Jeannine Abella: “Hem de recuperar l’esperit de l’1 d’octubre. Ningú ha deixat de ser independentista”

Torn per a la cap de llista de Junts + Puigdemont per Catalunya a Lleida, el Pirineu i l’Aran, Jeannine Abella, que ens rep a la plaça Víctor Siurana de Lleida abans d’iniciar un acte de campanya en aquests dies ‘non-stop’. La diputada i alcaldessa d’Isona i Conca Dellà s’ha convertit en la primera pallaresa de la història en liderar una candidatura als comicis catalans.

Amb una trajectòria que combina la pràctica jurídica amb l’activisme polític, Abella és una veu compromesa amb el desenvolupament equilibrat de Catalunya des del punt de vista territorial. Des del seu propi poble al Pallars Jussà, ha treballat incansablement per garantir oportunitats per als joves i promoure l’equilibri territorial. Respirant política des de ben petita i amb les idees clares, Abella afirma que ara mateix només hi ha dos partits en condicions de guanyar, Salvador Illa o Carles Puigdemont, i que els catalans i catalanes han de decidir entre un president que estigui tutelat des de Madrid, o un president que defensi els interessos de Catalunya davant de tot. 

Jeannine Abella (Isona, 1990) explica les polítiques que necessita el territori, on diu que hi ha molta feina per fer i afirma que cal recuperar l’esperit de l’1 d’octubre per avançar cap a la independència de Catalunya.

Si no m’equivoco, vas començar en política municipal ara fa diversos anys i ets alcaldessa d’Isona i Conca Dellà des de fa relativament poc. Com es compagina tot això amb ser escollida cap de llista a Lleida a les eleccions al Parlament d’aquest 12 de maig?
Vaig començar en política el 2015 i no fa un any que soc alcaldessa de Conca Dellà. Tot això doncs es compagina treballant molt, fent moltes renúncies personals i dormint poc.

Al març vas ser proposada cap de llista a Lleida, com va sorgir tot això?
Jo penso que el partit ha confiat en mi pel fet de la defensa del territori que he fet aquests dos últims anys al Parlament, portant cada proposta, cada cosa concreta i aterrada a les comissions i al ple del Parlament. Junts per Catalunya sempre ha defensat l’equilibri territorial, que al final és que tots tinguem les mateixes oportunitats visquem on visquem. Podem pensar que una persona jove, que és alcaldessa d’un poble petit i del Pirineu, i que a més, té experiència al Parlament, doncs era una bona opció.

I què et va motivar concretament per formar part de Junts per Catalunya?
He viscut sempre la política de molt a prop a casa. He crescut escoltant debats del Parlament i tenim una família que estava molt implicada i al final sempre he tingut aquesta inquietud de canviar i millorar les coses, i penso que la política és una bona eina per fer-ho. Des de ben petita sempre m’ha agradat molt, i quan vaig tenir edat i consciència per escollir l’opció política que més em representava, vaig triar començar a militar a Convergència.

Durant la campanya has parlat que això va d’Illa o de Puigdemont. Existeixen possibilitats de col·laboració amb altres partits polítics per arribar a objectius comuns? En relació a la independència, per exemple.
Ara mateix només hi ha dos partits que estiguin en condicions de guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya, que són Salvador illa o Carles Puigdemont. Per tant, el primer que hem de fer és guanyar aquestes eleccions perquè no és el mateix tenir un president que estigui tutelat des de Madrid, que un president que defensi els interessos de Catalunya per davant de tot.

La diferència que guanyi un o altre és substancial, més que res pels interessos dels catalans i les catalanes. Però, el que és cert és que una cosa molt rara hauria de passar perquè algú guanyés amb majoria absoluta. Llavors ens obligarà a pactar i a buscar el consens. I nosaltres, com hem fet sempre, prioritzarem les forces independentistes per formar un govern.

I amb els socialistes, estaríeu disposats a pactar?
Estem disposats a parlar-ne com parlem amb tothom que comparteixi el model democràtic que comparteix Junts per Catalunya. Però, el que tenim molt clar és que nosaltres no investirem un president socialista.

“Nosaltres no investirem un president socialista”

Seguim amb els socialistes. Creu que el PSC ha utilitzat la figura del president Pedro Sánchez, amb allò d’aturar la seva agenda i la possible dimissió, per aquestes eleccions?
Penso que ho han intentat, però no els hi ha sortit bé, perquè al final nosaltres hem patit repressió i exili durant 6 anys i mig, i que jo sàpiga cap líder del meu partit polític ni cap altre líder independentista s’ha agafat dies per reflexionar. Per tant, això només obeeix a un teatre, a una maniobra política que és irrellevant i que més aviat em faria vergonya formar part del partit socialista.

