La majoria de dones va tenir ansietat o depressió durant el confinament

En total van participar en l’enquesta 5.545 persones. D’aquestes, es van descartar aquells amb respostes inexactes, de manera que quedaven un total de 4.399 d’enquestats, dels quals es va poder analitzar els nivells d’ansietat i depressió, així com les conductes per fer-hi front.

El 73% de les dones enquestades van mostrar símptomes d’ansietat o depressió. En la majoria dels casos eren símptomes lleus, tot i que un 10% d’elles sí que va mostrar símptomes greus d’alguna d’aquestes dues afectacions.

L’enquesta incloïa qüestions sociodemogràfiques i laborals com les franges d’edat, el sexe, tenir menors o altres persones dependents al càrrec, la quantitat de teletreball i de treball presencial, el risc percebut de pèrdua de feina relacionada amb la pandèmia, i preguntes sobre el risc que parents i persones properes tinguessin el virus o que els pogués afectar de forma greu.

D’altra banda, es va demanar als participants que valoressin la freqüència de diverses conductes durant les dues darreres setmanes. Com per exemple seguir una rutina, parlar amb els familiars i amics, fer exercici físic, seguir una dieta sana i equilibrada, beure aigua, llegir notícies sobre la covid-19 molt sovint, practicar les seves aficions, passar temps a l’aire lliure o fer activitats relaxants com escoltar música, fer ioga o jardineria.

A més de la dieta equilibrada i no llegir notícies de la covid-19, altres conductes que també es va veure que podrien servir per reduir els nivells d’ansietat van ser aprofitar l’ocasió del confinament per dur a terme aficions i no parlar amb familiars o amics molt sovint.

Els factors personals associats a una major ansietat i símptomes depressius eren el risc de pèrdua de feina, tenir símptomes sense diagnòstic o haver rebut en algun moment de la vida un tractament de salut mental durant almenys 3 mesos. Tenir menors o persones dependents a càrrec s’associava a símptomes d’ansietat més elevats.

L’enquesta també té limitacions. Pot ser que el fet de practicar aficions comporti una reducció dels nivells de símptomes depressius, però també podria ocórrer a la inversa, és a dir, que les persones amb menys símptomes depressius podrien estar més disposades a practicar aficions.

A més, l’estudi utilitza una mostra amb una sobrerepresentació de dones de 35 a 44 anys i una infrarrepresentació d’homes i de persones majors de 75 anys, en comparació amb la població general espanyola.

Aquesta limitació és força rellevant ja que, almenys en aquesta mostra, la presència de símptomes depenia substancialment de l’edat i el sexe (eren molt més comuns en dones). Tot i això, l’objectiu de l’estudi era identificar les conductes que potencialment poden ajudar a fer front a aquests símptomes.