Ara bé, l’OCDE desconeix encara l’impacte a llarg termini en els patrons de consum d’alcohol i no descarta una repercussió en altres col·lectius. Una situació que a Espanya s’afegiria a l’augment de consum registrat els anys anteriors a la pandèmia.
Després d’analitzar l’impacte de la covid-19 en 11 països de l’OCDE, l’informe conclou que els confinaments van augmentar la freqüència de consum d’alcohol, però no del consum excessiu global entre la població. Tampoc s’ha detectat un canvi en general en els patrons de consum, si bé la pandèmia ha afectat més aquells col·lectius que ja eren vulnerables.
Des de l’OCDE alerten que l’abús de l’alcohol té «un cost econòmic i social significatiu». L’organització pronostica que en els pròxims 30 anys reduirà l’esperança de vida de la població gairebé en un any, generarà un 2,4% de la despesa sanitària i implicarà una disminució de l’1,6% del PIB als països de l’OCDE.
En aquest sentit, l’OCDE calcula que les malalties generades pel consum d’alcohol provocaran una caiguda del PIB espanyol de l’1% en els pròxims 30 anys per la major despesa en salut i la reducció de la productivitat laboral.
Mesures contra l’alcoholisme
Per tot plegat, l’OCDE demana als països membres que reforcin l’atenció primària per a pacients amb problemes d’alcoholisme, que protegeixin els menors de la publicitat online d’alcohol i que imposin un preu mínim per unitat als productes alcohòlics.
En el cas d’Espanya, l’organització creu que invertint 1,6 euros per persona a l’any en combatre el consum excessiu d’alcohol es podrien estalviar 151 milions d’euros anuals en salut i més d’un milió de persones malaltes per aquest problema.
