Descobreixen noves vies per tractar malalties inflamatòries intestinals

El greix corporal de la mucosa intestinal de les persones amb malaltia de Crohn pateix un canvi en el seu color, passant de blanc a beix. Aquesta conversió provoca un augment de la temperatura abdominal, un símptoma que és possible visualitzar a través d’una càmera termogràfica. Amb aquesta eina diagnòstica s’obre la porta a iniciar noves vies per al seguiment i tractament farmacològic de la malaltia. Aquesta ha estat la descoberta principal d’un estudi en el que ha format part un equip investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Hospital Universitari Joan XXIII, l’Hospiral Vall d’Hebron i el CIBERDEM. Els resultats de la recerca s’han publicat al Journal of Crohn’s and Colitis.

L’estudi, liderat pels grups Diamed i IBODI de l’IISPV, ha posat de manifest que el teixit adipós -el greix corporal- de la mucosa intestinal, que és la que tenen més danyada aquest tipus de pacients, experimenta un procés de conversió -conegut científicament com a browing- en el seu color, que passa de ser blanc a ser beix. Aquest tipus de teixit adipós de color beix és comú en nadons, però es va perdent a mesura que creixen. En diversos models animals s’ha constatat que tenir-lo augmentat protegeix l’organisme davant l’obesitat, la diabetis o malalties inflamatòries i, per tant, és beneficiós per a la salut.

“El que hem observat en pacients amb la malaltia de Crohn és que al voltant del seu intestí danyat creix un greix que, en part, és marró. En realitat és greix blanc que s’ha convertit en greix beix o enfosquit”, explica Carolina Serena, investigadora del grup de l’IISPV. Això obre noves vies fins ara inexplorades perquè puguin desenvolupar-se noves teràpies adreçades a pacients de Crohn.

Una altra de les descobertes d’aquest grup investigador és que un augment de la temperatura abdominal en pacients amb aquesta malaltia activa pot ser un indicador de què tenen una major presència d’aquest teixit adipós de color beix. A través d’una tècnica anomenada termografia es pot identificar aquest augment de temperatura, el que fa pensar els investigadors que pot ser d’utilitat per al seguiment i tractament farmacològic de la malaltia.

El paper clau de la microbiota intestinal

Aquest fenomen de conversió del color, el browning, en el cas dels pacients amb la malaltia de Crohn es podria desencadenar per dos motius: el primer és l’augment d’un metabòlit que produeixen els bacteris intestinals (la microbiota) anomenat succinat. Aquesta circumstància en si mateixa constitueix un indicador per al diagnòstic de la malaltia de Crohn. El segon desencadenant seria la presència de certs bacteris presents en aquest greix. Prèviament, el grup DIAMET havia demostrat que en el cas dels pacients amb aquesta malaltia, els bacteris de la microbiota intestinal s’escampen degut a la gran permeabilitat de les seves parets. Precisament, una de les funcions del greix que envolta l’intestí d’aquests malalts de Crohn és protegir el propi cos perquè aquests bacteris no vagin al torrent sanguini, fet que podria acabar causant una sèpsia, una infecció extrema que pot ser mortal.

“En aquest treball hem vist que una infecció per bacteris també causa la conversió de teixit blanc a beix modificant les cèl·lules mare del greix a un fenotip beix”, comenta Sonia Fernández, investigadora responsable del grup de recerca DIAMET. “Creiem que l’augment d’aquest teixit adipós beix podria ser l’estratègia que té l’organisme per combatre la inflamació en aquest teixit i per recuperar-se”, afegeix la investigadora Diandra Monfort.

Incidència de la malaltia a l’Estat espanyol

La incidència de Crohn i la colitis ulcerosa, malalties inflamatòries més conegudes, s’ha multiplicat per 10 a l’Estat espanyol en els darrers 25 anys i actualment es detecten uns 2.000 nous casos cada any, amb un increment del 2,5% en aquest període de temps, segons la Confederación ACCU.

Aquestes malalties afecten sobretot els i les joves -es comença a diagnosticar entre els 15 i els 25 anys– i sovint, també, els infants. Amb tot, hi pot haver persones que en presentin els primers símptomes als 50 o als 60 anys.