Les cèl·lules ‘zombis’, les culpables de reduir l’eficàcia de la quimioteràpia

La lluita contra el càncer en totes les seves variants és una de les principals batalles científiques que la humanitat està lliurant des de fa algunes dècades. En els últims anys s’estan produint innombrables avenços en aquest sentit, però encara queda molt de camí per recórrer per acabar amb una de les principals causes de mortalitat dels nostres temps.

Ara, investigadors de l’IRB Barcelona, liderats pel doctor Manuel Serrano, han demostrat el paper que tenen les cèl·lules tumorals senescents, conegudes com a cèl·lules ‘zombis’, en la limitada eficàcia de la quimioteràpia per lluitar contra el càncer.

Aquestes cèl·lules ‘zombis’ són cèl·lules danyades que, malgrat que ja no es reprodueixen, resisteixen a l’interior dels tumors i generen un entorn favorable per al seu creixement. Una nova teràpia ha permès eliminar aquestes cèl·lules i, per tant, ampliar l’eficàcia del tractament.

L’estudi, publicat a la revista ‘Nature Cancer’, s’ha fet amb línies cel·lulars i models d’animals d’investigació del càncer de pell, de pàncrees i de mama, alguns dels més comuns entre els humans.

Millorar l’eficàcia de la quimioteràpia

Segons recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN), la majoria de les teràpies oncològiques, com la quimioteràpia i la radioteràpia, provoquen la mort d’un gran nombre de cèl·lules tumorals, però també provoquen múltiples danys cel·lulars i acaben originant cèl·lules tumorals senescents. 

Aquestes cèl·lules activen la proteïna PD-L2 per protegir-se del sistema immunitari i recluten cèl·lules supressores del sistema immunitari. Tot plegat genera un entorn inhibidor que evita que els limfòcits hi accedeixin i actuïn contra les cèl·lules canceroses, afavorint que el tumor continuï creixent.

Segons el doctor Serrano, han pogut observar en el seu estudi en ratolins que quan es bloqueja la proteïna PD-L2, la quimioteràpia és més eficaç. Aquest descobriment obre la porta a “considerar l’ús d’un potencial inhibidor de PD-L2 com a adjuvant en el tractament de la malaltia”.

El següent objectiu dels investigadors és estudiar si la senescència vinculada a l’envelliment de l’organisme —la senescència és un procés natural de les cèl·lules— també es correlaciona amb nivells elevats de PD-L2.

“Tot i que calen més experiments per caracteritzar el paper d’aquesta molècula en diferents tumors humans, aquest treball ens ha permès ampliar el coneixement sobre el paper de PD-L2 i sobre la interacció de les cèl·lules senescents amb el sistema immunitari”, destaca el doctor José Alberto López, investigador postdoctoral del mateix laboratori i primer autor del treball, juntament amb el doctor Selim Chaib.