Prop de 400 docents denuncien la Generalitat

Gairebé 400 docents catalans s’han unit per a denunciar la Generalitat pel deute generat per l’endarreriment del primer estadi docent dels sis als nou anys d’experiència professional.

Sota la plataforma Deute Estadis Docents, i amb l’acompanyament del Col·lectiu Ronda, reclamen el pagament d’aquest deute i que es refaci el càlcul dels anys necessaris per a l’assoliment del primer sexenni per tornar a la situació que hi havia abans de les retallades del 2012, quan la retribució començava a aplicar-se a partir dels sis anys i no als nou, com passa des de 2012. Calculen que aquesta situació afecta més de 30.000 docents de tot Catalunya.

Aquesta plataforma de docents subratlla que Catalunya ha mantingut al llarg d’aquests anys l’assoliment del primer estadi docent al cap dels nou anys d’experiència professional, quan abans de les retallades eren sis, tot i que la majoria de les mesures de restricció pressupostària que es van aplicar a partir del 2012 van decaure l’any 2015. Per aquest motiu han decidit emprendre mesures legals, ja que consideren que aquesta situació afecta no només “el moment d’inici de percepció del primer estadi”, sinó també “l’assoliment dels estadis posteriors”; un fet que genera un deute que la Generalitat es nega a satisfer, “a diferència del que ha succeït a la resta de comunitats autònomes”.

Més enllà del retorn d’aquest “deute acumulat”, els docents agrupats en aquesta plataforma reclamen que es torni a configurar el primer estadi docent a partir dels sis anys d’experiència, en lloc dels nou anys actuals, recuperant d’aquesta manera la configuració original d’aquest complement salarial, que suposa que un cop assolit el primer estadi, la nòmina mensual de professors i professores s’incrementa en 123 euros. Així ho va fent progressivament fins als 698 euros mensuals que perceben les docents que, després d’un mínim de trenta anys d’exercici, assoleixen el cinquè i últim estadi.

L’advocada del Col·lectiu Ronda que encapçala l’equip assessor de la plataforma, Mariona Torra, assegura que “la reversió de les modificacions que afecten el sistema de meritació dels estadis docents és una mesura plenament exigible que no pot ser postergada de forma indefinida”, perquè “la insuficiència pressupostària avui respon en exclusiva a la voluntat política”. Una manca de voluntat política per a revertir les retallades que “atempta directament contra el més elemental concepte de seguretat jurídica vers la comunitat docent i prevenció de l’arbitrarietat”, segons la lletrada.

En aquest sentit, des de la plataforma Deute Estadis Docents remarquen que la reversió de les retallades aplicades al sistema de sexennis docents és “una lluita necessària per millorar les condicions de vida de tot el professorat passat, present i futur”. A més, recorden que les docents acumulen “una pèrdua de poder adquisitiu que des de 2009 se situa per sobre del 20%” i que “el professorat de Catalunya es troba a la cua en matèria salarial de tot l’Estat espanyol”.

Així, també lamenten que tot i que la llei d’educació de Catalunya exigia un 6% del pressupost a Educació, encara ara continua dedicant-se un 2,8%. “Els estadis formen part de la situació asfixiant que pateix el sector docent amb pèrdua progressiva de poder adquisitiu, ràtios d’alumnes intolerables i manca de recursos materials i humans, entre altres greuges que estan provocant que treballar a l’educació pública del país s’hagi convertit en una de les últimes opcions per a moltes persones”, denuncien. Així, constaten com molts docents decideixen apostar per altres sectors laborals amb “més garanties i qualitat de vida. Una de les raons, diuen, que “entre 400 i 600 substitucions diàries no siguin cobertes arreu del país”.

Per Social.cat