La por, l’aïllament, la incertesa i una sobreinformació constant i negativa ha portat una quarta ona, la dels trastorns mentals, que ha triplicat la incidència dels casos de depressió, quadruplicat els d’ansietat i quintuplicat alguns casos d’estrès posttraumàtic.
García Escudero, psiquiatre de la Unitat de Trastorns Bipolars de l’Hospital General i Universitari d’Elx, ha notat un increment de gestos autolesius en les persones d’una franja d’edat que ja per si mateix és molt problemàtica, en la qual el suïcidi és la segona causa de mort externa per darrere dels accidents de trànsit.
Aquest augment de les autolesions com a manera de pal·liar l’ansietat motiva aquestes situacions d’aïllament i les dificultats d’accés al contacte social que han patit els més joves durant la crisi sanitària.
Com la resta de la població, acudeixen en primera instància al metge de família; una de cada cinc consultes en aquest nivell assistencial té a veure, de fet, amb problemes de salut mental i, encara que estan més que capacitats per a atendre aquests casos perquè són quadres lleu-moderats, els falta el temps necessari que requereixen patologies d’aquest tipus.
Des que acudeixen a consulta fins que finalment són derivats i tractats pels serveis de salut mental poden passar de 2 a 4 setmanes. No obstant això, García Escudero tranquil·litza: «Quan un metge d’Atenció Primària s’enfronta a un cas que requereix atenció urgent, es veu urgent».
La pandèmia no farà una altra cosa que disparar més casos relacionats amb la depressió i l’ansietat; és el que s’ha vingut dient la quarta ona, la dels trastorns mentals que, ha vaticinat aquest expert, «serà un tsunami» i romandrà durant un llarg temps.
Encara «és aviat» per a saber amb certesa l’abast d’aquesta quarta ona, diversos estudis apunten al fet que la prevalença de depressió és tres vegades més elevada, la de l’ansietat, quatre vegades més, i cinc en el cas del trastorn per estrès posttraumàtic que abans de la pandèmia; també han augmentat l’insomni i el distrès psicològic.
Increment dels antidepressius
Com a conseqüència, augmentarà la prescripció d’antidepressius. «L’autoconsum és més estrany: aquest tipus de fàrmacs tenen un control i la població té encara un respecte a l’ús d’aquests medicaments».
Durant la jornada d’avui, diversos experts han abordat també el difícil paper de l’Atenció Primària en aquesta pandèmia: dels més de 3,7 milions de contagis, un 87% van ser diagnosticats, atesos o seguits per aquests professionals.
Una xifra que demostra el gran paper de contenció que han fet sense el que el sistema hospitalari «hauria fet crack», ha assegurat el portaveu de la SEMG Lorenzo Armenteros.
«Estem sent els grans desconeguts d’aquesta pandèmia», ha lamentat el doctor, malgrat que han «treballat tots els dies de la setmana, suprimit descansos, incrementat guàrdies», i ho han fet «callats perquè era el que tocava», però amb un «nivell de cansament i oblit molt gran».
Isabel Orlandis, metge de família a Andratx (Mallorca) ha recordat la duresa de la seva experiència a l’inici de la crisi, «sense mascaretes, ni epis, amb bosses d’escombraries, els micos de fumigar que ens van facilitar empreses de jardineria…».
Malgrat això, no han «deixat d’atendre els pacients en cap moment, i tot el que ha requerit la nostra assistència l’ha tingut», ha assegurat la doctora.
Orlandis reconeix que, inevitablement, s’han hagut de desatendre altres patologies i a algunes d’elles no s’ha arribat a temps: «hem trobat amb pacients que han passat un infart a la seva casa».
La doctora celebra que hagin tornat les consultes presencials: «els metges de família no som telefonistes». «Hem assumit que no quedava una altra, però ara els pacients ja poden demanar cita, estem mantenint la distància i mesures de protecció i els pacients ens agraeixen poder tornar», ha conclòs.
