Salarich i Verdú s’erigeixen en les grans esperances de l’esquí peninsular

El català Joaquim Salarich i l’andorrà Joan Verdú s’han convertit en les grans figures esportives que poden fer renéixer l’esquí de competició a la península Ibèrica. En l’àmbit espanyol, Salarich va camí de ser un nou Paco Fernández Ochoa. Des de l’or del madrileny als Jocs Olímpics de 1972, cap altre esquiador espanyol havia arribat a l’elit de la Copa del Món en categoria masculina, i ja s’ha convertit en el millor esquiador català de tots els temps. A més, Salarich acaba de fer la seva millor marca en el circuit europeu a les Finals de la Copa d’Europa de Grandvalira, on ha quedat segon a la prova d’eslàlom. Per la seva banda, Verdú s’ha proclamat, també a Grandvalira, campió de la Copa d’Europa d’eslàlom gegant, esdevenint així en el millor esquiador de la història d’Andorra.

Fernández Ochoa i Salarich comparteixen disciplina, l’eslàlom, tot i que la tècnica de cadascun d’ells no és comparable: en 50 anys, el material d’esquí i la preparació de les pistes han canviat radicalment i, a més, el món de l’esquí ha experimentat una gran professionalització, de manera que la competència s’ha multiplicat.

A les Finals de la Copa d’Europa de Grandvalira, el propi Salarich assegura que són reptes diferents, “perquè parlem de generacions i èpoques diferents”. “És el mateix esport, però ells esquiaven amb esquís de fusta de 2 metres i nosaltres amb esquís d’1,65”, de manera que es poden comparar a nivell de resultats però no pel que fa a la tècnica. Però Salarich remarca que “és un orgull que em comparin i diguin que soc el seu hereu, és un honor que em motiva a seguir treballant i a intentar aconseguir l’or jo també”. Fernández Ochoa va aconseguir el primer i únic or espanyol en uns Jocs Olímpics d’hivern (Sapporo, 1972), un bronze als Mundials de 1974 a Saint Moritz, i el mateix any va obtenir la seva única victòria en una prova de Copa del Món a Zakopane (Polònia).

Joaquim Salarich ha assolit dos Top 10 i dos Top 15 al circuit de Copa del Món, en una temporada “per emmarcar”. “A principis de temporada sabíem que érem capaços de fer coses molt grans, però fins que no ho fas, no saps fins a quin punt pots arribar”. L’esquiador de La Molina es mostra content i orgullós de poder recollir els fruits “després de molts anys treballant”, però creu que sempre s’ha de tocar de peus a terra, perquè “al final això només és l’inici”.

De la seva banda, Joan Verdú, a part de proclamar-se campió de la Copa d’Europa d’eslàlom gegant, ha fet una temporada brillant aconseguint un Top 10 als Jocs Olímpics de Pequín i un Top 20 al circuit de Copa del Món. Salarich i Verdú tenen una relació molt propera, i el català es mostra convençut que s’estant motivant mútuament en veure que és possible arribar al més alt nivell. “Cadascú s’ha centrat en una disciplina diferent, de manera que no som competència i, per tant, encara ens portem millor, ens ajudem entre nosaltres”, destaca el català.

Al seu torn, l’andorrà creu que aquest nivell assolit entre els dos pot fer créixer l’afició als Pirineus i, per extensió, a la península Ibèrica. De fet, les fites dels dos esquiadors ja han fet augmentar la popularitat per aquest esport i poden contribuir a millorar les instal·lacions dedicades a l’esport blanc. En aquest sentit, Salarich assegura que no havia sentit parlar mai tant d’esquí com en aquestes últimes setmanes, “i això per a mi és un orgull”.

Suport a la candidatura Andorra 2027

L’esquiador català competeix aquest cap de setmana a les Finals de la Copa del Món que se celebren a Courchevel-Méribel. L’any vinent, aquest esdeveniment tornarà a Grandvalira, una nova oportunitat, segons Salarich i Verdú, d’impulsar aquest esport al Pirineu. Però el gran alicient per “posar els Pirineus en el mapa mundial” és la possibilitat d’acollir uns Campionats del Món el 2027 a Andorra o uns Jocs Olímpics d’hivern el 2030. L’esportista de Vic es mostra convençut que poder albergar uns mundials pot ser molt positiu per a esquiadors que “comencen a despuntar”, com pot ser ell mateix o Verdú.

De fet, el català recorda que ja va competir a Grandvalira el 2017 i, “veient com treballa l’organització i com es preparen les pistes, per a mi la candidatura dels Campionats del Món 2027 d’Andorra hauria de ser l’escollida”.