Catalunya es compromet a “bastir ponts” i contribuir a una Europa més forta i justa

Durant l’acte, Illa ha afirmat que “els propers dos anys són clau” per afermar les bases d’Europa i ha mostrat la disposició de Catalunya a “contribuir” per a aconseguir-ho. El president ha remarcat que Europa és “un model d’èxit” que cal “mantenir i millorar”. “Hem de fugir de l’autocomplaença, però no podem caure ni en el derrotisme ni en la falsa modèstia”, ha insistit. Segons el cap de l’executiu, la millor manera de reforçar Europa és avançar en el federalisme per “preservar i protegir” la diversitat alhora que es busca “tot el que uneix”.

Illa ha acabat la seva intervenció a l’acte fent referència a l’elecció del nord-americà Robert Prevost com a nou Papa sota el nom de Lleó XIV i ha dit que el món “necessita referents morals”. El president ha respost a la crida del pontífex per “bastir ponts” a la societat i ha afirmat que Catalunya està compromesa a “continuar exercint de pont”. “Celebrem el nou pontificat perquè compartim el mateix objectiu, que és un món més just i en pau per a tothom”, ha destacat.

Duch alerta sobre “un atac coordinat de l’extremisme més radical”

L’encarregat d’obrir l’acte ha estat el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, que ha alertat de “l’atac coordinat de l’extremisme més radical” per “sembrar la divisió, l’odi al diferent i l’afebliment de la democràcia”. Segons el conseller, l’única manera de fer-hi front és “recuperar i defensar els valors europeus”. “El context internacional ens interpel·la: hem d’actuar de manera proactiva i passar de les reaccions a l’acció”, ha esperonat Duch.

El conseller ha assenyalat que els valors europeus són “més necessaris que mai en els moments de dificultats” i ha assegurat que “davant les crisis la UE reacciona, creix i es fa més forta”. Duch s’ha referit a la guerra aranzelària amb els Estats Units i ha apuntat que hi ha “un canvi de paradigma” en les relacions internacionals. De fet, ha assenyalat que aquest “canvi en les regles del joc” demostra a Europa que “ha de prendre el seu propi futur a les seves mans”.

Letta diu que Europa “no pot ser neutral”

La commemoració del Dia d’Europa al Palau de la Generalitat també ha comptat amb la participació de l’exprimer ministre d’Itàlia Enrico Letta, amb qui Illa s’ha reunit abans de començar l’acte. Com Duch, Letta també ha advertit sobre “una ofensiva global” contra els drets i les llibertats, que es materialitza en “l’erosió” de la confiança en les institucions, la “instrumentalització” de les lleis per perseguir minories i el “descrèdit” del pluralisme.

En aquest context, per a Letta Europa “no pot ser neutral”. Tot i això, ha demanat “coherència” a la UE i ha posat com a exemple que no es pot apel·lar a la justícia internacional si, mentrestant, el continent “tanca els ulls davant les injustícies domèstiques”; o que no es pot “predicar els drets humans” mentre “es construeix murs físics contra qui fuig de la guerra i la fam”.

“Ser Europa és estar a l’altura dels nostres principis i requereix coratge per defensar les institucions, la inversió en cohesió social, per resoldre el que no funciona i per no resignar-se”, ha dit l’exprimer ministre, que ha fet una crida a “pensar en les pròximes dècades i no en les pròximes eleccions”.

Durant l’acte també s’ha llegit una declaració institucional aprovada pel Consell Executiu en què el Govern referma el seu “compromís inqüestionable” amb la Unió Europea i fa una crida a implicar tota la societat en la construcció d’una Europa “més descentralitzada” i “compromesa amb la diversitat cultural i lingüística”.

El municipalisme reivindica el seu paper en la construcció europea

Un cop acabat l’acte institucional al Palau de la Generalitat s’ha celebrat una segona commemoració del Dia d’Europa, en aquest cas a la plaça Sant Jaume i organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. L’acte ha comptat amb una representació d’alcaldes, que han signat un manifest on reivindiquen els municipis com a “primera línia de la democràcia europea” i refermen el compromís de les ciutats en el projecte de la UE “contra els corrents de fons que el neguen”.

El primer en intervenir ha estat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha defensat que els municipis són “el baluard de defensa de la democràcia”. “Els europeus no som ni serem cap colònia de cap potència autàrquica estrangera”, ha dit el batlle, que ha insistit que Europa “només avança si se la fa progressar entre tots”.

En aquesta línia, Collboni ha celebrat l’àmplia participació d’alcaldes a l’acte de commemoració del Dia d’Europa i ha posat en valor “l’extraordinària transversalitat política” que demostra que “la bandera d’Europa té una força d’unitat com cap altra”.

Per la seva banda, el president de la Federació de Municipis de Catalunya, David Bote, ha destacat el paper dels municipis en la construcció d’Europa i ha afirmat que el món local hi té “un paper essencial”. “Som el primer esglaó de la democràcia”, ha sentenciat, per afegit després que Europa “no es fa només a Brussel·les o a Estrasburg, sinó que comença a cada plaça i cada carrer de cada poble i ciutat”.

En un sentit similar s’ha expressat la presidenta de l’Associació Catalana de Municipis, Meritxell Budó, que ha afirmat que Europa “pren forma” des de totes les ciutats i pobles. De fet, la també alcaldessa de la Garriga ha dit que el municipalisme ha de contribuir al projecte europeu “amb veu pròpia i des de la proximitat i el lideratge”. “Volem més Europa, però una Europa que aculli la diversitat i reforci la veu dels governs locals”, ha explicat.