El 88% de les dones víctimes de ciberviolències masclistes no denuncien

En el 45% dels casos l'agressor és un conegut i, d'entre aquests, en el 62% hi ha una relació sexoafectiva

El 88% de les dones víctimes de ciberviolències masclistes no denuncia, segons un informe de l’Institut Català de les Dones (ICD) a partir d’una investigació del Grup de Recerca Antígona de la UAB. La recerca es basa en 270 entrevistes online a dones i altres en profunditat a víctimes i experts. De les 262 dones que van contestar, 259 (98,9%) declarava haver rebut com a mínim un tipus de violència a través de les TIC i els insults o expressions denigrants per ser dona eren el més freqüent (54,6%). En un 32,4% hi va haver accés a comptes o dispositius sense consentiment o manipulació de dades privades. En un 54,8% l’autor era un desconegut i en un 45,2% un conegut, d’entre els quals en el 62,4% hi havia hagut una relació sexoafectiva.

Entre aquests en que hi havia hagut relació, en el 45,3% dels casos l’agressor és l’exparella, en un 15,45% l’actual parella i en un 1,7% una persona amb qui havia tingut alguna relació. En un 21,4% dels casos els agressors havien estat amics o amigues, en un 145% companys de classe i en un 12% companys de feina.

Els agressors eren majoritàriament homes (79,69%) i van ser agressions individuals en un 79% dels casos, grupals en un 27% i massives en un 5,8%. Els danys majoritaris són els de caràcter psicològic (76%).

Les formes més freqüents de ciberviolències masclistes detectades són els insults o expressions discriminatòries o denigrants, l’accés als comptes sense consentiment i manipulació de dades privades, amenaces per canals digitals, el contacte i l’assetjament a les dones o les persones del seu entorn, el seguiment i vigilància dels seus moviments i l’ús d’informació falsejada per confondre i fer mal.

La majoria de les víctimes no va denunciar, tot i que un 33% van iniciar algun tipus de consulta o assessorament legal privat. El delicte pel que més es va consultar va ser el d”stalking’ (20%), que és l’assetjament a través de les xarxes.

La investigació conclou que els principals obstacles pels que no es denuncien aquestes situacions són l’absència de confidencialitat ja que no es permet la denúncia anònima i això fa que moltes dones tinguin por de les conseqüències. Un altre es l’anonimat de les persones agressores que impedeixen la seva identificació, així com el fet que saben que la denuncia no aturarà la situació que estan patint.

Olga Paz, del Grup de Recerca Antígona, ha explicat que també hi ha manca d’informació perquè ni les dones ni els operadors jurídics identifiquen aquestes formes de ciberviolències com a violències masclistes i com a constitutives de delictes. A més, hi ha una dificultat per trobar proves ja que són les pròpies dones les que les han d’obtenir i sovint es necessita un nivell tècnic alt per fer-ho.

Per fer-hi front, moltes dones opten per l”apagada’ digital i es donen de baixa de totes les xarxes socials i deixen de fer ús d’internet durant una temporada. D’altres en canvi, opten per denunciar públicament la situació a les pròpies xarxes digitals, tot i que això a vegades pot provocar un empitjorament de la situació de violència que es patia.

L’estudi conclou que hi ha una disparitat de tipus penals aplicables a les diferents formes de ciberviolèncices masclistes i una manca d’adequació i dels tipus penals davant d’aquestes. A més, les mesures cautelars que normalment s’apliquen en violències masclistes analògiques no serveixen en aquests casos.

Paz ha apuntat també el fet que, més enllà de denunciar o no, aquest tipus de violències es “viralitzen” i un cop llençades a la xarxa no es poden controlar. “L’autoria es difumina i el dany és exponencial”, ha manifestat.

Més ciberassetjament durant el confinament

D’altra banda, Paz ha apuntat que, tot i que no disposen encara de dades perquè la investigació fa referència al darrer trimestre del 2019, “tot fa pensar” que les ciberviolències masclistes també han augmentat durant el confinament per la covid-19. Ha manifestat que l’àmbit domèstic és “un espai molt tancat” i que això dificulta la detecció d’aquests possibles casos.

De la seva banda, la consellera de la Presidència, Mertixell Budó, ha afirmat que les ciberviolències són “una forma més d’expressió” i una “amplificació” de les violències masclistes. En aquest sentit, ha expressat el compromís del Govern en la lluita contra aquest fenomen i també l’aposta per afavorir la recerca sobre les noves formes de violència masclista que vagin apareixent a las societat. “Cal fer una diagnosi correcta i continuada per poder implementar polítiques públiques adequades i fer front a les violències vers les dones”, ha declarat.