Els experts reclamen que s’encareixi l’alcohol per reduir el consum dels joves

Uns 600 professionals del camp de les addicions es reuneixen des d’aquest dijous, de manera presencial i en línia, a Barcelona en el congrés de la societat científica Socidrogalcohol, un conclave en el qual s’abordarà especialment el fenomen dels ‘botellots’».

«Cal ser conscients que, més enllà d’un problema de civisme relatiu per la forma amb la qual estan consumint, és al consum en si mateix al qual, com a societat, hem de parar esment i elaborar una resposta», ha assenyalat en roda de premsa el coordinador de consultes externes del servei de psiquiatria d’IMQ Amsa a Bilbao, Javier Goti.

L’especialista ha advertit que el consum d’alcohol en edats primerenques és un factor de risc d’alteracions de funcions cognitives i neuropsicològiques i que, a més, l’estat d’ebrietat pot generar més accidents, episodis de violència i conductes sexuals de risc.

«Cal defugir d’aquesta percepció segons la qual el consum regular és un ritu de pas, innocu i sense conseqüències per al menor», ha afegit Goti.

Si bé la desescalada de restriccions per la covid ha portat a un increment del consum d’alcohol al carrer, el fenomen dels botellots «no és nou».

«En les últimes dues dècades, les enquestes que recullen hàbits de consum de la població entre 14 i 18 anys mostren una certa estabilitat», sent l’alcohol la substància addictiva més freqüent i la percebuda com de menor risc, i en uns nivells de consum «que no s’ha modificat de manera ostensible», segons Goti.

Només s’ha observat en els últims anys que la tendència al consum que es coneix com «de fartanera» (més de 5 unitats en poc espai de temps) s’ha incrementat en les dones en les edats més primerenques, i en canvi això s’inverteix a major edat i passen a ser els homes els que tenen aquesta conducta.

Per a revertir aquesta situació de l’alcoholisme entre menors «no cal inventar res nou», ha destacat per la seva part el vicepresident de Socidrogalcohol, Hugo López.

L’especialista assenyala tres mesures que s’han demostrat efectives en altres països: encarir via impostos l’alcohol o fixant un preu mínim per gram; limitar la publicitat directa o indirecta; i disminuir l’accessibilitat, només oferint aquestes begudes «en botigues determinades i amb horaris determinats».

Per part seva, Yoana Monzonís, sociòloga que treballa en unitats de prevenció de conductes addictives en la Comunitat Valenciana, ha destacat que, com a l’hora d’afrontar el problema del ‘botellot’ només es té en compte l’incivisme, s’actua de forma «molt repressiva» i «criminalitzant» als adolescents.

Però aquests joves, al final, estan imitant el que veuen en els adults, en un país com Espanya on la població de totes les edats associa el consum d’alcohol a la festa, ha remarcat l’experta.

Tampoc es té en compte la «pressió» que pateixen els adolescents quan van a un ‘botellot’ en el sentit de «haver d’actuar com la resta perquè és el que toca per a interrelacionar-se», la qual cosa porta a un consum descontrolat.

A més, prossegueix Monzonís, s’ha situat en l’imaginari col·lectiu la idea de «any perdut» per la covid, la qual cosa fa que els pares siguin més permissius amb els seus fills a l’hora de sortir i anar a ‘botellots’ i que hi hagi un entorn que els animi a divertir-se d’aquesta manera.

Però, segons la sociòloga, aquest relat d’any perdut «no és cert» perquè, malgrat les situacions difícils de la pandèmia, molts joves també han pogut gaudir d’«espais de família i enriquidors» que els han pogut aportar experiències positives i sense necessitat de beure, ha conclòs Monzonís.

Segons els experts, durant el confinament només es va incrementar el consum d’alcohol en persones que ja eren vulnerables i, en els pròxims temps de la postpandèmia, caldrà estar atents a si l’ona de problemes de salut mental es tradueix en un augment de les addicions.