Una gran part dels adolecents presenta símptomes d’addicció als videojocs

L’auge dels videojocs ha portat amb si la irrupció d’un nou tipus d’addicció, fins al punt que, recentment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha decidit declarar la dependència als videojocs com a malaltia mental, manifestant-se en aspectes com l’aïllament social, la falta de control sobre el joc o l’augment de la prioritat del videojoc sobre la resta de les activitats vitals, entre altres.

A Espanya, un 3% dels adolescents presenta símptomes d’addicció als videojocs, mentre que per a un 16% el seu ús està sent ja problemàtic. La franja d’edat primerenca d’entre 12 i 15 anys és la més vulnerable a l’hora de patir aquesta patologia mental, ja que tendeix a ser l’etapa amb una major freqüència d’ús. Concretament, més d’un 58% dels adolescents juga habitualment, arribant fins al 86% si solament es té en compte al gènere masculí, que són els consumidors per excel·lència d’aquesta nova forma d’oci, i descendint fins a un 30% en el cas del gènere femení.

A més, l’adolescent amb un nivell socioeconòmic mitjà i alt tendeix a ser el perfil més freqüent en aquesta mena de dependència, ja que normalment té un accés més fàcil i precoç als videojocs. No obstant això, en els últims anys, aquesta addicció s’està generalitzant, ja que l’auge dels dispositius mòbils ha convertit al telèfon mòbil en l’eina de joc més usada, per davant fins i tot de la videoconsola.

La Dra. Cristina Giner, psicòloga clínica de l’Institut Brain 360, afirma que, “uns nivells de benestar emocional i integració social adequats són indispensables per a evitar qualsevol tipus d’addicció”. I adverteix: “Els videojocs han portat aconsegueixo uns referents totalment diferents per a les noves generacions. Abans els nois volien ser futbolistes, però ara molts volen ser gamers”. De fet, 1 de cada 5 adolescents creu que pot arribar a ser gamer en un futur.

A més, més de la meitat juga a videojocs designats pel sistema de classificació europeu Pa European Game Information (PEGI, de les seves sigles en anglès) com no adequats per a menors de 18 anys, exposant-se prematurament a temàtiques que, en moltes ocasions, poden ser massa violentes per a la seva edat i influenciant en el seu correcte desenvolupament emocional i psicològic.

La mateixa Dra. Giner, explica que, com en la majoria de les addiccions, es tracta d’un problema biopsicosocial, ja que “existeixen tres factors clau quan parlem de l’aparició d’un problema de dependència als videojocs: el social, relacionat amb la gran acceptació i accessibilitat als videojocs en el nostre entorn, així com amb la possibilitat que aquests ofereixen per a poder vincular-se i socialitzar en línia amb altres jugadors; el psicològic, que fa referència principalment a com les persones gestionen les seves pròpies emocions i enfronten els problemes (necessitat d’evasió, etc.); i el biològic, el qual té a veure amb unes certes vulnerabilitats biològiques (com seria el cas de la desregulació en l’activitat d’unes certes regions cerebrals)”.

La neuroestimulación cerebral llança resultats positius com a tractament

És en aquesta dimensió biològica de les addiccions on entra precisament l’estimulació cerebral no invasiva, un procés que permet modular l’excitabilitat de l’escorça cerebral i modificar el patró de funcionament de les regions que no estan funcionant correctament, mantenint així els seus efectes a llarg termini i, per tant, repercutint positivament en el tractament de la patologia i la reducció de la seva simptomatologia.

“Quan apliquem aquestes tècniques per a augmentar l’excitabilitat de l’escorça prefrontal dorsolateral podem aconseguir una disminució del craving, un augment del control cognitiu i una millor regulació emocional”, afirma el Dr. Diego Redolar, responsable de la Unitat de Neuroimagen i Neuromodulación de l’Institut Brain 360 i professor de Neurociències de la UOC.

Abans d’iniciar la neuroestimulación, es realitza una avaluació completa al pacient. Se li realitza un estudi neurofisiològic (Registre encefalográfico) per a detectar les àrees que no funcionen correctament, una avaluació de diferents dominis cognitius, així com una avaluació clínica del pacient.

L’Institut Brain 360 és pioner a Espanya en la implementació de la neuromodulación per al tractament de les addiccions, els trastorns depressius, així com per a altres patologies psiquiàtriques i neurològiques. “Tenim un equip tecnològic capdavanter i professionals de reconegut prestigi, la qual cosa ens converteix en un referent en les teràpies neurològiques i psiquiàtriques mitjançant neuromodulación”, afirma el Dr. redòlar. El tractament està aprovat per les principals agències internacionals de medicaments, com la FDA (US Food and Drug Administration) i la EMA (Agència Europea del Medicament), i avalat per les guies clíniques més prestigioses (NICE, CANMAT, NIMH, entre altres).

Entre els avantatges d’aquest tractament no invasiu figuren els seus escassos efectes adversos i el fet que s’apliqui de manera ambulatòria. La durada mitjana de cada sessió és d’uns 45 minuts.