Indemnitzen amb 1 milió d’euros a uns pares per un error en un diagnòstic prenatal

Un jutjat de primera instància de Madrid ha condemnat a una asseguradora mèdica a indemnitzar a uns pares amb 1.025.333 euros ja que durant el control gestacional en una clínica de Palma no es va diagnosticar que el seu fill patia la síndrome de Apert, autisme, retard mental i del desenvolupament.

Els fets es remunten a 2012, quan la mare, resident en la capital balear, va ser controlada durant el seu embaràs en una clínica privada de Palma i durant el procés se’l va informar de la normalitat en l’evolució del fill que esperava, ha apuntat l’associació el Defensor del Pacient. La dona va donar a llum a un fetus polimalformado amb posterior diagnòstic de síndrome de Apert, autisme i retard mental i del desenvolupament “molt intensos”.

Malgrat les cures dels seus pares i a les intervencions quirúrgiques, el seu fill no desenvolupa el llenguatge i és dependent. Per això precisa cures i vigilància constant a més de controls i intervencions en els serveis de neurologia, neuropediatria, ortopèdia infantil, rehabilitació i fisioteràpia, oftalmologia, atenció precoç, psicopedagogia, logopèdia, estimulació precoç, otorrino, pneumologia i odontopediatría.

Presenta un grau de discapacitat del 87% i té reconeguda una situació de dependència grau III, 91 punts BVD. Davant aquesta presumpta mala praxi mèdica, els pares van acudir a l’Associació “El Defensor del Pacient” i es va interposar una demanda contra l’asseguradora mèdica com a responsable de l’assistència mèdica de la clínica que va oferir als progenitors.

La qüestió clau era si a partir del naixement del bebè “amb tan greus tares per causes naturals” durant la gestació, amb una medicina estàndard (correcta lex artis), va ser possible el diagnòstic prenatal de les malformacions que hagués donat lloc al dret a la legal interrupció voluntària de l’embaràs. Es va interposar una demanda per aquests fets sense concretar la quantia de la indemnització que sol·licitava la família i que va donar lloc a sentències estimatòries en primera i segona instància.

Posteriorment es va interposar una nova demanda concretant la indemnització, que ara ha donat lloc a una sentència del jutjat de primera instància número 56 de Madrid, que fixa la indemnització en 1.025.333 euros. Aquesta sentència ha estat recorreguda pels pares en considerar que la quantitat estimada és insuficient i que, a més del mal moral, s’ha de cobrir el cost de manteniment del seu fill dependent, així com indemnitzar la pèrdua del dret a interrompre l’embaràs. Estimen un total de 3.155.321 euros. La resolució judicial limita l’esperança de vida del malalt als 50 anys, quan segons els pares i el metge té una esperança de vida normal, de fins a 80 anys.