Sant Valentí: Una tradició catalana?

Probablement, molts de vosaltres relacioneu Sant Valentí amb les comèdies romàntiques nord-americanes, amb el consumisme i amb un ideal d’amor romàntic impostat. Malgrat que vivim en un món globalitzat i no ens escapem del bombardeig d’anuncis de flors, bombons i propostes de cites, el cert és que els catalans, un cop més, portem la contrària.

Així doncs, a l’agenda catalana tenim marcat el 23 d’abril, diada de Sant Jordi, com a dia dels enamorats, el llibre i la rosa. Si bé la festivitat és àmpliament celebrada a diversos països europeus com Àustria, Bèlgica i França; i als Estats Units és tota una bogeria, Sant Valentí és una festa molt més catalana del que puguem pensar.

Historiadors i periodistes especialitzats com Àngel Rodríguez, autor del llibre ‘Festes i tradicions catalanes’ explica que Sant Valentí era un capellà nascut a la Roma del segle III, que es dedicava a casar les parelles, sobretot als joves soldats que tenien prohibit casar-se per ordre de l’emperador Claudi II.

La llegenda marca que Valentí es va fer sacerdot i es va dedicar a oficiar casaments prohibits de joves soldats enamorats fins que l’emperador va tenir coneixement de les seves pràctiques clandestines i el van condemnar a mort el 14 de febrer de l’any 270.

Per a saber quan es començà a celebrar aquesta festivitat, l’autor Àngel Rodríguez explica en aquest llibre que al segle XIV apareix esmentada una poesia d’un poeta anomenat Pardo. El poeta era un noble valencià d’origen aragonès i, seguint la tradició d’aquells temps, Pardo va fer servir l’occità per escriure uns versos en els quals s’esmenta el 14 de febrer com el dia en què s’aparellen els ocells, considerat un símbol d’amor.

Així mateix, segons explica el mateix autor en declaracions al programa Planta Baixa de TV3, “a Catalunya hi ha múltiples relíquies de Sant Valentí: a Ribes de Freser, on es guarden en un reliquiari, a Olot, a Navarcles i a Sant Benet de Bages”. En aquest sentit, el fet que les despulles del màrtir es trobessin al Bages, segons explica Pep Antoni Roig en aquest fil d’X, on detalla la tradició catalana al voltant del dia d’avui, “van propiciar una adoració popular cap a Sant Valentí“. Per aquest motiu, el monestir es va convertir en el “first dates” de l’època, on la gent soltera s’hi apropava per a pregar al màrtir trobar l’amor.

Aquesta teoria sobre l’origen català de Sant Valentí va estar recolzada per primer cop pel filòleg i medievalista Martí de Riquer, qui va publicar un article l’any 1955 titulat ‘La canción de San Valentín del poeta Pardo’, a la ‘Revista de filología española‘, que la primera datació de la festa de Sant Valentí com a Dia dels Enamorats podria ser d’origen català. Així doncs, i segons apuntava el filòleg Martí de Riquer, els versos del poeta Pardo serien una de les manifestacions més antigues de la festa dels enamorats dedicada a Sant Valentí.