Junts, PP i Vox tomben l’impost a les energètiques: 1.000 milions menys de diners públics

Junts per Catalunya ha confirmat aquest dimecres al Congrés dels Diputats que rebutjarà l’impost a les energètiques que el Govern espanyol vol mantenir, una de les mesures impulsades en el marc de la crisi inflacionària dels últims anys. El ‘no’ de Junts s’uneix a les postures negatives de PP, Vox i el PNB (Partit Nacionalista Basc), un fet que suposarà que l’Estat perdi uns 1.000 milions d’euros en ingressos.

La ministra d’Hisenda María Jesús Montero ha defensat al Congrés que la pròrroga de l’impost a les energètiques, que grava els beneficis d’empreses com Naturgy, Repsol o Cepsa, és “un compromís polític” del seu partit, malgrat la “legislatura complexa” que afronta el PSOE i el posicionament polític contrari a la norma per part de l’oposició. De fet, sense els vots de Junts i el PNB, que en aquest cas s’alineen amb Vox i PP i els interessos de les grans empreses energètiques, la mesura no es podrà mantenir.

La negativa de Junts a l’impost és una més de les anunciades aquest dimecres i que se suma al ‘no’ al decret òmnibus, que inclou mesures per al transport públic i la revalorització de les pensions, que van ser aprovades per decret, però que amb el ‘no’ al Congrés deixaran d’aplicar-se automàticament.

La ministra Montero ha alertat els partits nacionalistes que “cadascú haurà de respondre pel seu vot, però no hi ha justificació per a imposar l’interès partidista davant l’interès de la majoria”. La vicepresidenta primera també ha afegit que “la fiscalitat té darrere el model de societat al qual cada grup aspira. El nostre és que qui més guanya ha de contribuir més al sosteniment del sistema social i l’estat del benestar”.

 

Impost a la banca i les energètiques

Davant la crisi d’inflació provocada per la guerra d’Ucraïna i la inestabilitat geopolítica mundial, l’any 2022 es van aprovar una sèrie de mesures per pal·liar les pujades inflacionàries. Entre aquestes mesures hi havia impostos especials als beneficis de la banca i les companyies energètiques, dos dels sectors més beneficiats per aquesta crisi d’inflació i que any rere any presenten beneficis extraordinaris històrics.

Aquestes dues mesures van ser prorrogades a finals de l’any 2024, l’impost a la banca a través d’una llei aprovada al Congrés; i l’impost a les energètiques en una pròrroga del decret ‘òmnibus’. Junts i el PNB van acceptar mantenir l’impost a la banca, però van rebutjar l’impost a les energètiques que suposen uns ingressos anuals d’uns 1.000 milions d’euros per a les arques de l’Estat. L’impost a la banca, per la seva banda, representa uns ingressos d’uns 1.500 milions d’euros.

A l’esquerra del PSOE, des de Podemos Ione Belarra va defensar que “les grans empreses energètiques fa anys que es forren a costa de les famílies”, mentre que des de Sumar es va lamentar que aquests beneficis “obscens” van disparar la crisi d’inflació.

El Govern, per la seva banda, va intentar modificar la pròrroga de l’impost a les energètiques afegint una deducció si es feien inversions estratègiques “essencials per a la transició ecològica i descarbonització” i que “contribueixin al creixement econòmic i la creació de llocs de treball”. Aquesta novetat, però, no va ser suficient per garantir els vots dels nacionalistes bascs i catalans a la norma.