Després d’una hora i mitja de camí per fi arribem a Passeig de Gràcia. Com qualsevol altre turista sortim de l’estació de tren i admirem amb entusiasme la Casa Batlló, la nostra cita d’avui.

Sense més dilació ens apropem. Com de costum no atura d’apropar-se gent a fotografiar l’obra mestra d’Antoni Gaudí. A les dotze i mitja, ens col·loquem a la fila i accedim a l’edifici.

A causa de la Covid-19 l’accés a la casa es va produint de manera esglaonada, de tal manera que dintre no s’hi produeixen grans aglomeracions. Així, amb la reobertura, la Casa Batlló pren vida apel·lant als cinc sentits dels visitants.

Només entrar al vestíbul de la casa ja sabem que allò que anem a veure no ens deixarà indiferents.

 

L’oïda

En primer lloc, a l’entrada els treballadors ens donen una audioguia dotada d’uns auriculars sense fils que permeten la llibertat de moviment. A mesura que avancem per les diferents estances es van activant les respectives explicacions, així la visita s’adapta al ritme de cada un dels visitants.

A més a més, l’audioguia compta amb una banda sonora que ha estat creada específicament per la Casa Batlló i interpretada per membres de l’orquestra Filharmònica de Berlín, la Deutsche Oper Berlín i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlín.

La vista

Pugem les escales del vestíbul i accedim a la Planta Noble. La primera estança amb què ens trobem és el despatx del senyor Batlló. Tot seguit accedim al saló principal, que sense dubte és una de les millors estances de la casa.

Tot i l’ús de la mascareta no deixem de veure cares de sorpresa, emoció i satisfacció, i és que aquesta planta representa el modernisme en estat pur i et transporta a la vida burgesa de l’època.

Avancem fins al pati interior, l’encarregat de distribuir la llum arreu de tota la casa amb ajuda de les claraboies. A més, les finestres regulen l’aire que entra i surt, de tal manera que s’aconsegueix mantenir el fred o la calor de manera natural.

Les escales d’aquest pati ens condueixen fins a les golfes, planta que havia estat destinada al servei de la casa. A través d’aquesta planta i amb l’ajuda d’una escala de caragol accedim al terrat de la casa, espai màgic que ens permet visualitzar gran part de la ciutat.

El tacte

Durant el transcurs de la visita, l’audioguia ens va proposant que anem tocant diversos elements del recorregut, entre aquests trobem la barana de l’escala que comunica el vestíbul amb la Planta Noble i els poms de les portes. Aquests últims es caracteritzen pel fet d’adaptar-se a la forma de les nostres mans.

El gust

Després de baixar les escales que comuniquen el terrat i la cotxeria, arribem a l’última sala del recorregut. Allà un dels treballadors ens ofereix una flor elèctrica, que forma part de l’última experiència de la visita.

Un cop ens hem menjat la flor accedim a la sala 10D. Aquesta és l’encarregada de transportar-nos a la ment del geni de l’arquitectura. Una sala imprescindible per acabar d’entendre les idees d’Antoni Gaudí.

L’olfacte

Un cop ha finalitzat l’experiència, sortim de la sala i pugem unes escales. L’olor que impregna aquest trajecte es caracteritza per l’aroma de les flors.

Arribat el moment de marxar, ens adonem que la hipòtesi que teníem a l’inici s’ha complert, i que aquesta visita no ens ha deixat indiferents. Una experiència que mantindrem per sempre més en el nostre record.