Una de cada cinc persones a Catalunya no pot mantenir la casa a una temperatura adequada

Un 19,2% de la població catalana afirma no poder mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, una xifra superior a la del 2021 (15,9%), segons mostra l’Enquesta de condicions de vida del 2022 realitzada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) a Catalunya és del 24,7% el 2022 i baixa 1,2 punts respecte al 2021 (25,9%).

Aquest indicador mesura la proporció de població que es troba o bé en situació de risc de pobresa (19,9%, la mateixa que l’any anterior); en situació de privació material i social severa (8% enfront del 9% del 2021) o bé que viu en llars amb una intensitat en el treball molt baixa (6,8% enfront del 9,6% de l’any anterior).

Cal tenir en compte que l’Enquesta de condicions de vida 2022 recull les condicions de vida en el moment de l’entrevista, mentre que la informació sobre els ingressos, les prestacions socials i la intensitat en el treball fa referència al 2021. Els resultats mostren que els ingressos mitjans nets de les llars catalanes són de 36.163 euros i de 14.692 euros per persona el 2021, dada que suposa un augment del 3,4% i del 3,8% respectivament respecte de l’any anterior.

Pel que fa als indicadors del nivell de privació de les llars (que recullen aspectes subjectius de les condicions de vida), la privació que ha experimentat l’augment més gran ha estat la relativa a la capacitat de mantenir la casa a una temperatura adequada.

També augmenta la població que declara no poder-se permetre una setmana de vacances a l’any (el 30,9% al 2022 i el 27,8% al 2021) i la que diu no poder fer-se càrrec de despeses imprevistes de 800 euros (34,8% el 2022 enfront del 32,9% de l’any anterior).

D’altra banda, el nombre de persones que viuen en llars i que declaren arribar a final de mes amb molta dificultat és del 8% el 2022, mentre que el 2021 era del 8,8%. El nombre de persones que declaren arribar a final de mes amb molta facilitat és del 2,7% el 2022, 3,8% el 2021.

El 67% de les llars reben algun tipus de prestació social

Les transferències socials (incloent-hi les pensions) han fet incrementar la renda inicial de les famílies un 36,2% el 2021, mentre que l’any anterior ho van fer en un 42,7%. El 67,3% de les llars han rebut almenys un tipus de prestació social (per vellesa, desocupació, supervivència, ajuts a les llars, malaltia invalidesa, entre d’altres).

Del total de llars que han rebut prestacions el 2021, un 52,5% han estat per vellesa i supervivència (45,9% el 2020); un 39,3% per atur (52,6% el 2020) i un 30,7% han estat beneficiaris d’algun altre subsidi o prestació (29,6% el 2020). En aquest sentit, cal destacar que les prestacions per atur que incloïen els ajuts concedits en el marc dels expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) posats en marxa arran de la crisi econòmica provocada per la covid-19 són les que han disminuït en major mesura, amb una baixada de 13,4 punts percentuals respecte del 2020.

Es redueixen els indicadors de desigualtat

Els indicadors de desigualtat s’han reduït el 2022. L’indicador S80/S20 mostra com el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 5,1 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides, mentre que l’any anterior era del 5,4.

Pel que fa a l’índex de Gini, aquest és del 30,0 el 2022, mentre que l’any anterior era del 30,9 (un índex de Gini igual a 0 indicaria màxima igualtat i igual a 100, la desigualtat més extrema).

Principals variables de la taxa AROPE 

Per edats, la població de menys de 16 anys presenta una taxa AROPE (Objectiu UE 2030) del 32,5%, amb una disminució de 0,1 punts respecte a l’any anterior. La població de 16 a 64 anys presenta una taxa AROPE del 24,3% (amb una disminució d’1,9 punts) i, finalment, el grup de més de 65 anys presenta una taxa AROPE del 19,6% (amb un augment de 0,5 punts percentuals respecte de l’any anterior).

Segons la composició de la llar, la taxa AROPE de les llars amb fills dependents se situa en 28,1% i disminueix 0,5 punts percentuals; en canvi les llars sense fills dependents presenten una taxa del 20,8%, amb una disminució molt superior a les llars amb fills dependents, de 2,5 punts percentuals respecte a l’any anterior.

Segons la nacionalitat, les persones de més de 16 anys de nacionalitat estrangera presenten una taxa AROPE del 50,0%, amb un descens d’1,7 punts respecte a l’any anterior; en canvi les persones de nacionalitat espanyola presenten una taxa AROPE del 19,5%, amb una disminució d’1,3 punts percentuals.

Pel que fa a l’activitat econòmica, les persones aturades presenten una taxa AROPE més elevada (53,6%), mentre que la taxa de les persones ocupades és del 16,3%.

El lloguer imputat com a part de la renda

La inclusió el 2021 del lloguer imputat entès com el component no monetari de la renda de la llar que estima el valor de l’ús que la llar fa de l’habitatge quan és de propietat, representa un increment d’un 13,9% en els ingressos mitjans de les llars catalanes. La seva consideració també contribueix a millorar els indicadors de desigualtat, atès que l’índex S80/S20 passa del 5,1 al 4,6 i l’índex de Gini, del 30 al 28,2 amb el lloguer imputat.

Si es comptabilitzen els lloguers imputats com si es tractessin d’un ingrés més, la taxa AROPE es redueix i passa del 24,7% al 22,6%. En el cas dels col·lectius amb una propensió més alta a disposar d’habitatge en propietat, com és el cas de les persones més grans de 65 anys, la disminució de la taxa es fa més evident i disminueix del 19,6% a l’11,2%.