S’atén una voluntat de suïcidi cada tres dies

El Telèfon de Prevenció del Suïcidi de la Fundació Ajuda i Esperança ha atès una crida amb ideació de suïcidi cada tres dies, segons ha explicat la directora de la Fundació Ajuda i Esperança, Esperança Esteve, en la seva compareixença davant la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya.

El servei, impulsat en un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona a l’agost de 2020, ha rebut més de 6.000 crides, de les quals 3.653 directament relacionades amb el suïcidi i la resta d’usuaris que presentaven situacions de crisis.

En 100 ocasions, es tractava de crides amb “suïcidi imminent”, per a les quals s’ha activat el telèfon del 061 –43 casos– i el 112, i la directora de la fundació ha especificat que encara no tenen la xifra per a saber a quantes persones han pogut salvar amb l’activació del telèfon 061.

Ha detallat que, en el telèfon de prevenció del suïcidi es trenca la confidencialitat –característica particular del Telèfon de l’Esperança promogut per la mateixa entitat– perquè “l’objectiu és salvar vides”, en un servei que a principis de 2022 començarà a atendre en anglès i àrab i amb l’objectiu d’incorporar més idiomes per a garantir l’accés a tota la ciutadania.

Més idiomes i públic jove

La directora de Ajuda i Esperança ha insistit que el telèfon, malgrat ser fruit d’un conveni amb el consistori barceloní, rep anomenades de tot el territori català i fins i tot de fora de Catalunya, per la qual cosa ha demanat a les administracions un sistema integrador de tots els recursos públics i de l’activitat del teixit associatiu.

Esteve també ha avançat que pròximament posaran en marxa una línia de WhatsApp per a treballar la comunicació amb els joves: “És la població més fràgil ja que, d’una banda, tenen un marc de referència diferent respecte a la mort i, per una altra, se’ls fa molt més difícil bregar amb uns certs problemes”, ha detallat la directora.

Quant al Telèfon de l’Esperança, ha recordat que s’han atès 55.000 crides en 2020, de les quals el 63% eren dones i les categories més freqüents dels problemes expressats estaven relacionats amb tota la variabilitat de la salut mental expressada i en cap cas diagnosticada, ha aclarit, i també la solitud: “La solitud té rostre de dona”, ha resolt Esperança Esteve.

Des de l’adreça de l’entitat, ha reivindicat el model mixt dels telèfons perquè, d’una banda, tenen als voluntaris que ofereixen una “escolta sense presses i sense judicis”, i d’altra banda, un sistema de drets públic, al qual són canalitzats mitjançant les crides, perquè els usuaris puguin ser ben atesos.

En aquest moment, el Telèfon de l’Esperança, que porta 53 anys en actiu, rep 153 crides diàries, compta amb uns 300 voluntaris i tres línies telefòniques d’atenció.