Imatge d'una dona embarassada. ISTOCK
Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York han descobert un mecanisme que permet que els embrions controlin la seva mida i mantinguin l’equilibri entre els diferents teixits cel·lulars en els primers moments del desenvolupament.
El treball, publicat a la revista ‘eLife’, ha estat coordinat pels investigadors Jordi Garcia-Ojalvo i Anna-Katerina Hadjantonakis. L’estudi representa un pas més cap a entendre les condicions que determinen que un embrió es pugui convertir en un organisme viable, fins i tot en les condicions altament variables amb què es troben els embrions dins la mare durant l’embaràs.
El desenvolupament embrionari és un procés complex en el qual a partir d’una cèl·lula se’n formen milions i s’organitzen de manera molt precisa per donar lloc als diferents teixits i òrgans. Per tal de comprendre la capacitat d’autoorganització de les cèl·lules embrionàries, els equips de Hadjantonakis i Garcia-Ojalvo han investigat els mecanismes moleculars de control que permeten un desenvolupament autònom robust i precís.
Per fer-ho, els investigadors han estudiat si els embrions de ratolí es poden recuperar bé quan perden cèl·lules o quan en guanyen, i quins mecanismes ho fan possible. Han observat que embrions de 50 a 150 cèl·lules de mida aguanten bé la pèrdua de cèl.lules (eliminades mitjançant ablació làser) o el seu augment (mitjançant la implantació de cèl·lules mare).
Quan els embrions pateixen aquestes alteracions, responen canviant proporcionalment la mida de tots els seus teixits. És a dir, després de la pertorbació, les cèl·lules progenitores que es diferencien adopten el destí necessari per restablir l’equilibri dels tipus cel·lulars que porten a un desenvolupament correcte.
Jordi Garcia-Ojalvo, catedràtic de Biologia de Sistemes a la Universitat Pompeu Fabra i cap del Laboratori de Dinàmica de Sistemes Biològics, explica que “mitjançant un model matemàtic proposem el mecanisme molecular que fa que l’embrió sigui tan robust, i descobrim que aquest mecanisme està basat en l’enviament de senyals químics entre cèl·lules. Hem identificat un factor de creixement, FGF4, que és clau en aquest procés”.
Segons Garcia-Ojalvo, “els nostres resultats il·lustren com l’embrió és un sistema autoorganitzat que es pot desenvolupar de manera robusta i reproduïble sense necessitat d’inputs externs, i com es pot recuperar després d’una lesió”. L’estudi representa per tant un pas més cap a entendre les condicions que determinen que un embrió es pugui convertir en un organisme viable, fins i tot en les condicions altament variables amb què es troben els embrions dins la mare durant l’embaràs.
Els alumnes han iniciat la recta final per les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), però l'última decisió del professorat…
El Govern i el grup dels Comuns ultimen un acord sobre l'ajornament de la taxa turística. Tal com han explicat…
Aquest migdia, al voltant de les 13.47 h, una barana d’una bastida situada al carrer de Jacint Elias de Terrassa…
El Mercat Central de Tarragona acull des d'aquesta setmana una nova exposició a l'interior de l'edifici que revela com es…
El pròxim dissabte 17 de maig de 2025 a les 18:30 h, el Centre Cultural Municipal Lo Casino d’Alcarràs acollirà…
PortAventura World, 15 de maig de 2025.- PortAventura World i l'ONCE presenten el cupó commemoratiu del 30è aniversari del resort,…
Esta web utiliza cookies.