L’OCDE reconeix al Govern i les seves polítiques per fomentar el transport públic

Reforçar les polítiques per a fer més atractiu el transport públic i la micromobilitat respecte del vehicle privat, amb l’objectiu d’avançar en la descarbonització de la mobilitat i la millora de la qualitat de vida i la salut de les persones. És una de les principals conclusions de l’informe Transformant el sistema de mobilitat de Catalunya cap a les Zero Emissions, que s’ha presentat avui, fruit de la col·laboració entre el Govern i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). D’aquesta manera, s’avala l’aposta del Govern pel transport públic. Així, l’informe, proposa mesures com augmentar l’espai i infraestructures per a la mobilitat sostenible, millorar els serveis de transport públic, crear zones de baixes emissions o integrar les tarifes i altres serveis de mobilitat.

El secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, ha posat en valor com el Govern “està redissenyant la mobilitat arreu del territori” i ha posat com a exemples de l’aposta per una visió més integradora “el projecte de millora de la C-16 entre Berga i Bagà, que també té en compte la mobilitat del transport públic i de vianants i bicicletes”. Així mateix, Nadal ha remarcat el desplegament de la “xarxa de corredors de bus ràpid” que, a més de fer més competitiu l’autobús, “incorpora vies per a la mobilitat activa”.

En aquest sentit, el secretari ha posat en relleu la voluntat del Govern de “pensar en les necessitats de la mobilitat en un sentit ampli” i, pel que fa als serveis de transport públic, ha assenyalat la millora que suposaran “les noves concessions d’autobusos interurbans”, així com “la futura integració tarifària a tot Catalunya”. Nadal també ha remarcat el treball que s’està duent a terme per a la millora de la xarxa de Rodalies.

Per la seva part, el director d’Activitat Econòmica de la Generalitat, Víctor Soria, ha posat en valor el contingut de l’informe que permet “mirar cap al futur, visualitzar el que volem i fer els canvis necessaris per arribar a aquest model de mobilitat sostenible”. Per a Sòria, es tracta d’un “repte complex” que s’ha d’abordar d’una forma “sistèmica” i, en aquest sentit ha posat com exemple les anomenades “agendes compartides”. Una metodologia que, segons ha explicat, s’emmarca dins de la RIS3Cat i posa al centre la problemàtica perquè tots els actors implicats treballin alineats i de manera coordinada. “L’objectiu és fer canvis i trobar noves oportunitats a nivell econòmic, però també social, perquè el nou model de mobilitat sigui generador d’oportunitats i de prosperitat compartida”, ha reblat.

L’informe de l’OCDE assenyala que malgrat els esforços per descarbonitzar el sistema de mobilitat durant les últimes dècades, encara cal revertir la bretxa d’atractiu entre modes i desencadenar canvis modals cap a modes sostenibles a escala. Per revertir aquesta “bretxa d’atractiu” entre els modes sostenibles i els vehicles motoritzats privats, “els paquets polítics han de millorar els serveis, restar l’espai assignat als vehicles privats a favor dels modes sostenibles i connectar els modes sostenibles”, tot tenint en compte les característiques i necessitats dels territoris.

En aquest sentit, l’estudi proposa accions com:

1. Reassignar espai públic per a modes actius i compartits, per a reforçar els esforços actuals per a millorar els serveis de transport públic;
2. Augmentar les inversions en infraestructures de ciclisme i micromobilitat d’alta qualitat i en aparcament i emmagatzematge de bicicletes a les principals estacions de tren i autobusos per augmentar l’adopció de la bicicleta i la micromobilitat i permetre la pràctica de la bicicleta i la mobilitat a peu;
3. Incrementar la disponibilitat de serveis de micromobilitat mitjançant la col·laboració amb el sector privat;
4. Ampliar el projecte de la T-mobilitat per integrar serveis privats de micromobilitat i permetre a les persones usuàries pagar múltiples modes de transport amb un únic compte/targeta.
5. Complementar aquestes polítiques amb esforços continus per donar suport a l’electrificació dels vehicles, la creació de zones de baixes emissions, la integració de tarifes de transport públic i la millora de la qualitat dels serveis de transport públic.
6. Enfortir les Autoritats Territorials de Mobilitat (ATM), que poden tenir un paper fonamental en la transformació de la mobilitat en cada àmbit.

Per aconseguir un canvi sistèmic en la mobilitat, l’informe advoca per a definir un full de ruta que involucri les parts interessades clau, tot generant espais de reflexió sobre els enfocaments actuals i futurs per a transformar el sistema de transport a Catalunya, en què participaria el Govern de la Generalitat i ens locals, i en coordinació amb l’Estat i altres comunitats autònomes. Aquest procés es podria beneficiar també de la participació del sector privat i d’altres àmbits a més del del transport, com el de l’habitatge, l’energia, la salut o l’economia.

La transformació del sistema de mobilitat de persones, la tercera agenda compartida de Catalunya

L’Informe presentat avui, que s’inspira en el primer treball realitzat per la mateixa OCDE a Irlanda, posa en valor l’existència a Catalunya de les conegudes com “agendes compartides” com una eina de treball que, gràcies a un plantejament sistèmic dels reptes – accelerar la transició cap a un sistema de mobilitat terrestre sostenible– i amb la participació de tots els actors implicats (administracions, empreses, universitats, centres de recerca i tecnològics, entre d’altres) podria donar suport al disseny del full de ruta per aconseguir la transformació del sistema de mobilitat de persones a Catalunya.

Les agendes compartides són un instrument impulsat pel Govern català en el marc de les estratègies per a l’especialització intel.ligent (RIS3) –RIS3CAT a Catalunya- promogudes per la Unió Europea amb un objectiu: transformar els models econòmics actuals per abordar els reptes de futur –el canvi climàtic, la contaminació, el malbaratament de recursos, la desocupació, l’increment de les desigualtats socials, o l’envelliment de la població- des d’un enfocament transversal, apostant pel coneixement i la innovació, i amb un sistema de governança en el que hi participin tots els actors implicats, tant des de l’àmbit públic com el privat, i crear ecosistemes innovadors que donin solucions des del món local a problemes globals.

A Catalunya existeixen actualment dos projectes d’agendes compartides: la de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, centrada en abordar el repte del despoblament rural a través d’una especialització intel·ligent basada en la bioeconomia; i l’Agenda compartida de Manresa-Bages, creada l’any 2019 amb la missió de dissenyar un sistema de salut i social a la comarca que s’anticipés i donés resposta a les problemàtiques relacionades amb l’envelliment i sobreenvelliment de la població, des d’una perspectiva de transformació sistèmica.