt català, amb un cos orgànic que deia que el dret a l’autodeterminació de les nacions existia. El govern local que ens ha tocat viure, d’aquest mal dit partit socialista català, no és el partit socialista amb el qual a mi em faria il·lusió pactar, però si ells fessin una revisió de les seves creences o principis no tindria cap inconvenient en pactar, però insisteixo, s’ha de semblar molt al partit socialista dels nostres avis.

FER UN COMENTARI