No hi ha justícia per al català

Plataforma per la Llengua, en un comunicat de premsa, reclama reformar la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per impulsar l’ús del català en la justícia i denuncia que, malgrat tot, la normativa actual tampoc no es compleix.

Durant el 2023, 8 de cada 10 peticions per rebre la documentació dels processos judicials en català (concretament, el 79,16 %) van ser desateses, i els sol·licitants van rebre la documentació en castellà.

Són dades de l’informe d’indicadors dels serveis lingüístics de l’àmbit judicial del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que també explica que, a l’inrevés, quan es demana la documentació en castellà, la petició se satisfà gairebé al 100 %: només l’1,84 % d’aquestes sol·licituds van ser desateses el 2023.

Les dades també revelen que les peticions es van satisfer encara menys que en l’any anterior i que, alhora, les peticions per rebre la documentació en català també van caure.

PÈSSIMA SITUACIÓ DEL CATALÀ A LA JUSTÍCIA

El dret d’opció lingüística, així com el dret de «rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada», són drets reconeguts en l’article 33 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Tanmateix, els jutjats, que són qui hauria de vetllar més perquè els drets es garantissin, no només no els garanteixen, sinó que quan incompleixen les peticions dels ciutadans també els desincentiven de continuar reclamant aquests drets.

Això, i l’aclaparadora presència del castellà en la justícia, contribueixen a explicar que aquest 2023 també caiguessin les peticions per rebre la documentació en català: només es van demanar en català el 8,08 % de les sol·licituds, quan l’any anterior s’hi havien demanat el 9,91 %, i el 2021, el 14,71 %.

Per a Plataforma per la Llengua, és un cercle viciós que s’ha de trencar amb unes polítiques lingüístiques transformadores que no només garanteixin els drets lingüístics dels ciutadans en la justícia, sinó que serveixin per divulgar aquests drets entre tota la ciutadania i aspirin a normalitzar l’ús de la llengua en l’àmbit judicial.

LA LLEI ORGÀNICA DEL PODER JUDICIAL SE SALTA EL CATALÀ

La Llei orgànica del poder judicial, en l’article 231, dona al jutge la potestat de triar la llengua oficial del procediment i només el força a canviar si una part exigeix que es faci en castellà al·legant «indefensió».

El Comitè d’Experts del Consell d’Europa dedicat a analitzar el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) ja ha reprovat en alguns informes l’Estat espanyol per diferents incompliments, i li ha recomanat que «modifiqui la Llei Orgànica del Poder Judicial per assegurar l’ús de les llengües cooficials en els procediments judicials, quan una part ho demani».

Plataforma per la Llengua fa anys que ho reclama, perquè la redacció actual de l’article 231 comporta que la llengua de les actuacions judicials sigui, per defecte, el castellà, una provisió que menysté el principi d’igualtat de les llengües oficials.

En qualsevol cas, el redactat discriminatori de la Llei orgànica del poder judicial tampoc no hauria d’impedir que, com a mínim, es facin les notificacions a cada part en la llengua oficial que hagi triat: és perfectament constitucional, i tampoc no es garanteix.

Per posar fi a aquesta discriminació flagrant, per Plataforma per la Llengua, caldria incorporar un requisit lingüístic per als treballadors que s’incorporen a l’Administració de justícia.

El requisit s’hauria de tenir en compte també en el règim de selecció i de provisió de llocs de treball dels funcionaris, en la designació de magistrats suplents, en l’atorgament de comissions de serveis de jutges i magistrats, en la provisió de vacants de magistrat i en les oposicions i els concursos per cobrir vacants de l’administració de justícia.