Sanitat proposa que no se surti de casa a les zones amb més incidència

El Ministeri de Sanitat proposarà aquest dijous als consellers de Sanitat, en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), que a les zones de més incidència de contagis de coronavirus, es tanquin els establiments de serveis no essencials, com per exemple els bars, a les 22.00 hores i recomanar a la població que no surti de casa.

Així s’especifica en l’esborrany del pla ‘Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la covid-19’, al qual ha tingut accés Europa Press i que previsiblement s’aprovarà aquest matí en la Comissió de Salut Pública i, posteriorment, en el CISNS.

El document, que suposa un “desenvolupament tècnic” dels indicadors que recull el ‘Pla de Resposta Primerenca’, estableix les actuacions que hauran de dur a terme les comunitats segons el nivell d’alerta de transmissió del coronavirus, que es podran adaptar a la situació i al context de cada territori assistencial i de salut pública.

El Centre Europeu per al Control de Malalties (ECDC, en anglès) ha establert un llindar d’incidència acumulada en 14 dies de 25 casos per 100.000 habitants quan es consideri que el risc comença a augmentar, i un límit superior de 150 quan el risc és molt elevat.

No obstant això, a Espanya s’ha establert un llindar addicional, incidència superior a 250 per 100.000, per assenyalar situacions de risc extrem en les quals calguin accions addicionals si les que s’implementin quan hi ha incidències de més de 150 no poden controlar la transmissió.

Per avaluar el risc, Sanitat planteja vuit indicadors principals i quatre nivells de risc, que es divideixen en dos blocs. En el primer s’avalua el nivell de transmissió del virus a través de la incidència acumulada en 14 i 7 dies per 100.000 habitants; la incidència acumulada en 14 i 7 dies de persones de més de 65 anys per 100.000 habitants; el percentatge de positivitat de les proves diagnòstiques; i el percentatge de casos amb traçabilitat. En el segon bloc, es mesura l’ocupació de llits en hospitals i les unitats de vigilància intensiva (UCI).

Cada bloc té assignats quatre nivells de risc, i es considera que el de més risc, o situació extrema, és el d’incidències superiors a 250 casos per 100.000 habitants en 14 dies, o 125 casos en una setmana. No obstant això, aquest llindar es redueix a 75 casos per cada 100.000 habitants en una setmana (i a 150 en 14 dies) quan els pacients són més grans de 65 anys.

En aquest escenari extrem, la taxa de positivitat de les proves de diagnòstic s’hauria de situar en el 15 per cent i el percentatge de casos amb traçabilitat, en el 30 per cent. A més, s’estableix que l’ocupació de llits hospitalaris se situï en el 15 per cent i d’UCI en el 25 per cent.

Actualment, i segons l’últim informe que ha publicat el Ministeri de Sanitat sobre els casos de covid-19 a Espanya, aquest dimecres 21 d’octubre, les comunitats que se situen en una situació extrema són Navarra (543,71 casos per 100.000 habitants en 14 dies); Aragó (265,29), La Rioja (301,77), Melilla (412,78) i Ceuta (221,76).

D’altra banda, Sanitat situa en el nivell alt les regions que tenen una incidència acumulada de casos en 14 dies d’entre 150 i 250 per 100.000 habitants (d’entre 75 i 125 en set dies). En aquest nivell se situen actualment Múrcia (172,57 en dues setmanes)i Castella i Lleó (157,78).

El risc mitjà es produeix quan hi ha entre 50 i 150 casos en 14 dies (entre 25 i 75 en una setmana). Ara per ara, les comunitats que se situarien en aquest nivell són: Madrid (145,23 en dues setmanes), Extremadura (75,96), Comunitat Valenciana (61,17), Castella-la Manxa (138,33), Balears (80,30) i Andalusia (55,33).

Finalment, el risc baix quan en dues setmanes hi ha una incidència d’entre 25 i 50 casos per 100.000 habitants (entre 10 i 25 en una setmana); i de nova normalitat quan es registrin menys de 25 casos per 100.000 habitants en dues setmanes o menys de 10 en una setmana.

En les situacions en les quals s’hagin de valorar unitats territorials de menys de 10.000 habitants, es podran dur a terme agrupacions en territoris com àrees de salut, gerències d’atenció integrada o comarques, per avaluar i prendre mesures conjuntes.

Als territoris petits també es tindran en compte el nombre, la tendència i la velocitat de canvi dels casos que s’han diagnosticat en 7 i 14 dies; la proporció de nous casos associats a brots; la taxa d’atac secundària; i els punts calents (a causa del nombre de brots, les seves característiques i la seva situació de control; a l’afectació de residències sociosanitàries o de poblacions especialment vulnerables).

Les comunitats autònomes, en coordinació amb el Ministeri, revisaran de manera periòdica l’evolució dels indicadors per valorar mantenir o modificar el nivell d’alerta. De manera general, es recomanarà incrementar el nivell d’alerta quan després de considerar que la informació s’ha consolidat prou es compleixin les condicions que s’han definit anteriorment. Per considerar la reducció del nivell d’alerta caldrà que els indicadors estiguin en un nivell de risc inferior durant un temps mínim de 14 dies.

LIMITAR AL MÀXIM ELS CONTACTES SOCIALS

En aquest sentit, per a les zones de més incidència, és a dir, les que se situen en un nivell d’alerta alt, perquè el document no reflecteix actuacions per al nivell extrem, Sanitat aconsella limitar al màxim els contactes socials, reunions socials de fins a sis persones, i recomana no sortir de casa i limitar els horaris d’obertura al públic fins a les 22.00 hores als establiments de serveis no essencials.

No obstant això, en el cas específic dels establiments de restauració i hostaleria, s’assenyala que l’autoritat sanitària haurà de valorar el tancament de les zones interiors dels establiments, o si no reduir els aforaments al màxim possible. Els establiments podran donar servei de recollida als locals, enviament a domicili o recollida en vehicle en tots els nivells d’alerta.

En aquestes zones d’alt risc, també s’estableix la necessitat d’aconsellar que la població eviti els espais tancats en què es desenvolupen activitats incompatibles amb l’ús de les mascaretes i hi ha moltes persones (com els gimnasos); i valorar la limitació d’entrades i sortides de l’àrea territorial avaluada, excepte per a activitats essencials; anar només a la feina per fer reunions concretes.

També es proposa limitar l’aforament de les vetlles, enterraments i cerimònies fúnebres a un màxim de 10 persones en espais tancats i de 20 en espais oberts; ajornar, si és possible, les noces, bateigs o comunions i, si no, complir els aforaments que marquen les vetlles; i suspendre les activitats en centres de dia, de discapacitats o recreatius de gent gran i de joves; entre moltes altres mesures.