Vic declara Maria Dolors Orriols i Monset vigatana il·lustre

L’acte de nomenament va reconèixer la trajectòria professional i personal de l’escriptora que és la tercera dona en formar part de la galeria de vigatans i vigatanes il·lustres

La Sala de la Columna va acollir ahir al vespre l’acte de nomenament de Maria Dolors Orriols i Monset com a vigatana il·lustre, just el dia en què es complien 107 anys del seu naixement. L’alcaldessa Anna Erra va remarcar que la distinció s’atorgava per un ampli consens del consistori com a expressió de gratitud i de reconeixement cap a una dona valenta i lluitadora que havia defensat la literatura, la llengua i la cultura catalana. Orriols és la tercera dona que rep la distinció que es va establir el 23 de juny de 1890 amb el primer vigatà il·lustre Miquel dels Sants, patró de la ciutat.

“Aquest reconeixement es fa a persones que amb la seva trajectòria han dignificat Vic i la seva història”, va recordar Erra, que es va mostrar molt satisfeta per nomenar la nova vigatana il·lustre ja que feia vuit anys des del nomenament de l’últim vigatà il·lustre, Joan Riera i Rius.

La tercera vigatana il·lustre

Maria Dolors Orriols i Monset va ser una escriptora vigatana amb una dilatada trajectòria literària i personal; una dona avançada en el seu temps i feminista sense saber-ho, compromesa, autodidacta i soliua, constant i esforçada.

La professora i autora del llibre “Maria Dolors Orriols, viure i escriure”, Montserrat Bacardí, va repassar la seva trajectòria professional recordant que va començar en el món de la literatura en temps de guerra com a refugi de la tristor. “Va començar en un estudi al carrer Moncada als anys 40 perfilant narracions i novel·les, fins que l’any 49 va publicar el primer conte”, detallava.

La seva obra va ser silenciada en la seva època, per raons alienes a la qualitat literària, tant per motius de la censura com per l’avarícia dels sectors intel·lectuals catalans que no van acceptar una dona, que no estigués integrada en el món acadèmic ni en corrents ideològics dominants.

Bacardí no va voler passar per alt que Orriols va ser l’autora i ideòloga de la revista “Aplec”, l’única tirada en català després de la guerra. “El primer exemplar va ser requisat per les forces armades pel rebombori polític i cultural que suposava la revista”, va explicar.

Per la seva banda, el nebot de la vigatana il·lustre, Nan Orriols, va agrair en nom de tota la família el reconeixement a la seva tieta. “Que la meva tieta fos escriptora no va ser estrany, perquè va néixer i créixer en una casa plena de llibres i de cultura”, va subratllar.

Maria Dolors Orriols i Monset era lluitadora i persistent per l’època i la pressió que li va tocar viure, “tenia els seus ideals molts clars”, va remarcar el nebot. “Desgraciadament, no hem avançat en els temps, ens continuen reprimint i hem de persistir perquè gent com la meva tieta van lluitar perquè avui puguem parlar la nostra llengua”, va ressaltar.

Al final de l’acte els nebot de la vigatana il·lustre, Nan i Núria Orriols van descobrir el retrat de la nova vigatana il·lustre pintant per l’artista Ferran Sanz. Des d’avui l’obra està exposada de forma permanent a la galeria de vigatans i vigatanes il·lustres de la Sala de la Columna, on ja n’hi ha 33.

L’acte va comptar amb les intervencions musicals dels alumnes de l’Escola de Música i Conservatori de Vic, Alina Carrera CopeteÈric Díaz VeraJúlia Fontserè Homs i Maria Vinyeta Roca.

Podeu tornar a veure l’acte en aquest enllaç.

Vigatans i vigatanes il·lustres per ordre cronològic de nomenament

  • Sant Miquel dels Sants. 1890.
  • Jaume Balmes Urpià. 1891.
  • Jaume de Callís.  1892
  • Llucià Gallissà Costa. 1893.
  • Guillem de Mont-Rodon. 1894.
  • Llucià Casadevall Duran. 1896.
  • Ramon Sala-Saçala. 1897.
  • Josep Xifré Musach. 1924.
  • Josep Sadoc Alemany Cunill. 1925.
  • Josep Gudiol Cunill. 1931.
  • Jaume Collell Bancells. 1932.
  • Martí Genís Aguilar. 1948.
  • Joaquim Salarich Verdaguer. 1949.
  • Josep F. De Ferrer – Llupià – Vila de Savassona. 1959.
  • Guillem Cassador. 1961.
  • Jaume Font Andreu. 1966.
  • Lluís Romeu Corominas. 1974.
  • Andreu Febrer Callís. 1976.
  • Miquel Rovira Serrabassa. 1978.
  • Manuel Serra Moret. 1981.
  • Eduard Junyent Subira. 1981.
  • Josep Serra Campdelacreu. 1982.
  • Ramon d’Abadal i de Vinyals. 1983.
  • Narcís Verdaguer Callís. 1983.
  • Raimon d’Abadal Calderó. 1983
  • Eusebi Molera Bros. 1985.
  • Francesc Pla Duran “El Vigatà”. 1986.
  • Lluís Vila d’Abadal. 1986.
  • Pere Alberc Vila. 1987.
  • Carme Sellés Berengueras. 1999.
  • Maria Àngels Anglada d’Abadal. 2002.
  • Joan Riera Rius. 2013.
  • Maria Dolors Orriols Monset. 2022.