A Catalunya, un terç dels diagnòstics de VIH es fan de manera tardana, és a dir, quan el pacient ja presenta una infecció oportunista o quan el seu sistema immunitari mostra signes de deteriorament. Així ho explica a l’ACN el doctor Joaquín Burgos, del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron, amb motiu del Dia mundial de la sida, l’1 de desembre. Tot plegat evidencia un dels reptes que encara persisteixen davant un virus que, en quatre dècades, ha passat de ser una condemna mortal a una condició controlable amb tractaments que permeten una càrrega viral indetectable i una qualitat de vida similar a la de la resta de la població.
Burgos, metge adjunt del servei, subratlla que aquests diagnòstics tardans —“la meitat dels que es fan a Europa”, segons l’alerta recent de l’OMS, i “un de cada tres a Catalunya”— continuen sent un dels “principals problemes” en l’abordatge del VIH, tant per l’impacte individual com per l’efecte sobre la transmissió del virus.
Segons detalla, “d’una banda, aquestes persones han tingut la infecció durant anys sense saber-ho i han pogut transmetre la malaltia, fet que ajuda a perpetuar l’epidèmia. De l’altra, encara que no hagin tingut cap infecció oportunista i que es posin en tractament i la situació millori, el temps que han passat amb la infecció del VIH té impacte en les comorbiditats del futur”.
Per revertir aquesta situació, Burgos defensa que cal més conscienciació social, especialment entre persones heterosexuals i de més edat, que perceben poc el risc. “Tothom pot agafar la infecció per VIH i moltes vegades mai ens testem”, afirma. També remarca que els professionals sanitaris han de ser “molt atents” per no deixar escapar oportunitats de cribratge: “Hi ha el que s'anomenen oportunitats perdudes, quan una persona ha passat pel sistema sanitari amb una condició associada a la infecció per VIH, però no se li ha ofert el test”.
El metge recorda que als hospitals la detecció és molt accessible mitjançant analítica, i que els centres comunitaris disposen de proves ràpides de sang capil·lar, “amb una alta sensibilitat, alta especificitat i molt útils”.
La prevenció i la PrEP, claus per frenar les infeccions
Pel que fa a la prevenció, la profilaxi preexposició (PrEP) és una eina essencial. S’administra a persones amb risc de contagi i, tal com assenyala Burgos, “és una estratègia que s’ha demostrat molt eficaç per evitar la infecció. Des del punt de vista científic, si hi ha una bona adherència, el 100% no s’infecta”. Tot i així, reconeix que hi ha més demandants que places disponibles: “Possiblement tenim més usuaris que voldrien prendre la PrEP i que per falta de recursos no arribem a tots ells”.
Tractaments eficaços i vides plenes
Als anys 80, infectar-se pel VIH era sinònim de desenvolupar sida. Amb els primers tractaments dels 90 el paradigma va canviar, i des de llavors els antiretrovirals han evolucionat fins a ser molt més potents i tolerables. Burgos remarca que els actuals són “altament eficaços”, “es toleren molt bé” i es prenen en una sola pastilla al dia. També s’han introduït tractaments de llarga durada, administrats amb una injecció cada dos mesos i que en el futur podrien ser encara més espaiats.
Per a les persones diagnosticades a temps i que segueixen la teràpia, “la qualitat de vida és equivalent a les que no tenen el VIH”, destaca. Tot i això, continua havent-hi estigma i pors: “Les persones diagnosticades ens pregunten: ‘Què passarà amb la meva vida?’, ‘Podré tenir fills?’, ‘Podré fer una vida normal a la feina’?”. El missatge que transmeten des del servei és clar: “Fent el tractament, podran tenir fills si ho volen i portar una vida normal”.
Un altre punt essencial és que les persones amb càrrega viral indetectable no transmeten el virus. Burgos ho resumeix així: “Les mares que tenen infecció per VIH i que estan en tractament tenen fills totalment sans. Les parelles serodiscordants poden mantenir relacions sexuals sense protecció i no es transmeten el virus”. I conclou: “Tenir les persones diagnosticades i en tractament seria el que més ens ajudaria a trencar la transmissió del VIH”.
La curació, el gran objectiu pendent
Malgrat els avenços, la gran fita de la recerca és encara la cura del VIH. El virus pot integrar-se en cèl·lules del sistema immunitari i romandre latent, per despertar-se si s’interromp el tractament. La doctora María José Buzón, responsable del grup de Malalties Infeccioses del VHIR, ho explica així: “El virus pot dormir a les cèl·lules i, en un moment determinat, despertar-se. Si les persones deixen de prendre’s els antiretrovirals, el virus es tronarà a replicar, ja que existeixen aquests reservoris”.
Un estudi recent del seu equip, publicat a Nature Communications, descriu la diversitat de cèl·lules on el virus es manté latent. “És important saber quines cèl·lules són per dissenyar estratègies dirigides específicament als reservoris virals”, exposa Buzón, que defensa la necessitat de combinar fàrmacs per reactivar i eliminar aquests reservoris.
La recerca avança també per identificar quines parts del sistema immunitari s’han de potenciar per, eventualment, poder curar les persones portadores del VIH.