VÍDEO: Una jove salta des d’un pont i ha d’aprendre a caminar de nou

La vida d’una jove de 22 anys va canviar per sempre després de tirar-se a l’aigua des d’un pont. La ciutadana del Regne Unit estava amb alguns amics a mitjan juliol de 2021 en el Pont del Diable, en la localitat anglesa de Kirkby Lonsdale, quan van decidir saltar des de gran altura. Sinden va acabar ingressada a l’hospital i va haver d’aprendre a caminar de nou.

El grup d’amics va decidir que era bona idea ficar-se en el riu per a refrescar-se i, per a això, van decidir saltar des del pont d’uns 14 metres d’altura. “Havia vist tirar-se a dues persones abans”, va apuntar la jove per a una entrevista amb Kennedy News and Mitjana.

Libby va sentir l’adrenalina prèvia al salt, però es va tirar igualment. “Quan em vaig llançar, vaig sentir por justa abans de tocar l’aigua en adonar-me de l’altura, uns 14 metres. Vaig tenir mala sort”, va afirmar. En l’impacte, la noia va notar com si hagués “colpejat contra una paret de maons”.

En l’accident, Sinden es va trencar la columna vertebral. “Una vegada que vaig emergir, em vaig quedar sense alè. Al principi no vaig ser conscient de la gravetat. Per la manera en què es va rebentar la columna, part de l’os es va introduir en el conducte vertebral i va exercir una certa pressió sobre un dels meus ronyons”, va explicar sobre la gravetat de la caiguda.

La jove va treure forces i va poder desplaçar-se fins a una zona de la riba fins a l’arribada d’atenció mèdica, que es va demorar fins a tres hores i mitja. Els bombers la van treure de l’aigua i un helicòpter la va traslladar fins a l’hospital, on es va sotmetre a una operació quirúrgica de més de sis hores en la qual li van col·locar varetes de metall i caragols de titani en la columna.

La dona va haver d’estar una setmana ingressada i fer ús d’una cadira de rodes durant quatre mesos. “Vaig haver d’aprendre a caminar de nou i adaptar-me”, va assegurar. Si bé encara té seqüeles: “No puc doblegar-me del tot, aquesta part de la columna no es mou molt bé. Haig de moure tot el cos quan em giro per a mirar a algú. Encara no puc córrer ni fer activitats intenses. Continuo patint dolor, però vaig aconseguint tornar a caminar”.