.gif)
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua ha proposat al Govern que de cara a l’any 2050 es puguin interconnectar diverses xarxes de captació i distribució d’aigua de tot Catalunya per tal de garantir l’accés sostenible i equitatiu a l’aigua a tots els territoris i assegurar la competitivitat econòmica del país.
Els quatre col·legis integrants de l’Observatori, economistes, enginyers industrials, agrònoms i els de camins, canals i ports, han subratllat la necessitat d’una xarxa hídrica interconnectada que respongui a l’increment de la demanda i a la disminució de la pluviometria. Les obres per als propers 25 anys es calculen en uns 21.000 milions d’euros entre administracions i empreses privades.
Els experts han situat l’anomenat Corredor Litoral de l’Aigua com el primer pas clau en aquesta estratègia. Aquesta infraestructura hauria de permetre una resposta àgil a emergències hídriques i, en una segona fase, establir un acord amb el Canal d’Urgell per aprofitar els excedents derivats de la seva modernització, quan sigui necessari, en altres zones del territori.
El document ‘Catalunya 2050, bases per a la transició hídrica’ calcula que caldrà mobilitzar uns 21.000 milions d’euros en els pròxims 25 anys, entre administracions públiques i empreses privades, per garantir un sistema hídric sostenible i resilient.
En aquest informe, es presenta un nou model de futur hídric que té com a objectiu assegurar “la satisfacció d’una demanda d’aigua que s’estima en 4.782 hectòmetres cúbics, en tots els usos, per part dels 10 milions d’habitants previstos pel 2050 a Catalunya, mantenint els requeriments ambientals de rius i masses d’aigua”. Aquesta inversió no només permetria adaptar el país als efectes del canvi climàtic, sinó que també donaria resposta a l’increment previst de la demanda hídrica en els pròxims anys.
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua proposa, doncs, 10 solucions des d’una perspectiva tècnica, econòmica i social, que marquen un full de ruta per fer front al problema estructural de l’aigua a Catalunya, i construir un nou model de gestió de l’aigua que s’hauria “d’acordar mitjançant un pacte de país, amb el consens tècnic, econòmic, social i polític”.
Les propostes de l’Observatori per a un ús eficient de l’aigua es concentren en “l’esforç per mantenir en bones condicions les xarxes de distribució”, amb una inversió total de 12.100 MEUR (484 MEUR anuals), i amb l’eficiència de la seva gestió també en la indústria i sobretot en l’agricultura.
El 72% de l’aigua regulada a Catalunya es destina a l’agricultura. El document proposa una sèrie de mesures per millorar l’eficiència de l’ús de l’aigua en aquest sector, en clau també de millora de la seva competitivitat i productivitat. L’objectiu d’aquestes solucions “no és només reduir el volum d’aigua utilitzada sinó poder produir més aliments de forma eficient i millorar l’actual 40% de sobirania alimentària”, s’explica en el document.
PREOCUPACIÓ D’AIGUA ÉS VIDA I LA PDE
Per la seva banda, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i Aigua és Vida ha mostrat la seva preocupació per aquesta proposta d’interconnexió de totes les xarxes.
Les organitzacions recorden que aquesta proposta ha estat rebutjada històricament pels diferents governs de la Generalitat i per la major part dels grups parlamentaris, així com el conjunt d’organitzacions socials i ambientals del país. “L’acord d’investidura de l’actual govern de la Generalitat té com a un dels punts importants, l’oposició als transvasaments, que anomenen interconnexió de xarxes”, recorden.
L’obertura de l’acte de presentació d’aquest dimecres a la tarda va anar a càrrec de Concha Zorilla, directora general de Transició Hídrica de la Generalitat, en el que ha estat el seu primer acte institucional.
❌ Torna la campanya del lobby transvasista, ara amb transvasaments del Ter, lo Segre i l’Ebre.
💙 Defensem los rius!
✊🏼 Implica-t’hi, fes-te activista: https://t.co/m6uefKbWLz#LoRiuÉsVida https://t.co/cYrdpEjGxk— Defensa de l’Ebre (@PDE) December 4, 2024
Per aquest motiu les dues plataformes es pregunten quina és la postura oficial del Govern. “L’ampliació dels transvasaments del Ter, el Segre i l’Ebre, no només és greu des del punt de vista ambiental, ja que posen en risc l’estat actual dels rius i els seus ecosistemes, com són el Delta de l’Ebre i els Aiguamolls de l’Empordà. També tindrà un impacte socialment negatiu, ja que té com a objectiu aprofundir amb el model de creixement turístic i urbanístic del litoral català”, denuncien.
L’Observatori augmenta fins a sis les dessalinitzadores previstes, aportant al sistema un total de 360 hm3/any provinent de la dessalinització, així com 427 hm3/any provinents de la regeneració.
A les organitzacions els sorprèn l’increment “desmesurat” d’aquestes dues fonts, quan el tercer pla de gestió de l’aigua de conques internes (2022-2027) preveu un dèficit de 190 hm3.
“Aquest augment d’oferta d’aigua, que supera amb escreix la demanda que el document planteja per al 2050, només respon a una voluntat d’incrementar els consums futurs de l’aigua”, alerten.
A l’hora, manifesten que “l’Observatori actua com a ‘lobby’ de les empreses constructores i de gestió privada de l’aigua, especialment d’Agbar, que en seria la gran beneficiada, tant per les obres com per la posterior explotació. Aquestes obres estan sobredimensionadas i valorades en 21.000 milions d’euros. El finançament d’aquestes obres tindrà un fort impacte en els rebuts de l’aigua de la ciutadania, i alhora suposarà una reducció de les inversions públiques en altres àmbits”.
Aquesta proposta, per a les organitzacions, agreuja el desequilibri territorial a favor del creixement insostenible de l’àrea metropolitana de Barcelona a costa de l’espoli d’aigua de de les conques més empobrides demogràficament i econòmica.
“En cap moment es planteja una política real de gestió de la demanda, que abordi els consums excessius que el país té i la necessitat d’abastir cada conca amb la seva aigua”. El document tampoc aborda el potencial de les aigües grises i pluvials, perquè no genera beneficis a les empreses subministradores.
Lamenten que la sequera s’utilitzi com a pretext per a construir infraestructures al servei d’un determinat model econòmic, donant l’esquena a la crisi climàtica i energètica, així com a les necessitats dels diferents territoris del país.
Finalment, les organitzacions anuncien que en el marc de la Cimera Social de l’Aigua s’està treballant per teixir aliances amb tots els territoris i actors socials amb l’objectiu de “reforçar una estratègia de país basada en la preservació de l’aigua com a bé comú, la conservació dels rius, aqüífers i ecosistemes, així com l’equilibri territorial. I fer front, d’aquesta manera, a una estratègia basada en l’interès particular”.
