El congrés nacional de Junts aprova les ponències estratègica, ideològica i organitzativa

Ponència estratègica: unilateralitat i “mantenir en tensió” Sánchez i Illa

El ple del congrés nacional ha aprovat la ponència estratègica amb el 99% dels vots a favor. El document incorpora al full de ruta una defensa de la unilateralitat després de la transacció d’una esmena i deixa clara “la voluntat de fer efectiu el dret a l’autodeterminació, que inclourà si escau la unilateralitat”. Al final del document s’ha afegit que, si la negociació amb l’estat “no dona fruits o s’allarga de manera estèril”, no renuncien “a la plena independència”.

Paral·lelament, el text aposta per “mantenir en tensió” els governs de Pedro Sánchez i Salvador Illa. En aquest sentit, constata que “les relacions polítiques amb l’Estat són inevitables” i Junts es conjura per fer servir els seus vots al Congrés per aconseguir conquestes i que no sigui “a canvi de res”. Pel que fa a l’estratègia independentista, defensen que són el partit central d’aquest bloc i que cal “rebaixar les hostilitats” amb ERC, si cal amb mediació de la societat civil.

Més enllà d’aquest afegitó, la ponència estratègica aprovada en comissió sosté que “les relacions polítiques amb l’Estat són inevitables”. Ara bé, aposta per “confrontar políticament amb el PSOE i el PSC, que a la pràctica són el mateix”, i per “mantenir en tensió els governs de l’Estat i la Generalitat”. “Junts per Catalunya no refusa la negociació amb l’Estat, però no regalarà els seus vots per mantenir un govern a Madrid del signe que sigui a canvi de res”, assenyala el document estratègic. I afegeix: “Els pactes han de vincular les dues parts i si es trenquen unilateralment o s’incompleixen de manera reiterada l’única sortida lògica és plantar-se i tornar a començar”.

A la ponència Junts no s’estalvia crítiques a la decisió d’ERC d’investir Illa, però defensa que “cal treballar per una nova unitat” independentista i per “rebaixar les tensions”. En aquest context, plantegen que se sumarien “si la societat civil impulsés una entitat paraigua on partits, organitzacions i entitats s’agrupessin en forma confederativa per tal de facilitar sinergies i estratègies institucionals compartides”.

Es tractaria d’una “entitat paraigua civil que, partint d’un esperit de fraternitat, promogués l’estudi i debat en profunditat dels problemes i reptes principals de la societat catalana a través d’un observatori de pensament que treballés amb els millors experts del país i internacionals”. I asseguren que “una iniciativa amb aquesta filosofia seria decisiva per a la reconstrucció del moviment independentista i encarar la lluita per l’estat propi”.

Ponència ideològica: reducció d’impostos i Agència Catalana d’Immigració

La ponència ideològica també s’ha aprovat amb el 99% dels suports. La ponència se centra en qüestions com la fiscalitat i fixa la seva aposta per una “reducció justa” en l’impost de successions i en el de patrimoni. En un inici, el text plantejava “suprimir” l’impost de successions, però després de diverses negociacions amb impulsors d’esmenes el text ha acabat defensant reduir tant l’impost de successions com el de patrimoni. Junts també vol la deflactació de tots els trams de l’IRPF i la revisió de l’impost de societats a les petites i mitjanes empreses, entre altres.

A banda, consideren que cal revisar l’impost d’activitats econòmiques (IAE), així com “regular millor” el model de treball autònom per mitjà d’una fiscalitat més progressiva i de bonificacions a l’emprenedoria “repensant les quotes mensuals a la Seguretat Social”. També volen aplicar una reducció de l’IVA cultural.

En el marc de la immigració, Junts defensa la creació d’una Agència Catalana d’Immigració que s’encarregaria tant de “la fixació de quotes” com també de “les condicions d’arribada, acollida i integració dels nouvinguts”. La ponència recull que Junts treballa “activament a curt termini”, en el marc de la delegació “integral” de competències en immigració, “per introduir el requisit d’acreditar el coneixement del català en un període de temps raonable per renovar els permisos de residència i treball”.

Els documents de Junts plantegen la preocupació per l’augment de forces d’extrema dreta com Aliança Catalana, malgrat que no se la citi pel nom i s’utilitzi la fórmula “nacionalpopulisme”. El text inicial també impugnava “l’hegemonia del pensament woke”, un concepte que s’ha acabat transaccionant i substituint per “pensament bonista” o “demagògic”.

En clau d’habitatge, després del debat en ponència Junts ha inclòs al text l’aposta per una estratègia nacional per a l’emancipació, així com la necessitat d’augmentar ajuts i bonificacions fiscals. El text definitiu també planteja l’aprovació d’una llei de vegueries, explicita el compromís amb la incorporació de més persones amb discapacitat a les llistes electorals i expressa la intenció d’impulsar regidories de política lingüística als ajuntaments que es pugui.

Ponència organitzativa: Creació d’una fundació

El congrés de Junts ha aprovat la totalitat de la ponència organitzativa, amb el 93% dels vots favorables. Divendres ja es va aprovar bona part del text, per a poder procedir a la votació de la nova direcció, i es van tombar esmenes contra la doble militància, contra les llistes tancades o contra el requisit de sis mesos com a militant per a poder optar a càrrecs. Aquests punts van ser introduïts pel partit per a flexibilitzar l’entrada de dirigents com Antoni Castellà, de Demòcrates, o d’independents com Anna Navarro.

La principal novetat d’aquest text és la creació d’un ‘think tank’ vinculat al partit, que fins ara Junts no tenia. Es tracta de la fundació FunDem, heretada de Demòcrates i vinculada a l’alemanya Konrad Adenauer. Segons l’acord amb Puigdemont, Laura Borràs en serà la presidenta i li permetrà tenir un peu a l’executiva. La decisió final, però, recaurà en els patrons de la fundació.