El president d’Ucraïna, Volodimir Zelenski, ha signat aquest dilluns un document amb el qual sol·licita formalment l’adhesió del país a la Unió Europea, inici d’un procés que Kíev ha demanat accelerar com a resposta a la invasió russa.
Hores després que Zelenski reclamés a la UE una adhesió “immediata” mitjançant un procediment “especial”, ha estampat la seva rúbrica en una històrica carta, durant un acte en el qual també han estat presents el president del Parlament i el primer ministre, Denis Shmihal.
Aquest últim ha assenyalat que, després d’anys en què els ucraïnesos han demostrat que són “part integral” de la comunitat europea, “és hora de posar-ho sobre un paper”, segons recull l’agència de notícies UNIAN. Shmihal ha apel·lat també al procediment “especial” al qual al·ludia Zelenski, complicat de portar a la pràctica.
La recepció d’una petició formal activaria els processos que estableixen els Tractats europeus per a examinar una candidatura, un procés obert, segons l’article 49 del Tractat de la UE, a tot país europeu que respecti els valors fonamentals de la UE i es comprometi a promoure’ls.
La petició ha de dirigir-se al Consell qui, per unanimitat, ha de fer el pas de sol·licitar a la Comissió Europea un dictamen sobre la candidatura abans que la decisió definitiva torni al si dels Vint-i-set.
En tot cas, fonts europees consultades per Europa Press apunten la disposició d’avaluar una eventual petició d’Ucraïna “molt ràpidament” en el Consell per a decidir si correspon demanar a l’Executiu comunitari una “opinió urgent” sobre el cas concret.
Segons les regles de la UE, una vegada que una petició d’adhesió arriba al Consell de la UE, la presidència de torn, en aquest cas França, hauria d’informar la resta de socis i notificar la demanda també al Parlament Europeu i als parlaments nacionals. A continuació, els ministres d’Afers exteriors serien els encarregats d’avaluar el cas i decidir si demanar el dictamen de Brussel·les.
En el cas de l’opinió de la Comissió, és una fase que requereix habitualment d’un termini d’entre quinze i divuit mesos, però fonts europees apunten que no es tracta d’un termini tancat i pot allargar-se o ser “significativament més curt” atenent consideracions “polítiques”.
