L’atribució de la procedència forana dels dos eclesiàstics havia donat peu a considerar del mateix origen molts manuscrits actualment conservats a l’arxiu episcopal vigatà, i ara s’ha demostrat que, per tant, es van produir a Vic. Al mateix temps, els experts han determinat que el segon bisbe, Ideler, era narbonès i, en canvi, fins ara s’havia tingut com a català.
Una producció cultural continuada
La comparació dels textos de diferents territoris ha dut els autors a demostrar també que Vic, tot i que va partir inicialment d’un nivell inferior al de la resta de bisbats catalans, va tenir una mínima producció cultural durant el període anterior a la restauració i les seves institucions culturals no van desaparèixer completament.
No els ha estat possible, però, trobar gaires restes d’activitats culturals per part de les dones, fora de la firma autògrafa d’algunes d’elles o la lectura de textos litúrgics, com és el cas de la monja Riquell de Sant Joan de Ripoll. “Per trobar un cas com el d’Alba de Vic, autèntica professional de l’escriptura, caldrà esperar el segle XI, el de major esplendor cultural de Vic en temps altmedievals”, assenyalen.