.gif)
Carles Puigdemont ha exigit a Pedro Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança al Congrés dels Diputats. Així ho ha assegurat el president de Junts en una roda de premsa des de Brussel·les, on ha reunit l’executiva del partit per a fer balanç del primer any de l’acord amb el PSOE.
Després de denunciar els “avenços escassos” dels compromisos contrets, l’expresident de la Generalitat ha anunciat que el grup parlamentari a Madrid ha registrat una proposició no de llei (PNL) perquè la cambra baixa espanyola es pronunciï.
Legalment, només el president del govern espanyol pot decidir sotmetre-s’hi, però el partit busca pressionar els socialistes. Puigdemont ha denunciat els incompliments amb l’amnistia o l’oficialitat del català a la UE.
La proposició no de llei registrada aquest dilluns al Congrés dels Diputats constata “la manca de voluntat política” de Pedro Sánchez de “fer efectius, de manera completa i àgil, els acords adquirits”. I afegeix que “aquesta dinàmica no ha possibilitat generar la base de confiança que es pretenia i que és del tot necessària per encarrilar la resta de la legislatura”. És per això que la iniciativa busca que la cambra baixa “insti el president del govern espanyol a plantejar una qüestió de confiança”.
En la roda de premsa des del Club de la Premsa de Brussel·les, Carles Puigdemont ha justificat l’exigència d’una qüestió de confiança perquè “no ha fet prou per merèixer la nostra confiança, malgrat que hem estat molt generosos i pacients”. Encara no n’han parlat amb altres grups, però Puigdemont ha expressat la voluntat de fer-ho un cop presentada.
Carles Puigdemont ha fet aquest anunci un any i escaig després de l’acord de Brussel·les entre Junts i el PSOE. “Durant aquest any hem demostrat capacitat i voluntat de negociar per a arribar a acords concrets”, ha defensat el president del partit. Però ha lamentat que “a l’hora de fer balanç, els avenços en els acords són escassos, els treballs per superar les discrepàncies es dilaten sistemàticament i la descoordinació entre el que s’aborda a Suïssa i la praxi del govern espanyol és molt preocupant”.
En aquest context, ha contraposat com les reunions de la taula de negociació de Suïssa es produeixen com estava establert i que avancen bé, però que quan arriba a Madrid es congela. Puigdemont ha subratllat com “el paper de cadascú” ha quedat “documentat” per la medicació internacional. I ha reblat: “Un any després, les coses no van bé. Ha arribat el moment o bé d’un punt d’inflexió, o bé deixar-ho córrer per no fer perdre el temps i la paciència a ningú”.
Amnistia, oficialitat del català i immigració
En el seu balanç del compliment de l’acord, Carles Puigdemont ha posat el focus en l’aplicació de la llei d’amnistia. “Avui no hi ha amnistia perquè una amnistia que no és completa no és amnistia”, ha sentenciat. En aquest sentit, ha denunciat la “rebel·lia” del Tribunal Suprem contra una llei aprovada per les Corts espanyoles, que és d’una “gravetat extraordinària”. Però també ha retret a Pedro Sánchez que “ha estat incapaç de fer una sola compareixença davant d’aquesta amenaça a la democràcia, com sí que ha fet en casos que afecten la seva família”.
Un altre dossier conflictiu és l’oficialitat del català a la Unió Europea. “El català no és oficial per la manca d’implicació del president Pedro Sánchez”, ha criticat el president de Junts. En aquesta línia, ha recordat com “quan li convé, és capaç de pactar amb Orbán i Meloni per un càrrec europeu a una militant del seu partit”. En canvi, ha contraposat que “no ha dedicat els esforços que li hem demanat a aconseguir el mateix amb l’estatus del català a la UE”.
Pel que fa al traspàs de les competències d’immigració, Puigdemont ha insistit que ha de ser una “delegació integral”, i no un “encàrrec de gestió”. Ha deixat clar que no volen que “Catalunya sigui una finestreta única de les competències de l’Estat”, sinó que volen decidir sobre qüestions com els permisos de curta i llarga durada, el reagrupament familiar, les ordres d’expulsió la llengua catalana o el control de fronteres.
Pressupostos de l’Estat
Preguntat sobre els pressupostos de l’Estat, el cap de files de Junts per Catalunya ha assenyalat que les condicions fixades un any enrere no s’ha complert: “La liquidació del 2023 és catastròfica per a Catalunya. Com també ho és la del 22, la del 21 i la del 20”. En aquest sentit, s’ha preguntat “com podem negociar amb incomplidors”.
