800 anys del primer pessebre: com hem canviat?

El 24 de desembre de 1223, Sant Francesc d’Asís va encetar una tradició que acabaria arribant fins avui dia: el pessebre. Encara que alguns asseguren que aquest fet no és la primera mostra de pessebrisme a la història de la humanitat, sempre s’ha considerat aquest pessebre vivent a la localitat italiana de Greccio el seu origen.

Els 800 anys de trajectòria ha fet que evolucionés i s’implementés a diversos països, però el desgast del temps i els canvis culturals que ha patit la nostra societat no l’han esborrat del mapa. En una conversa amb la tarragonina Maria Antonia Martorell, presidenta de la Federación Española de Belenistas, ens recalca que “el pessebre i el pessebrisme no s’està perdent perquè és una tradició molt arrelada a la nostra cultura i a la de molts països”. De fet, inclús el 2022 es va declarar Manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial.

Aquest ha patit una evolució en tots aquests anys, ja que “és un element d’identitat i, com a tal, manifesta la cultura, la tradició i els costums de qui ho fan”, apunta Martorell. En aquest sentit, destaca que ha experimentat canvis en els materials i la il·luminació, però també conceptualment. Per exemple, en un Congrés celebrat a Màlaga aquest any es van poder veure escenes del naixement sense Verge Maria i amb dos homes. “El moment actual requereix aquesta adaptació. Tot i això, també hi ha sectors més ortodoxos que ho veuen diferent”. Un cas similar també ha sigut el del pessebre vivent de la localitat gironina de Vilavenut, que ha aixecat polseguera entre els sectors més conservadors del país.

Encara que el naixement és vist com un dels elements indispensables del pessebre, la mateixa Martorell apunta que actualment es permet un gran ventall de representacions artístiques sota el paraigua del pessebrisme. La presidenta de la Federación Española de Belenistas considera que la clau realment és el que transmeten aquestes representacions i la invitació a reflexionar que comporten. Per exemple, també s’utilitzen per mostrar realitats com l’exili. Una fet que està a l’ordre del dia de molts països en conflicte.

De moment, ens explica que la tradició del pessebrisme es manté encesa a Catalunya i a altres racions del món, però reconeix que els costa nodrir de gent jove la seva estructura associativa. Malgrat tot, també comenta que els tallers d’iniciació continuen tenint demanda i que la introducció al pessebrisme acaba “enganxant” a la majoria dels qui s’hi apropen.