Si arribeu a governar, quines són les primeres polítiques que tiraríeu endavant i que afectarien directament al territori de Lleida, Pirineu i Aran?
A Lleida, Pirineu i l’Aran hi ha molta feina per fer. D’una banda, comunicacions i infraestructures, tota la telefonia mòbil i de cobertura que arribi a cada racó del país; arreglar carreteres històricament abandonades per arribar a cada poble de Lleida; una manca de sòl industrial que això ens fa ser poc competitius i també és una manera d’atraure talent i revitalitzar el sector econòmic.

Una altra mesura també seria totes les polítiques encarades a revertir el despoblament. Això implica potenciar l’agricultura, el turisme sostenible i per fer arribar els serveis bàsics a cada poble i ciutat. Parlem de salut i educació, com poden ser les escoles rurals; la gent gran que tothom pugui envellir allà on vulgui de forma digna, així com els serveis d’interior de Bombers i Mossos d’Esquadra; i després també potenciar tot el tema de la formació universitària i la formació professional, com a mesura també perquè hi hagi relleu a les empreses i als oficis.

Com creu que hauria de ser la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya en un futur? I com us plantegeu avançar cap a la independència de Catalunya?
Jo el futur l’imagino amb Catalunya sent un nou estat d’Europa. Penso que la relació que hem de tenir amb Espanya és la mateixa que podem tenir amb Andorra o França, una relació de bons veïns.

Pel que fa a la independència, crec que el primer que hem de fer és recuperar l’esperit de l’1 d’octubre. Ara mateix ens enganyaríem si diguéssim que hi ha aquella espurna i il·lusió. Jo no conec ningú que hagi deixat de ser independentista. Conec molta gent em diu que quan anem de veritat a per la indeèndència, els avissem perquè llavors hi seran. Per tant, recuperar la unitat independentista i tornar a aixecar Catalunya, perquè al final la gestió del país no es pot obviar i estem en un moment en què el país ha tocat fons i toca aixecar Catalunya.

“M’imagino el futur de Catalunya com un nou estat d’Europa. Hem de recuperar l’esperit de l’1 d’octubre”

Ja hem parlat una mica de despoblament, però vull anar una mica més enllà en aquestes zones rurals i de muntanya. De quina manera abordareu tota aquesta problemàtica?
Per revertir el despoblament hem de fer que tothom tingui les mateixes oportunitats i els mateixos serveis, com també el mateix accés a l’oci i el lleure a tot arreu. Per tant, es tracta d’atansar aquests models a cada poble de la província de Lleida. A banda del que he dit abans respecte a les comunicacions, infraestructures i serveis, penso que també hem de tenir lleis adaptades al territori. I això passa per la llei mare, que seria l’estatut del municipi rural, que al final vol dir tenir les mateixes oportunitats a Alcarràs, a Almacelles, o a Barcelona.

Aquesta llei va ser una llei que Junts vam demanar que s’havia d’entrar abans del setembre del 2023, i ara el que hem vist ha estat treballada amb moltes entitats municipalistes com eines de repoblament als micropobles i els partits polítics ens hi vam implicar. Llavors el que va passar és que es van convocar eleccions i el que fa el govern, una mica a la desesperada, és fer l’acord de govern de què volen fer aquesta llei, però una llei no es pot aprovar si no passa pel Parlament.

Per tant, aquesta llei de moment no vol dir res. El que hem de fer un cop hagi passat el 12 de maig, és que la primera llei que entrarem al Parlament de Catalunya sigui l’estatut del municipi rural.

“La primera llei que entrarem al Parlament de Catalunya serà l’estatut del municipi rural. Serà la llei mare perquè tots els municipis tinguin les mateixes oportunitats”

Has parlat també de pagesia. Ja vam veure fa uns mesos la força que té aquest sector amb fins i tot l’aturada del país. Com abordareu des de Junts tot el tema de la pagesia?
Doncs al final el que hem de fer és prestigiar la pagesia, que es puguin guanyar la vida dignament i que hi hagi un relleu generacional que continuï. Això també va de que els pares els hi diguin als fills de continuar el negoci familiar perquè anirà bé. I això passa per una àmplia bateria de mesures com, per exemple, invertir en reg, modificar la llei de la cadena alimentària per tenir preus justos, facilitar les normatives urbanístiques o eliminar la burocràcia.

