El contacte amb espais verds –ja siguin jardins privats o comunitaris o terrasses amb plantes– durant el confinament domiciliari del 2020 per la covid-19 ha beneficiat la salut mental de la població, segons l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).
L’estudi, elaborat al costat de l’Institut de Salut Pública de la Universitat de Porto (Ispup) i publicat a la revista científica Environment International, ha analitzat els efectes del contacte amb espais verds durant els primers mesos de la pandèmia a Espanya i Portugal.
Mitjançant una enquesta realitzada entre el 27 de març i el 6 de maig de 2020 a 1.638 portuguesos i 1.519 espanyols, un total de 3.157 persones, els investigadors han determinat que la interacció amb el medi natural ajuda a disminuir els nivells d’estrès.
«A Espanya, aquells que van mantenir o van incrementar el contacte amb espais naturals privats, com ara plantes d’interior o zones verdes comunitàries, van presentar menors nivells d’estrès i símptomes psicosomàtics», han explicat els investigadors.
Entre els ciutadans espanyols que van participar en l’estudi, el 66% va disminuir la freqüència de contacte amb els espais naturals públics, davant del 54% a Portugal.
Segons els investigadors, encara que el cas espanyol va tenir mesures més restrictives i l’exposició als espais naturals públics no va ser tan rellevant com a Portugal, «es va evidenciar la importància dels elements naturals privats».
«Aquells que van tenir l’oportunitat de cuidar de les seves plantes van presentar nivells d’estrès inferiors, mentre que els qui van poder continuar gaudint d’espais verds comunitaris van presentar menors índexs de somatització», han afegit.
A Portugal, les persones que van tenir contacte amb parcs i zones costaneres o que van poder contemplar espais públics des de les seves llars també van presentar nivells més baixos d’estrès, alteració psicològica i símptomes psicosomàtics.
«El nostre estudi és especialment important per a ciutats com Barcelona, on els edificis de nova construcció rarament tenen balcons o espais comunitaris amb vegetació», ha assenyalat la investigadora de ICTA-UAB Margarita Triguero.
En aquesta línia, Triguero ha destacat la importància de «revaluar com les remodelacions o nous habitatges poden ser espais més saludables, que promoguin i previnguin la salut de les persones que els habiten».
