El Grup de Recerca de Delictes Tecnològics de la Comissaria Provincial de Sòria ha aconseguit identificar a un home la identitat del qual respon a les inicials S.M, de 31 anys i nacionalitat nigeriana, que va aconseguir que una veïna li transferís 46.432 euros mitjançant el denominat ‘fals nuvi virtual’, segons han informat des de la Subdelegació del Govern.
Les transferències es van realitzar entre agost de 2020 i novembre de 2021 quan l’investigat es va fer passar per un militar estatunidenc i li requeria els diners per a cobrar una presumpta herència i per a traslladar-se a viure a Espanya.
La recerca duta a terme per aquest Grup de la Brigada Provincial de Policia Judicial de Sòria, especialitzat en la comissió de delictes comesos a través de noves tecnologies, ha durat més de tres mesos i ha adquirit àmbit internacional, per la qual cosa s’ha necessitat de la col·laboració de l’autoritat judicial i de diverses entitats financeres per al seu esclariment i resolució.
Aquest tipus d’estafa, denominada del ‘fals nuvi virtual’, consisteix en el fet que el delinqüent, aprofitant-se de la situació de vulnerabilitat psicològica que sol presentar la víctima, li fa creure que la seva veritable identitat és la d’un militar, marí, empresari o filantrop estranger.
Després d’un primer contacte a través d’alguna xarxa social o de contacte per a buscar parella, fingeix un interès amorós o sexual en la perjudicada, el qual sol desembocar en una relació de tipus virtual.
Una vegada que s’estableix un vincle entre tots dos i la víctima mostra una certa confiança cap al seu interlocutor, aquest comença a sol·licitar-li diners, al·legant que no pot disposar del seu propi patrimoni ja que es troba en un altre país, que és per a causes benèfiques o per a poder donar sortida a una herència milionària de la qual és receptor.
L’engany, una vegada que aconsegueix aquestes primeres disposicions de diners, sol continuar fent-li creure a la víctima que vindrà a viure a Espanya amb ella, per al que continua reclamant-li diners.
En aquest sentit, els diners el sol·licita amb la suposada finalitat de pagar bitllets d’avió, enviar equipatges o objectes de valor que, segons el delinqüent, queden retinguts en la duana si no es paguen els imports que determinen les autoritats estrangeres, introduint així urgència a la petició.
En moltes ocasions aquests requeriments són constants i fins i tot amenaçadors, quedant les víctimes en una situació encara major de feblesa psicològica, per la qual cosa la constatació que estan sofrint una estafa pot ser qüestió de mesos o conducta d’algun membre del seu entorn que s’adona del perjudici econòmic que se’ls està causant.