Nosaltres vam presentar una llei que es deia desburocratització de la pagesia al ple monogràfic, i malauradament no va ser aprovada perquè Esquerra i el PSC va votar en contra d’aquesta llei que incloïa la finestreta única, on les oficines del Departament d’Agricultura servissin per a acompanyar els pagesos i ramaders i per eliminar tràmits. L’objectiu era que els pagesos puguin estar més temps al camp i menys a l’oficina, que és el que reivindiquen. I, a banda d’això, tenim un model clar de cap a on ha d’anar la pagesia per donar-li estabilitat, independentment de qui hi hagi al govern.

“L’objectiu és que els pagesos puguin estar més temps al camp i menys a l’oficina”

Què penseu de l’aparició dels grups d’extrema dreta i la seva entrada al poder? Us fa por l’aparició cada vegada major dels adolescents que poden seguir aquesta tendència a l’extrema dreta?
Penso que si avui estem parlant de l’auge d’aquestes forces és perquè el govern no ha estat capaç d’afrontar debats que, evidentment poden resultar incòmodes, poden ser impopulars i que generen contradiccions. Al final quan el clam de la societat et diu que hi ha un problema, tu l’has d’abordar i has de ser valent i decidir el que vols. I penso que això el govern no ho ha fet.

Nosaltres hem tingut clar que teníem problemes amb el tema de la seguretat i la multireincidència, i per això hem fet molta matèria de feina al Parlament. El nostre partit actuarà amb responsabilitat i entenent que és un problema perquè al final la seguretat és la segona preocupació dels catalans i les catalanes, i ho hem d’intentar abordar. Hem treballat una proposta per modificar el Codi Penal i per abordar la multireincidència. S’ha fet feina, però potser el govern no ha sigut capaç de tirar endavant, de ser valents i de parlar de certs temes.

“Hem treballat una proposta per modificar el Codi Penal i per abordar la multireincidència. La seguretat és la segona preocupació dels catalans i catalanes i el govern no ha estat capaç d’afrontar-ho”

Has parlat abans d’aquesta perduda d’il·lusió pel moviment independentista. De quina manera creus que es pot recuperar aquesta il·lusió cap al camí de la independència de Catalunya?
Doncs primer de tot, que siguem capaços d’entendre’ns els partits independentistes. La gent està cansada de retrets i d’excuses i volen que en aquest sentit ens entenguem. I això sí que ho comparteixo, ens hem d’unir tots. La filosofia de Junts pel Sí va ser un èxit, per què ara no fer-ho possible? Ara sembla que hi ha la sensació que hi ha molts models diferents per gestionar el país. Però, si amb el tema de la independència ens entenem, doncs cal recuperar la unitat independentista i tornar a aixecar aquesta moral de la gent, perquè, com deia abans, no conec ningú que hagi deixat de ser independentista.

En relació a això, quin és el teu missatge per aquelles persones que estan indecises o desencantades amb la política, i que no sabem a qui votar el 12 de maig?
El meu primer missatge és que vagin a votar. La capacitat de ficar un paper en una urna és molt transformadora. És molt fàcil poder queixar-nos o dir allò que ens sembla bé, i quan realment ens donen l’oportunitat de triar qui volem que siguin els nostres dirigents, no ho fem. Per tant, la primera crida és anar a votació el 12 de maig, i la segona crida és fer-ho per Junts més Puigdemont per Catalunya, perquè tenim molt clar el model de país que volem.

Tenim clar que el país ha tocat fons i que Catalunya sempre ha estat terra de models d’èxit. Ara cal actualitzar aquests models, recuperar el bon govern, i per tant necessitem tota la força i un vot de confiança per poder dur a terme el que Catalunya necessita.

Hi ha alguna cosa més que t’agradaria compartir amb els votants catalans abans de les eleccions d’aquest diumenge?
Doncs que es mirin els polítics amb uns altres ulls. Evidentment, sempre hi ha casos dolents o els que no representen tant són els que fan malbé el prestigi de la gent que ens dediquem a la política. Jo crec que els polítics estem molt mal vistos, i és molt injust que per culpa de quatre, doncs la gent que ens dediquem amb cos i ànima a servir la societat, se’ns acusi massa sovint de tòpics, com que no fem res i que només cobrem. Jo personalment m’entrego en cos i ànima, són moltes hores i és aquesta il·lusió de poder canviar les coses. Per tant, jo crec que el primer que ha de canviar és la manera en què la societat mira la gent que es dedica a la política.

“Els polítics estem molt mal vistos, i és molt injust que per culpa de quatre, els que ens dediquem amb cos i ànima se’ns acusi massa sovint amb tòpics com que no fem res i que només cobrem”