Illa defensa que el feminisme és “més necessari que mai” davant el “perill de retrocés per l’onada reaccionària”

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que el feminisme és “més necessari que mai” davant el “perill de retrocés que representa l’onada reaccionària”. Així ho ha dit durant l’acte institucional del Govern pel 8 de març, que ha comptat amb la presència de gran part dels membres de l’executiu i de representants de l’oposició.

Durant l’esdeveniment, qui també ha llançat un missatge d’alerta davant “l’amenaça molt real” de l’extrema dreta ha estat la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor. En la seva intervenció ha advertit que no se la pot “normalitzar ni acceptar com un actor polític més” i ha avisat que podria tenir “conseqüències greus i irreversibles” pels drets de les dones.

Illa ha clos l’acte institucional del Govern, que s’ha celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Durant el seu discurs ha afirmat que Catalunya encara té “molt marge de millora” en la lluita per la igualtat entre homes i dones.

Una de les qüestions que ha assenyalat és la violència masclista, contra la qual ha donat el seu “compromís personal” per a erradicar-la. Illa també ha recordat que s’està treballant en el pacte nacional contra la violència masclista, que ha apuntat que podria aprovar-se aquest mateix any tot i que no n’ha avançat cap detall.

El president de la Generalitat ha defensat la “revolució feminista” que creu que lliga amb la seva idea de “revolució del bon govern”. Illa ha dit que cal liderar les polítiques d’igualtat per aconseguir una Catalunya “més justa, més pròspera i competitiva i més democràtica”.

Auge de l’extrema dreta

El cap de l’executiu ha centrat part de la seva intervenció en alertar sobre l’auge de l’extrema dreta. De fet, Illa ha afirmat que el feminisme és “més necessari que mai” precisament a causa del “perill de retrocés que representa l’onada reaccionària”. “Es fa ben explícit en la política de la força per davant de la política de la raó”, ha dit el president. A més, ha posat el focus en l’augment “d’actituds masclistes” entre els joves. De totes maneres, Illa ha volgut llançar “un missatge optimista i d’esperança”.

L’encarregada d’obrir l’acte ha estat la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, que també ha advertit sobre “l’amenaça molt real de l’extrema dreta”. La consellera ha citat un estudi que apunta que encara caldrien 131 anys per aconseguir la igualtat efectiva entre homes i dones i ha afirmat que aquest termini “encara podria ser molt més” davant el risc protagonitzat per la ultradreta. En aquesta línia, ha remarcat que “el silenci i la inacció” enfront dels discursos d’odi “obren la porta a la seva consolidació”. En aquest sentit, ha subratllat que “és responsabilitat de tothom actuar amb fermesa” perquè l’extrema dreta no “condicioni” les polítiques públiques.

D’altra banda, Menor ha assegurat que la “consolidació” del feminisme i dels drets de les dones “no pot esperar” i “no pot dependre del pas del temps i la inèrcia”. La consellera ha reivindicat el feminisme com a “clau” per a una societat justa i democràtica i ha fet una crida a tota la societat a “assumir el feminisme com a principi bàsic irrenunciable”. “La igualtat no és una opinió ni un debat ideològic, és un dret fonamental”, ha sentenciat.

El feminisme com a “far d’esperança”

El Govern ha celebrat l’acte institucional per la Diada del 8 de Març al Palau de la Generalitat i ha comptat amb la presència de gran part de membres de l’executiu, del president del Parlament, Josep Rull, i altres membres de la Mesa, i de representants de grups de l’oposició.

Durant l’acte s’ha fet una lectura de la declaració institucional d’enguany, que reivindica el feminisme com un “far d’esperança” que compta amb una força transformadora que “ha trencat barreres i ha establert nous horitzons per a la llibertat i la igualtat” i en destaca l’enfocament “interseccional”. Tot i això, alerta sobre les posicions “extremistes i reaccionàries” que busquen “desmantellar conquestes”.

La declaració també fa una crida a continuar treballant per a l’equitat de gènere des de totes les administracions i a teixir aliances entre els col·lectius feministes, de dones, ecologistes, antiracistes i altres organitzacions per “reforçar les lluites comunes”. Unes aliances que, segons defensen, han d’anar acompanyades de polítiques públiques transformadores.

A més, el manifest fixa alguns dels reptes que encara queden per davant, com per exemple la violència masclista, la bretxa salarial, la precarietat i la feminització de la pobresa, la falta de corresponsabilitat real dels homes en les tasques reproductives i de les cures, la baixa representació de les dones en consells d’administració o la doble discriminació de les dones racialitzades.

Un cop acabada la lectura, la doctora en Psicologia Social i assessora en planificació estratègica i lideratge, Sara Berbel Sánchez, ha pronunciat una ponència en què ha abordat els reptes del feminisme. L’acte també ha comptat amb una actuació musical a càrrec de la contrabaixista, cantant i compositora barcelonina Magalí Datzira.